Istris

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàIstris
Tipusgrup humà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari deIl·líria Modifica el valor a Wikidata

Els istris (en llatí istri, en grec antic Ἴστροι) eren un poble considerat generalment del grup il·liri, per Estrabó i Apià, que vivia a la regió d'Ístria. Només Escimne de Quios els considera un grup traci, però no se'n coneix el motiu.

Apareixen per primera vegada a la història formant part de les expedicions de pirates il·liris a finals del segle iv aC i Titus Livi els atribueix aquest ofici des de l'any 301 aC. Abans de la Segona Guerra Púnica els pirates istris ja es mencionen separadament d'altres pirates il·liris. Contra ells van ser enviats el cònsols Marcus Mincius Rufus i Publius Cornelius Scipio el 221 aC que els van castigar severament i en van obtenir la submissió.

El 183 aC el cònsol Marcus Claudius Marcellus després d'una campanya contra els gals d'Il·líria va obtenir permís per entrar a Ístria però no va arribar a aconseguir una submissió efectiva i van seguir dedicats a la pirateria, i a més es van oposar a la fundació de la colònia romana d'Aquileia, el que va portar a nous enfrontaments.

El 178 aC el cònsol Aulus Manlius va envair Ístria amb dues legions i a l'inici de la seva campanya va ser derrotat i amb prou feines es va escapar de ser capturat, però va poder recuperar-se i ja havia restablert la situació a l'arribada del seu col·lega Marcus Junius Brutus amb reforços. Els dos cònsols van atacar als istris i els van derrotar, El consol del 177 aC, Gaius Claudius Pulcher, va conquerir les ciutats de Nesactium, Mutila (possible Medulin), i Faveria (que menciona Plini el Vell, però de situació desconeguda), i va obligar al poble a sotmetre's. Per aquesta victòria va obtenir els honors del triomf. La submissió dels istris en aquesta ocasió sembla que va ser total, i encara que anys després van presentar una queixa pel comportament de Gaius Cassius Longinus, conjuntament amb els carns i els iapids, el país va seguir pacífic.

August va incorporar els istris, juntament amb els carns i vènets en una zona d'Itàlia que des d'aleshores se'n va seguir dient Ístria, connectada sempre amb Dalmàcia i Il·líria. A la Notitia Dignitatum es menciona el càrrec de "Consularis Venetiae et Histriae".[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). «Istria». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 25 gener 2021].