Pindos (muntanyes)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pindos

PindosΠίνδος en grec, Pindus en llatí— són unes muntanyes del nord de Grècia que corren de nord a sud entre la mar Jònica i la mar Egea, formant el centre del país. Es consideren una derivació de les muntanyes balcàniques. El seu cim més alt és Smólikas amb 2.637 metres.[1]

Aquestes muntanyes feien antigament la frontera entre Tessàlia i Epir i marcava el límit d'Atamània. La part nord fou anomenada Lacmon o Lacmos (Lacmus) i era el lloc de naixement de cinc dels principals rius de Grècia: Haliacmon, Peneios, Aquelos, Aractos i Viosa. La part al sud de l'anterior fou anomenada Kerkètion (llatí Cercetium); la part més al sud fou anomenada Tymphrestos (Tymphrestus, modernament Velúkhi) i estava dividida en les cadenes de Othyrs i Oeta. Més al sud ja es dividia en dues branques que ja no eren considerades part de les muntanyes Pindos.

Possessió romana i bizantina, a l'edat mitjana va caure en mans d'eslaus i búlgars i després, el 1205, del despotat de l'Epir, per esdevenir finalment possessió otomana. Va passar a Grècia el 1913 al final de la guerra dels Balcans.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pindos (muntanyes) Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 40° 00′ N, 20° 45′ E / 40°N,20.75°E / 40; 20.75