Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaLuci Corneli Escipió Asiàtic el Vell
 Senador romà 


 Pretor 


 Governador romà 


 Cònsol romà 

Dades biogràfiques
Naixement 232 aC
Roma
Mort 183 aC (Julià) (48/49 anys)
Roma
Activitat professional
Ocupació Soldat, polític i militar
Època República Romana
Dades familiars
Fills
Pare Publi Corneli Escipió
Germans
Modifica dades a Wikidata

Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell (Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) fou un magistrat romà fill de Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC) i germà de Publi Corneli Escipió Africà Major. És l'únic membre de la família del que es conserven algunes monedes.[1]

Va servir com a llegat del seu germà a Hispània i va conquerir la ciutat d'Oringis el 208 aC; al final de la guerra fou enviat pel seu germà a Roma per portar la notícia. El 193 aC fou pretor i va obtenir la província de Sicília.

Fou cònsol el 190 aC amb Gai Leli; el senat no tenia gaire confiança en les seves habilitats i dubtava de donar-li el govern de Grècia i la direcció de la guerra contra Antíoc III el Gran, però el seu germà Publi Corneli Escipió Africà Major es va oferir a servir com a llegat seu el que li va garantir el nomenament. Antíoc fou derrotat decisivament a Magnèsia del Sipilos i llavors va recórrer a Publi Escipió, que li devia un favor, i aquest va aconseguir del seu germà termes de pau menys severs (tot i que ho foren força), però el senat va imposar condicions més dures.

El 189 aC Publi i el seu germà Luci van tornar a Roma. Luci va rebre el sobrenom d'Asiàtic, però aviat els dos germans foren acusats d'haver estat subornats per Antíoc i de quedar-se part dels diners pagats pel rei al tresor romà. Va dirigir l'acusació Marc Porci Cató i no es pot establir si hi ha alguna cosa de veritat a la història.

El 187 aC els tribuns coneguts com els Petil·lis van obligar a Publi i Luci Escipió a retre comptes dels diners rebuts d'Antíoc III. Luci va presentar les comptes però Publi s'hi va negar per orgull; aquesta conducta va produir una impressió desfavorable; Luci fou declarat culpable i va haver de pagar una forta multa i el tribú Gai Minuci va exigir l'empresonament fins al pagament. Publi va obligar al tribú a alliberar al seu germà, i la cosa podia haver acabat malament sinó hagués estat que Tiberi Semproni Grac III, pare del famós tribú, que exercia també com a tribú de la plebs i va alliberar a Luci encara que li va confiscar la seva propietat i com que no va cobrir la multa va haver de fer una col·lecta entre amics i clients (es van recaptar prou diners per pagar i encara per restaurar el seu patrimoni, però només va acceptar el necessari per pagar).

El 185 aC va celebrar uns jocs que havia promès si guanyava a Antíoc i Valeri d'Antium diu que va obtenir els diners en una ambaixada en la qual se li va encarregar arranjar un conflicte entre Antíoc III i Èumenes I de Pèrgam. El 184 aC fou candidat a censor, però no fou elegit i el càrrec va ser pel seu vell enemic Marc Porci Cató; aquest va privar a Luci del seu cavall en la revista dels cavallers.

Referències[modifica]

  1. Smith, William. «L. Cornelius Scipio Asiaticus». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol. 3. Boston: Walton and Maberly, 1870, p. 764-5.