Batalla d'Ipsos

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Battle icon gladii.svgBatalla d'Ipsos
Guerres dels Diàdocs
Els regnes dels diàdocs al 303 aC
Els regnes dels diàdocs al 303 aC
Data 301 aC
Localitat Prop d'Ipsos
Resultat Derrota d'Antígon
Bàndols
Dinastia antigònida Regne de Macedònia
Imperi Selèucida
Lisímac de Tràcia
Comandants en cap
Antígon el borni
Demetri Poliorcetes
Prepelau
Lisímac de Tràcia
Seleuc I Nicàtor
Plistarc de Macedònia
Cassandre
Forces
45.000 d'infanteria pesada
25.000 d'infanteria lleugera
10.000 de cavalleria
75 elefants
40.000 d'infanteria pesada
20.000 d'infanteria lleugera
12.000 de cavalleria persa
3.000 de cavalleria pesada
400 elefants
100 carros de guerra falçats (no desplegats)

La batalla d'Ipsos va tenir lloc a la regió de Frígia (actual Turquia) el 301 aC i s'inscriu en el marc de les Guerres dels Diàdocs Fou guanyada per les forces coaligades de Seleuc I Nicàtor (rei de Síria, de Babilònia i de les satrapies orientals) i de Lisímac de Tràcia (rei de Tràcia) enfront d'Antígon el borni i el seu fill Demetri Poliorcetes que aplegaven Anatòlia, Síria, el Xam i Grècia (la Lliga de Corint fou reconstituïda el 302 aC). La batalla d'Ipsos pot ser considerada, amb la Batalla de Ràfia (217 aC), com a una de les majors batalles del període hel·lenístic i com la major batalla d'elefants de la història «occidental».

Context històric[modifica]

El 304 aC, una coalició aplegà Ptolemeu I Soter, Seleuc I Nicàtor, Cassandre i Lisímac de Tràcia contra Antígon el borni que esperava establir el seu domini sobre Grècia i la Mar Egea. Tenint en compte la riquesa del seu regne i la qualitat del seu exèrcit, els adversaris d'Antígon havien d'unir les seves forces. Per això organitzaren la defensa d'Europa contra Demetri per tal de permetre a Lisímac, que comandava una poderosa falange endurida per les guerres a les fronteres de Tràcia, de desembarcar a Àsia Menor.

Lisímac desembarcà a la Frígia Hel·lespòntica, aconseguí evitar Antígon, i rebé la submissió de les ciutats del litoral egeu. Però el desembarcament de Demetri a Efes durant la tardor del 302 aC posà Lisímac en dificultats, i l'obligà a retirar-se a Bitínia, mentre que els reforços enviats per Cassandre foren derrotats. Però Seleuc i Lisímac arribaren a unir-se a Frígia. Ptolemeu, bloquejat a Celesíria, i enganyat per una falsa notícia que anunciava una victòria d'Antígon, no va poder - o voler- ajuntar les seves forces a la coalició. Antígon i Demetri s'avançaren llavors sobre l'exèrcit de la coalició, prop del poble d'Ipsos, al cor de la Frígia.

Desenvolupament de la batalla[modifica]

La naturalesa exacta del terreny no és coneguda, però es pot suposar, a la vista del silenci de les fonts sobre qualsevol descripció del terreny, que es tractava d'una planura. La nit abans de la batalla, Antígon va tenir un presagi : el mateix Alexandre el Gran, vestit amb una magnífica armadura, arriba i li pregunta quin seria el seu crit d'adhesió en el moment de la batalla, a la qual cosa el sobirà borni respon : «Zeus i la victòria». Alexandre li gira llavors l'esquena, i marxa cap al camp enemic tot dient: «Llavors me'n vaig amb els teus adversaris, ja que em rebran amb els honors que em són deguts».

Després d'algunes escaramusses d'infanteria lleugera i d'elefants, Demetri, al capdavant de la cavalleria pesada, sobre el flanc dret, carregà impetuosament contra Antíoc I Sòter, el fill de Seleuc, i el derrotà. Però lluny de tornar sobre la falange adversa, Demetri continuà la seva persecució i aviat els elefants enemics, apostats al darrere de la falange, li impediren de retornar al camp de batalla. En veure la infanteria antigònida privada del suport de la seva cavalleria, l'exèrcit de la coalició llançà l'assalt victoriós, amb la cavalleria al capdavant. La cavalleria lleugera de Seleuc esquivà el flanc esquerre d'Antígon i carregà contra la falange mentre que la infanteria de Lisímac s'avançava de front. Antígon, que comandava la falange, rebé diverses ferides i morí valentament. Demetri aconseguí escapar-se amb 4.000 cavallers i 5.000 soldats d'infanteria.

Conseqüències[modifica]

De resultes de la batalla d'Ipsos, els vencedors es repartiren el regne d'Antígon : Ptolemeu establí el seu domini sobre Celesíria. Cassandre mantingué la seva presència a Macedònia i a Grècia. Lisímac s'annexà l'Àsia Menor fins a les Muntanyes del Taure. Seleuc, el gran vencedor, s'apoderà de la part oriental de l'Àsia Menor i de Síria. Aquest repartiment és a l'origen de les guerres síries entre els Làgides i Selèucides. Demetri conservà, per la seva part, algunes places fortes a Fenícia, a l'Àsia Menor i a les Cíclades, així com Xipre (durant alguns anys més).

Fonts[modifica]