Pelasgs
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Part de | mitologia grega |
Els pelasgs (en llatí pelasgi, en grec antic Πελασγοί) eren els habitants de Grècia abans de l'arribada dels hel·lens. Hi ha fonts que esmenten la seva presència per tota Grècia: a Tessàlia, Epir (Dodona és indicada com la seva capital), Perrhàbia, Peònia, Beòcia (on van expulsar els aons, temmics, leleges i hiants), Àtica i el Peloponès. També els pelasgs són esmentats a les illes: a Creta (dividits en cinc tribus: els dioi, aqueus, eteòcrats, cidons i doris), a Samotràcia, Lemnos i Imbros; pelasgs de Tessàlia es van establir a Quios. A l'Àsia, deixant a part la seva llegendària participació a la guerra de Troia com a aliats de Troia, són esmentats també a alguns llocs de Cària, Cilícia i Lícia. A Itàlia s'esmenta com a pelasgs als enotris, als tirrens, umbres i peucets, però aquesta atribució ja fou discutida al seu temps i especialment els tirrens eren vistos sovint com un poble diferent dels pelasgs.
No hi ha acord sobre si els pelasgs són un poble indoeuropeu o no. Els partidaris d'un poble no indoeuropeu es basen en la presència de topònims no indoeuropeus que contenen grups com -nth-, -tt-, -ss-, que provindrien d'Àsia Menor[1] o en mites com Apol·lo i Dionís, sense paral·lel a altres mitologies indoeuropees. Per contra, altres estudiosos afirmen que es tractava d'indoeuropeus basant-se en el nom de l'ètnia, que emparenta amb el mar.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pelasgs |
- ↑ Schachermeyr, Fritz (1976). Die Ägäische Frühzeit: Forschungsbericht über die Ausgrabungen im letzten Jahrzehnt und über ihre Ergebnisse für unser Geschichtsbild. Bd. I. Die Vormykenischen Perioden des Griechischen Festlandes und der Kykladen (in German). Vienna, Austria: Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften
- ↑ Georgiev, Vladimir Ivanov (1941). Vorgriechische Sprachwissenshaft (in German). Sofia, Bulgaria: Universitätsdruckerei