Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLuci Corneli Escipió Asiàtic el Vell
Biografia
Naixement 232 aC
Roma
Mort 183 aC (48/49 anys)
Roma
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

190 aC – 190 aC
Juntament amb: Gai Leli

  Pretor 


  Governador romà 

Activitat
Ocupació Polític i militar
Període República Romana mitjana
Rang militar general
Família
Fills Luci Corneli Escipió Asiàtic el Jove
Pare Publi Corneli Escipió
Germans Publi Corneli Escipió Africà Major
Modifica les dades a Wikidata

Luci Corneli Escipió Asiàtic el Vell (en llatí Lucius Cornelius Scipio Asiaticus) també anomenat Asiagenes o Asiagenus, va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Cornèlia, i de la família dels Escipió, d'origen patrici.

Era fill de Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC) i germà de Publi Corneli Escipió Africà Major. És l'únic membre de la família del que es conserven algunes monedes.[1]

Va servir com a llegat del seu germà a Hispània i va conquerir la ciutat d'Oringis l'any 208 aC. Al final de la guerra el seu germà el va enviar a Roma per portar la notícia. L'any 193 aC va ser nomenat pretor i va obtenir la província de Sicília.

Va ser elegit cònsol l'any 190 aC amb Gai Leli. El senat no tenia gaire confiança en les seves habilitats i dubtava de donar-li el govern de Grècia i la direcció de la guerra contra Antíoc III el Gran, però el seu germà Publi Corneli Escipió Africà Major es va oferir a servir com a llegat seu, cosa que li va garantir el nomenament. Va derrotar Antíoc definitivament a Magnèsia del Sipilos i llavors Antíoc va recórrer a Publi Escipió, que li devia un favor. Publi va aconseguir del seu germà uns termes de pau menys severs (tot i que ho foren força), però el senat va imposar condicions més dures.

L'any 189 aC Publi i el seu germà Luci van tornar a Roma. Luci va celebrar el seu triomf i va rebre el sobrenom d'Asiàtic, però aviat els dos germans van ser acusats d'haver estat subornats per Antíoc i de quedar-se part dels diners pagats pel rei al tresor romà. Va dirigir l'acusació Marc Porci Cató Censorí, enemic personal seu, i no es pot establir si hi ha alguna cosa de veritat en aquesta història.

L'any 187 aC els tribuns coneguts com els Petil·lis van obligar a Publi i Luci Escipió a retre comptes dels diners rebuts d'Antíoc III el Gran. Luci va presentar les comptes però Publi s'hi va negar per orgull, i sentint-se ultratjat, va estripar davant de senat tots els documents financers de la campanya, entre els aplaudiments de la multitud. Aquesta conducta va produir una impressió desfavorable i Luci va tornar a ser portat a judici aquell mateix any, va ser declarat culpable i va haver de pagar una forta multa mentre el tribú de la plebs Gai Minuci exigia el seu empresonament fins al pagament. Publi va obligar al tribú a alliberar al seu germà, i la cosa podia haver acabat malament sinó hagués estat que Tiberi Semproni Grac, pare del famós tribú, que exercia també com a tribú de la plebs va alliberar a Luci encara que li va confiscar la seva propietat i com que Luci no va cobrir la multa va haver de fer una col·lecta entre amics i clients (es van recaptar prou diners per pagar i encara per restaurar el seu patrimoni, però només va acceptar el necessari per pagar).

A pesar de les multes i de ser considerat pobre, l'any 185 aC va celebrar uns magnífics jocs que havia promès si guanyava a Antíoc i Valeri Ánties diu que va obtenir els diners en una ambaixada en la qual se li va encarregar arranjar un conflicte entre Antíoc III i Èumenes I de Pèrgam. L'any 184 aC va ser candidat a censor, però no el van elegir i el càrrec va ser pel seu vell enemic Marc Porci Cató, que va donar una altra prova del seu odi a la família privant a Luci del seu cavall en la revista dels equites. Desenganyat de la vida pública, es va retirar a la seva vil·la de la Campània, on va morir l'any següent.[2]

Referències[modifica]

  1. Smith, William. «L. Cornelius Scipio Asiaticus». A: Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). vol. 3. Boston: Walton and Maberly, 1870, p. 746-7. 
  2. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. III. London: John Murray, 1876, p. 747.