185 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 185 aC (clxxxv aC) |
| Islàmic | 831 aH – 830 aH |
| Xinès | 2512 – 2513 |
| Hebreu | 3576 – 3577 |
| Calendaris hindús | -129 – -128 (Vikram Samvat) 2917 – 2918 (Kali Yuga) |
| Persa | 806 BP – 805 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 66 |
| Ab urbe condita | 569 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle iii aC - segle ii aC - segle i aC | |
| Dècades | |
| 210 aC 200 aC 190 aC - 180 aC - 170 aC 160 aC 150 aC | |
| Anys | |
| 188 aC 187 aC 186 aC - 185 aC - 184 aC 183 aC 182 aC | |
El 185 aC és un any anterior al calendari romà. Era conegut com l'Any del Consolat de Pulcre i Tudità (o, menys freqüent, any 569 Ab urbe condita). La denominació «185 aC» s'ha utilitzat des dels inicis de l'època medieval amb l'establiment del calendari gregorià.
Política[modifica]
A la República Romana, el militar romà Escipió Africà Major i el seu germà Luci van ser acusats per Cató el Vell i els seus partidaris d'haver rebut suborns del rei selèucida Antíoc III. Escipió va desafiar els seus acusadors recordant-los als romans del seu deute amb ell, i es va retirar a la seva casa de camp a Liternum (Campània).[1] No obstant això, Cató va aconseguir trencar la influència política de Luci i Escipió.
A l'Índia, Pusyamitra Sunga va assassinar l'emperador maurya Brihadratha, posant fi així a aquesta dinastia; es fundà, seguidament, l'Imperi Sunga.[2]
Art, cultura i pensament[modifica]
El Llibre dels Salms va ser traduït al grec a Alexandria. Vora el 185 aC nasqué el filòsof grec Paneci de Rodes, mestre de l'escola estoica durant el seu període mitjà.[3]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 185 aC |
- ↑ Livi, Tit; Buckney, T. A.. Scipio Africanus: The Conqueror of Hannibal, Selections from Livy (en anglès). Bolchazy-Carducci Publishers, 1958, p.55. ISBN 0865162085.
- ↑ Avari, Burjor. India: the ancien past: a history of the Indian sub-continent from c. 7000 BC to AD 1200 (en anglès). Taylor & Francis, 2007, p.128. ISBN 0415356156.
- ↑ Tarrant, Harold. Plato's First Interpreters (en anglès). Cornell University Press, 2000, p.56. ISBN 080143792X.