Llengües preindoeuropees
Les llengües preindoeuropees són un conjunt de llengües no classificades, que va existir a l'Europa prehistòrica i el sud d'Àsia abans de l'arribada dels portadors de les llengües indoeuropees. No s'han de confondre amb les llengües paleoeuropees, que agrupen només les d'Europa.
L'única llengua preindoeuropea que ha sobreviscut fins ara a la península Ibèrica és la llengua basca.[1] D'algunes de les llengües només queden testificades com substrats lingüístics de les llengües indoeuropees, però, alguns altres (com l'etrusca, minoica, ibèrics, etc.) també han quedat inscripcions, la majoria d'elles de l'edat del bronze.
El terme ha estat criticat per alguns filòlegs per confús i massa ampli. Aquests prefereixen l'ús de "llengües no indoeuropees" perquè molts dels idiomes esmentats van conviure amb l'arribada dels descendents de l'indoeuropeu[2] i per tant no són solament "previs" com indica en prefix del terme.
Àsia
[modifica]Europa
[modifica]- Antic europeu hidronòmic
- Substrat pregrec
- Llengües preromàniques d'Itàlia