Etrúria

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per al període napoleònic vegeu l'article Regne d'Etrúria.
Mapa històric

Etrúria fou el nom del país dels etruscs. Comprenia, a grans trets, l'actual Toscana. Tenia al nord els Apenins, a l'est el Tíber i a l'oest la mar Tirrena. Els escriptors clàssics donen al país el nom d’Etrúria i de vegades apareix també el de Tuscia, que va esdevenir el d'ús comú al final de l'imperi, i a l'edat mitjana, on una nissaga de comtes amb feus a la regió portava el nom de comtes de Túscia. De Túscia va derivar Toscana. El poble del territori fou anomenat etrusc (en llatí etrusci) i també toscans (llatí tusci). Els grecs els anomenaven tirrens o tirsens (Tyrrenoi o Tyrsenoi) i al país Tirrènia (Tyrrenia). Dionís diu que els etruscs s'anomenaven a si mateixos rasena o rasenna.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Necròpoli etrusca a Populònia

El riu Macra (avui Magra) separava el país de Ligúria pel nord-oest; al nord, seguien els Apenins, que separaven Etrúria de la Gàl·lia Cisalpina; el riu Tíber formava el límit oriental amb Úmbria i amb els sabins, i al final amb el Làtium. La part nord era muntanyosa; la part central entre l'Arno (Arnus) i el Tíber tenia grans masses de turons de bastant alçària on el mont Amiata formava el centre d'un grup volcànic al cor de la província (1.766 metres); la part de desembocadura de l'Arno era al·luvial; la vall del Clanis (Val di Chiana) connectava la depressió d'aquest riu amb el del Tíber i la costa amb les muntanyes de l'interior, regió coneguda com la Maremma, i destacava a la zona el promontori del Piombino (Populonium) i les muntanyes Argentarius.

La part al nord de l'Arno estava formada pels contraforts dels Apenins, amb el grup conegut per Alps Apuans, que separaven la vall del Macra de la vall de l'Ausar (Serchio), la depressió de Lucca de la de Pistoia, i aquest de la vall de l'Ombrone i la del Sieve; el grup muntanyós del Prato Magno, que anava de la vall baixa del Arno fins al seu naixement; i finalment els anomenats Alps de la Catenaia, que separaven l'alta vall de l'Arno del Tíber (altura màxima 1.399 metres) i arribaven fins a Arezzo i Cortona i la zona del llac Trasimè i Perúsia.

Al sud de l'Arno, canvia la seva característica a uns 60 km al sud de Siena, on és el grup del mont Amiata, amb el mont Labro i el mont di Radicopani als extrems, conjunt volcànic que ocupa la part sud del país i es connecta amb el Làtium i la campanya de Roma. En aquesta zona, cal esmentar l'extint volcà del Lacus Vulsiniensis (llac de Bolsena), del Lacus Ciminus (llac de Vico), del Lacus Sabatinus (llac de Bracciano) i del petit Lacus Alsictinus (llac de Matignano). Creuaven Etrúria la via Aurèlia, la via Càssia i la via Clòdia.

Rius d'Etrúria[modifica | modifica el codi]

Rius que desaigüen al mar, de sud a nord
Afluents de l'Arno
  • Auser (l'actual Serchio arriba al mar avui en dia)
  • Sieve
  • Ombrone
  • Elsa
  • Era
Afluents del Tíber a Etrúria
  • Clanis, amb el seu tributari el Pallia (Plagia)
  • Cremera (entre Roma i Veïs)

Ciutats d'Etrúria[modifica | modifica el codi]

Ciutats del nord
Ciutats entre l'Arno i l'Umbro
Ciutats de la vall del Clanis i fins al Tíber
Estacions termals
  • Aquae Apollinares
  • Aquae Passeris
  • Aquae Tauri
  • Aquae Caeratanae
  • Aquae Populoniae
  • Aquae Volaterranae
No localitzades

Altres llocs[modifica | modifica el codi]

Estàtua etrusca.
Llacs d'Etrúria
Caps d'Etrúria
  • Populonium (Piombino)
  • Mons Argentarium o Promontorium Cosanum
Illes d'Etrúria



Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Plini el Vell. «III.V». A: Naturalis Historiae (en anglès). 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Etrúria Modifica l'enllaç a Wikidata