301 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 301 aC (ccci aC) |
| Islàmic | 951 aH – 950 aH |
| Xinès | 2396 – 2397 |
| Hebreu | 3460 – 3461 |
| Calendaris hindús | -245 – -244 (Vikram Samvat) 2801 – 2802 (Kali Yuga) |
| Persa | 922 BP – 921 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | -50 |
| Ab urbe condita | 453 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle v aC - segle iv aC - segle iii aC | |
| Dècades | |
| 330 aC 320 aC 310 aC - 300 aC - 290 aC 280 aC 270 aC | |
| Anys | |
| 304 aC 303 aC 302 aC - 301 aC - 300 aC 299 aC 298 aC | |
El 301 aC va ser un any del calendari romà pre-julià. A l'Imperi Romà es coneixia com l'Any de la Dictadura de Corv (o també any 453 Ab urbe condita).
Esdeveniments[modifica]
- Dictadura de Marc Valeri Corv a la República Romana per afrontar les revoltes dels etruscs i marsis. Les poblacions de Plestina, Milionia i Fresilia van ser conquerides pels romans.
- Batalla d'Ipsos durant la Quarta Guerra dels Diàdocs. Els exèrcits d'Antígon el borni, governant de Síria, Àsia Menor, Fenícia i Judea, i el seu fill Demetri Poliorcetes són derrotats per les forces de Lisímac de Tràcia i Seleuc. Antígon resulta mort en la batalla.
- La derrota i mort d'Antígon assegura a Cassandre el control de Macedònia. A través d'aquesta victòria, Lisímac pot afegir gran part d'Àsia Menor a les seves possessions europees mentre Seleuc controla la major part de Síria. No obstant això, Demetri reté un punts de suport aïllats a Grècia.[1]
- Ptolemeu I Soter ocupa la part meridional de Síria.
Necrològiques[modifica]
- Ipsos, Frígia: Antígon el borni, generals d'Alexandre el Gran i posteriorment rei de Macedònia, derrotat durant la batalla d'Ipsos.[1]
- Aristòbul de Cassandria, historiador grec (n. 375 aC)
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 301 aC |
- ↑ 1,0 1,1 Dupuy, R. Ernest; Dupuy, Trevor N.. The Encyclopedia of Military History. Nova York: Harper & Row, 1986, p. 54. ISBN 0-06-181235-8.