Quint Lutaci Càtul (cònsol 78 aC)

(S'ha redirigit des de: Quint Lutaci Catul el Jove)
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaQuint Lutaci Càtul
Nom original Quintus Lutatius Catulus Capitolinus
 Cònsol romà 

Dades biogràfiques
Naixement c. 119 aC
Mort c. 60 aC (58/59 anys)
Roma
Activitat professional
Ocupació Polític i militar
Època República Romana
Dades familiars
Pare Quint Lutaci Catul
Modifica dades a Wikidata

Quint Lutaci Càtul (llatí: Quintus Lutatius Q. F. Q. N. Catulus) fou fill del cònsol Quint Lutaci Càtul. Va ser proscrit per Màrius el 87 aC igual que el seu pare.

Fou un dels caps dels aristòcrates. El 78 aC fou cònsol junt amb Marc Emili Lèpid. A la mort de Sul·la va resistir les pressions per derogar les seves lleis.[1][2] Quan, a la primavera següent Lèpid va marxar sobre Roma amb les restes de les milícies fidels a Mari, fou derrotat per Càtul a la batalla del pont Milvi, després de la qual Lèpid es va haver de refugiar a Sardenya on aviat va morir en l’intent d’organitzar una revolta.

Càtul encara que lleial al seu partit i als seus principis, va denunciar les pràctiques corruptes del Senat i el fet que tingués el dret exclusiu d’actuar com a jutge penal, i ho va manifestar clarament quan Pompeu va portar endavant la seva iniciativa per restaurar els privilegis dels tribuns i la seva qualitat de jutges sobretot en el cas de Verres (que d’aquesta manera no tenien esperances de sortir-se’n, 70 aC). Es va oposar a les lleis Gabínia i Manília (67 i 66 aC). La segona proposava poders molt amplis per un sol individu i el poble es va posar contra Càtul per haver-s'hi oposat.

El 65 aC fou censor amb Cras i es va oposar a convertir Egipte en tributari de Roma. Durant la conspiració de Catilina (63 aC) va donar suport a Ciceró i va voler implicar en la revolta Juli Cèsar, segurament per venjança, ja que Cèsar l’havia derrotat en les eleccions a Pontífex Màxim.[3]

Quan Cèsar va esdevenir pretor el 62 aC va intentar privar Ctul del seu càrrec de comissionat per la restauració del Capitoli que s’havia cremat durant la guerra civil (any 83 aC) i càrrec que li havia donat Sul·la quan encara vivia, però la moció no fou aprovada.

Segons Dió Cassi fou Princeps Senatus.[4] Va morir el 60 aC.

Referències[modifica]

  1. Apià,"Història de Roma:Guerres Civils" I, 105
  2. Plutarc, "Vides paral·leles: Sulla" XXXVIII
  3. Sal·lusti, "Coniuratio Catilinae", cap. XXXIV i XXXV
  4. Dió Cassi "Història de Roma", XXXVI, 13,36.30.4. (anglès)

Bibliografia[modifica]