Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell (Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) fou un magistrat romà fill de Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC) i germà de Publi Corneli Escipió Africà Major. És l'únic membre de la família del que es conserven algunes monedes.[1]

Va servir com a llegat del seu germà a Hispània i va conquerir la ciutat d'Oringis el 208 aC; al final de la guerra fou enviat pel seu germà a Roma per portar la notícia. El 193 aC fou pretor i va obtenir la província de Sicília.

Fou cònsol el 190 aC amb Gai Leli; el senat no tenia gaire confiança en les seves habilitats i dubtava de donar-li el govern de Grècia i la direcció de la guerra contra Antíoc III el Gran, però el seu germà Publi Corneli Escipió Africà Major es va oferir a servir com a llegat seu el que li va garantir el nomenament. Antíoc fou derrotat decisivament a Magnèsia del Sipilos i llavors va recórrer a Publi Escipió, que li devia un favor, i aquest va aconseguir del seu germà termes de pau menys severs (tot i que ho foren força), però el senat va imposar condicions més dures.

El 189 aC Publi i el seu germà Luci van tornar a Roma. Luci va rebre el sobrenom d'Asiàtic, però aviat els dos germans foren acusats d'haver estat subornats per Antíoc i de quedar-se part dels diners pagats pel rei al tresor romà. Va dirigir l'acusació Marc Porci Cató i no es pot establir si hi ha alguna cosa de veritat a la història.

El 187 aC els tribuns coneguts com els Petil·lis van obligar a Publi i Luci Escipió a rendir comptes dels diners rebuts d'Antíoc III. Luci va presentar les comptes però Publi s'hi va negar per orgull; aquesta conducta va produir una impressió desfavorable; Luci fou declarat culpable i va haver de pagar una forta multa i el tribú Gai Minuci va exigir l'empresonament fins al pagament. Publi va obligar al tribú a alliberar al seu germà, i la cosa podia haver acabat malament sinó hagués estat que Tiberi Semproni Grac III, pare del famós tribú, que exercia també com a tribú de la plebs i va alliberar a Luci encara que li va confiscar la seva propietat i com que no va cobrir la multa va haver de fer una col·lecta entre amics i clients (es van recaptar prou diners per pagar i encara per restaurar el seu patrimoni, però només va acceptar el necessari per pagar).

El 185 aC va celebrar uns jocs que havia promès si guanyava a Antíoc i Valeri d'Antium diu que va obtenir els diners en una ambaixada en la que se li va encarregar arranjar un conflicte entre Antíoc III i Èumenes I de Pèrgam. El 184 aC fou candidat a censor, però no fou elegit i el càrrec va ser pel seu vell enemic Marc Porci Cató; aquest va privar a Luci del seu cavall en la revista dels cavallers.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Smith, William. «L. Cornelius Scipio Asiaticus». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. vol. 3 (en anglès). Boston: Walton and Maberly, 1870, p. 764-5.