Gai Claudi Pulcre (cònsol 177 aC)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGai Claudi Pulcre
Nom original (la) Gaius Claudius Pulcher
Biografia
Naixement segle II aC
Mort 167 aC
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

177 aC – 177 aC

  Pretor 


  Governador romà 


  Censor romà 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana mitjana
Família
Família Gens Clàudia
Fills Appi Claudi Pulcre
Pare Appi Claudi Pulcre
Germans Clàudia Quinta
Modifica les dades a Wikidata

Gai Claudi Pulcre (en llatí Caius Claudius APP. F. P. N. Pulcher) va ser un magistrat romà. Era fill d'Appius Claudius P. F. APP. N. Pulcher, cònsol l'any 212 aC. Formava part de la gens Clàudia.

Va ser àugur l'any 195 aC, pretor el 180 aC i cònsol el 177 aC. Va governar la província d'Ístria. Tement que l'èxit dels cònsols de l'any anterior fessin innecessària la seva presència, va partir ràpidament de Roma sense realitzar les cerimònies de presa de possessió establertes, però aviat es va veure obligat a tornar.

Després va partir cap a la seva província amb un nou exèrcit, davant la revolta dels istris, on va conquerir tres ciutats i va sotmetre als revoltats. Després va atacar els lígurs, als que també va derrotar. i va celebrar un doble triomf al tornar a Roma. Després dels comicis va tornar a Ligúria i va obtenir una victòria a Mutina, ciutat que va recuperar.

L'any 171 aC va ser tribú militar sota Publi Licini Cras, contra Perseu de Macedònia. El 169 aC va ser censor amb Tiberi Semproni Grac. La severitat dels dos censors va obligar als tribuns de la plebs a portar-los a judici, però degut a la popularitat de Grac van ser absolts. Grac no volia incloure als lliberts a les tribus i en proposava la seva expulsió, però Gai Claudi s'hi va oposar. Finalment els lliberts van ser inclosos tots en una única tribu, l'Esquilina (168 aC). L'any 167 aC va ser un dels deu membres de l'ambaixada enviada a Macedònia i va morir el mateix any.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 769.