Pindos —Πίνδος en grec, Pindus en llatí— són unes muntanyes del nord de Grècia que corren de nord a sud entre la mar Jònica i la mar Egea, formant el centre del país. Es consideren una derivació de les muntanyes balcàniques. El seu cim més alt és Smólikas, amb 2.637 metres.[1]
Aquestes muntanyes feien antigament la frontera entre Tessàlia i Epir i marcaven el límit d'Atamània. La part nord fou anomenada Lakmos i era el lloc de naixement de cinc dels principals rius de Grècia: Haliacmon, Peneios, Aquelos, Aractos i Viosa. La part al sud de l'anterior fou anomenada Kerkètion (llatí Cercetium); la part més al sud fou anomenada Tymphrestos (Tymphrestus, modernament Velúkhi) i estava dividida en les serralades d'Othyrs i Oeta. Més al sud, ja es dividia en dues branques que ja no eren considerades part de les muntanyes Pindos.
Possessió romana i romana d'Orient, a l'edat mitjana va caure en mans d'eslaus i búlgars i després, el 1205, del despotat de l'Epir, per esdevenir finalment possessió otomana. Va passar a Grècia el 1913 al final de la Guerra dels Balcans.
) × 180 (
) km 
