Segle XI aC
Dècades: |
1090 aC·1080 aC·1070 aC·1060 aC·1050 aC 1040 aC·1030 aC·1020 aC·1010 aC·1000 aC |
Mil·lenni II aC |
El segle XI aC a Europa forma part del període de l'edat del ferro on continuen els canvis engegats al segle anterior, de manera que les antigues civilitzacions de l'edat del bronze cedeixen el control a nous pobles.
Política[modifica]
Es produeix la fundació de l'Estat de Jin de l'antiga Xina, amb l'adveniment de la Dinastia Zhou. El regnat de Codros a Atenes és el darrer del període absolutista (i mític) de la història de la regió. Per contra Israel comença el seu període monàrquic amb Saül i després David. L'Imperi Nou d'Egipte arriba a la seva fi. Es produeix l'auge de Tartessos.
Economia i societat[modifica]
Els fenicis aconsegueixen el control del comerç a la Mediterrània, actuant com a intermediaris de diversos pobles i imposant tributs al transport per mar. Ajuden a avançar pobles de l'oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica fins al moment amb poc contacte amb la resta de la civilització.
Invencions i descobriments[modifica]
Els fenicis desenvolupen l'alfabet, que serà la base de la majoria de sistemes d'escriptura occidentals posteriors. La correlació entre so i grafia i no entre concepte i ideograma fa que sigui més fàcil d'aprendre i transmetre.
S'inventa una ballesta de repetició (data probable) a la Xina, que permet disparar més ràpidament als enemics.
Art, cultura i pensament[modifica]
La cultura dels camps d'urnes arriba a Catalunya des del centre d'Europa, com proven els enterraments de cendres de gent de diversa classe socials a les entrades dels pobles.
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Segle XI aC |