Api Claudi Pulcre (cònsol 143 aC)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Appi Claudi Pulcre (cònsol 143 aC))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaApi Claudi Pulcre
Biografia
Naixementsegle II aC Modifica el valor a Wikidata
Mort133 aC Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Cònsol romà
143 aC – 143 aC
Censor romà
136 aC – 136 aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític de l'antiga Roma i Ancient Roman Military Personnel (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAntistia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsApi Claudi Pulcre
Claudia (en) Tradueix
Claudia Pulchra (en) Tradueix
Gai Claudi Pulcre
Claudia Pulcher (en) Tradueix
Api Claudi Pulcre Modifica el valor a Wikidata
PareGai Claudi Pulcre Modifica el valor a Wikidata

Api Claudi Pulcre (llatí: Appius Claudius Ap. f. Ap. n. Pulcher) va ser un magistrat romà. Era fill d'Api Claudi Pulcre, cònsol l'any 185 aC. Va ser salii, àugur i princeps senatus. La seva dona es deia Antístia.

Va ser elegit cònsol l'any 143 aC i, amb l'ambició de celebrar un triomf, va atacar els salasses, una tribu alpina, sense cap motiu. Al principi el van derrotar, però després, seguint les indicacions dels llibres sibil·lins, va obtenir la victòria. Tot i així, el senat li va refusar el triomf i llavors el va celebrar a les seves expenses. Quan un tribú el va voler baixar del carro, la seva filla Clàudia, verge vestal i inviolable, es va posar al seu costat per impedir-ho, fins a arribar al Capitoli.

L'any següent, el 142 aC va ser candidat a censor, però sense èxit, encara que més endavant va ocupar el càrrec, juntament amb Quint Fulvi Nobilior, probablement l'any 136 aC. Una de les seves filles, també anomenada Clàudia, es va casar amb Tiberi Semproni Grac, del que va ser partidari.

El 133 aC va ser comissionat per a la divisió de terres juntament amb Tiberi Semproni Grac i Gai Grac. Va ser un enemic permanent de Publi Escipió Emilià. Va morir poc després de l'assassinat de Tiberi Grac. Ciceró diu que el seu estil en l'oratòria era fluid i vehement.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 769.