Luna (Etrúria)

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Luna (Λούνα) fou una ciutat d'Etrúria, a l'esquerra del riu Macra a poca distància de la seva desembocadura i per tant prop de Ligúria, però hi ha discrepàncies si era ciutat etrusca o lígur. Plini l'esmenta com la primera ciutat d'Etrúria[1] i també la situen a Etrúria Estrabó i Claudi Ptolemeu. Pomponi Mela l'assigna en canvi a Ligúria. Quan el riu Macra va ser convertit en límit entre les dues regions, Luna va quedar dins Etrúria però anteriorment, quan els romans van arribar a la zona, eren el lígurs el que la dominaven. Livi diu que fou etrusca abans de pertànyer als lígurs, però de moment no s'hi han trobat restes etrusques.

Els romans dirigits per Domitius Calvinus la van ocupar als lígurs però la data no és esmentada i no es pot fixar amb certesa. El primer que se sap cert és que s'hi va establir una colònia el 177 aC però també amb això hi ha discrepàncies, ja que podria ser colonia lucam en lloc de colonia lunam. Els pisans es van queixar el 169 aC de les usurpacions dels colons romans per la qual cosa els dos districtes devien ser veïns.

La colònia no va prosperar i a la guerra civil al segle I aC estava en plena decadència; va rebre un cos de colons de refresc amb el segon triumvirat però no va augmentar i era una petita ciutat segons Estrabó. No apareix esmentada específicament durant l'Imperi romà però apareix als itineraris del segle IV i també és esmentada lateralment per Plini el Vell, Claudi Ptolemeu i Rutili, i s'ha trobat alguna inscripció.

El seu vi era considerat molt bo, però la seva fama va derivar de les seves pedreres de marbre blanc, conegut per marbre de Carrara, però que encara era de superior qualitat i que es va usar a Roma a partir d'August.

Fou saquejada pels normands el 857 però no destruïda, però al segle XIII ja estava completament en runes.

Es conserven vestigis de l'amfiteatre, d'un edifici semicircular potser un teatre, del circ, una piscina i fragments de columna, pedestals, etc. Les ruïnes són a uns 5 km al sud de la moderna Sarzana i a menys de 2 km de la mar.

Pel seu port, vegeu Portus Lunae

Referències[modifica]

  1. Plini el Vell. «III.V». A: Naturalis Historiae (en anglès).