Segle X aC

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula segleSegle X aC
Tipussegle Modifica el valor a Wikidata
Navegació
Mil·lennisMil·lenni I aC
Seglessegle xi aC - segle x aC - segle ix aC
Dècades990 aC - 980 aC - 970 aC - 960 aC - 950 aC - 940 aC - 930 aC - 920 aC - 910 aC - 900 aC

El segle X aC és un període de la història en què es produeix un desplaçament de poder des de l'Orient Mitjà cap al Mediterrani, on el comerç té un paper fonamental en el desenvolupament tecnològic i cultural dels pobles. Augmenta l'ús del ferro per a crear eines, armes i estris domèstics.

El món en el segle X aC
  • pobles caçadors recol·lectors
  • pobles nòmades pastors
  • societats agràries simples
  • societats agrícoles complexes
  • estats
  • no habitat
  • Àrees de l'edat del ferro
  • Àrees de l'edat del bronze
  • Política[modifica]

    El 922 aC, es va produir la divisió del Regne israelita en dos: els regnes de Judà i Israel. Amb els monarques David i Salomó, el darrer viu una època d'esplendor. Es van fundar dos assentaments de rellevància: el Regne d'Etiòpia (amb Menelik I) i Esparta (per part dels doris). Els fenicis van incrementar el seu poder al mar. Van augmentar les zones poblades del planeta; per exemple, es va produir l'arribada a Plymouth (Anglaterra) o la instal·lació dels guanxes a les Illes Canàries.

    Economia i societat[modifica]

    La societat índia està totalment dominada pels sacerdots, que regeixen els ritus públics i augmenten la divisió social assignant funcions precises a cada estament. Els pictes descendeixen cap a territori francès i ibèric, i produeixen la barreja de cultes celtes i mediterranis, així com eines d'influència septentrional.

    Invencions i descobriments[modifica]

    Els cavalls ja no s'usen simplement per a arrossegar carros, sinó que són usats com a muntures, fet que fa desenvolupar diversos models de sella i accessoris per permetre un millor control de l'animal.

    Art, cultura i pensament[modifica]

    Es va construir el temple de Salomó, lloc de culte fonamental del judaisme, destruït segles després pels babilonis. D'aquesta època, data la primera evidència escrita de l'arameu.

    Es creen uns barrets daurats[1] al centre del continent europeu com a emblema per als sacerdots d'algun culte solar perdut. Aquests barrets són força alts (fins a 80 cm) i tenen forma daurada, i se'n repeteix un mateix disseny al llarg d'una vasta zona geogràfica. Alguns d'aquests s'han trobat enterrats, probablement a les tombes dels seus antics propietaris.

    Referències[modifica]

    1. Peter Schauer: Die Goldblechkegel der Bronzezeit – Ein Beitrag zur Kulturverbindung zwischen Orient und Mitteleuropa. Habelt, Bonn 1986. ISBN 3-7749-2238-1
    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segle X aC