185 aC

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula nombre185 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià185 aC (clxxxv aC)
Islàmic831 aH – 830 aH
Xinès2512 – 2513
Hebreu3576 – 3577
Calendaris hindús-129 – -128 (Vikram Samvat)
2917 – 2918 (Kali Yuga)
Persa806 BP – 805 BP
Armeni-
Rúnic66
Ab urbe condita569
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iii aC - segle ii aC - segle i aC
Dècades
210 aC 200 aC 190 aC - 180 aC - 170 aC 160 aC 150 aC
Anys
188 aC 187 aC 186 aC - 185 aC - 184 aC 183 aC 182 aC

El 185 aC és un any anterior al calendari romà. Era conegut com l'Any del Consolat de Pulcre i Tudità (o, menys freqüent, any 569 Ab urbe condita). La denominació «185 aC» s'ha utilitzat des dels inicis de l'època medieval amb l'establiment del calendari gregorià.

Política[modifica]

A la República Romana, el militar romà Escipió Africà Major i el seu germà Luci van ser acusats per Cató el Vell i els seus partidaris d'haver rebut suborns del rei selèucida Antíoc III. Escipió va desafiar els seus acusadors recordant-los als romans del seu deute amb ell, i es va retirar a la seva casa de camp a Liternum (Campània).[1] No obstant això, Cató va aconseguir trencar la influència política de Luci i Escipió.

A l'Índia, Pusyamitra Sunga va assassinar l'emperador maurya Brihadratha, posant fi així a aquesta dinastia; es fundà, seguidament, l'Imperi Sunga.[2]

Art, cultura i pensament[modifica]

El Llibre dels Salms va ser traduït al grec a Alexandria. Vora el 185 aC nasqué el filòsof grec Paneci de Rodes, mestre de l'escola estoica durant el seu període mitjà.[3]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 185 aC
  1. Livi, Tit; Buckney, T. A.. Scipio Africanus: The Conqueror of Hannibal, Selections from Livy (en anglès). Bolchazy-Carducci Publishers, 1958, p.55. ISBN 0865162085. 
  2. Avari, Burjor. India: the ancien past: a history of the Indian sub-continent from c. 7000 BC to AD 1200 (en anglès). Taylor & Francis, 2007, p.128. ISBN 0415356156. 
  3. Tarrant, Harold. Plato's First Interpreters (en anglès). Cornell University Press, 2000, p.56. ISBN 080143792X.