Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaPubli Corneli Escipió
 Cònsol de la República Romana 


 Senador romà 


 Governador romà 

Dades biogràfiques
Mort 211 aC (Julià)
Hispània
Activitat professional
Ocupació Polític i militar
Època República Romana
Dades familiars
Fills
Pare Luci Corneli Escipió
Germans
Modifica dades a Wikidata

Publi Corneli Escipió (en llatí Publius Cornelius Scipio) fou un militar i magistrat romà, cònsol romà l'any 218 aC. Era fill de Luci Corneli Escipió.

Campanyes a Hispània (218 i 217 aC)[modifica]

Article principal: conquesta romana d'Hispània

Fou cònsol el 218 aC junt amb Tiberi Semproni Llong I i va rebre Hispània com a província. Va sortir de Pisae cap a Massília on en arribar va saber que Hanníbal ja havia creuat els Pirineus cap al Roine; va restar uns dies per descansar pensant que Hanníbal encara tardaria però el cartaginès va avançar ràpid i va creuar el Roine abans de cap moviment romà. Va retornar llavors a Itàlia per anar a la Gàl·lia Cisalpina on havia decidit esperar a Hanníbal. Com que a la Cisalpina ja hi havia un exèrcit de 24.500 homes dirigits per dos pretors, les seves forces consulars les va enviar a Hispània a les ordes del seu germà Gneu Corneli Escipió Calb, a títol de llegat, decisió que probablement va salvar Roma.

Va desembarcar altre cop a Pisae i va agafar el comandant dels exèrcits dels pretors i va evitar l'enfrontament amb Hanníbal fins a estar preparat amb reforços reclutats a la mateixa Cisalpina. Va creuar el riu Po a Placentia i va avançar per aquest riu i poc després de creuar el Ticino, va trobar als cartaginesos als quals va atacar; Hanníbal fou vencedor i Publi Corneli fou ferit i es va salvar pel coratge del seu fill Publi, el futur vencedor d'Hanníbal, o segons altres relats d'un esclau lígur.

Escipió es va retirar a través del Ticino destruint el pont que havia construït al riu; va creuar altre cop el Po i va establir els seus quarters a Placentia; Hanníbal es va presentar a la zona i va oferir batalla que Escipió va refusar, a l'espera del seu col·lega Semproni Llong, que havia estat cridat de Sicília per unir-se a les forces que s'enfrontaven a Hanníbal. Finalment els dos exèrcits es van reunir i els romans van acampar a la vora del riu Trèbia; Semproni va tenir el comandament degut a la ferida d'Escipió, i va decidir acceptar batalla contra el parer del seu col·lega. La batalla fou un altre seriosa derrota romana. Els romans es van haver de tancar a Placentia.

El 217 aC l’imperium d'Escipió fou prorrogat, i va creuar a Hispània amb una flota de 20 vaixells i 80.000 soldats. Escipió i el seu germà Gneu van romandre a Hispània fins a la seva mort el 211 aC.

Les campanyes d'Hispània són narrades de maneres diferents segons els autors; el mateix Tit Livi esmenta que va trobar diferències entre les seves autoritats i és difícil precisar els anys en què cada esdeveniment va tenir lloc. Gneu havia desembarcat a Empúries i a Deciana (218 aC) i es va atreure als caps locals atrets per la seva amabilitat en contrast amb la severitat del domini cartaginès i va obtenir una victòria a Cissa sobre el general cartaginès Hannó que fou fet presoner, apoderant-se de tota la moderna Catalunya, dels Pirineus a l'Ebre. Àsdrubal Barca va avançar cap aquesta zona però ja va arribar a la tardor i no va poder fer res més que cremar part de la flota romana. Escipió va passar l'hivern a Tarraco.

A l'any següent Gneu va derrotar els cartaginesos a la desembocadura de l'Ebre i va obtenir pels romans el domini del mar i poc després va arribar Publi (estiu) i junts els dos germans van avançar cap a Sagunt on eren els ostatges de les diverses tribus hispanes que els cartaginesos tenien com a garantia de fidelitat. La ciutat es va sotmetre als romans per la traïció d'Abelox, i els ostatges foren retornats als seus llocs el que va produir un moviment de suport cap als romans.

Durant dos o tres anys Livi esmenta una sèrie de victòries dels germans Escipió, però devien ser de poca importància perquè no van tenir cap efecte o simplement eren exageracions dels historiadors romans; Àsdrubal hauria estat derrotat al passar l'Ebre el 216 aC; el 215 aC Àsdrubal, que havia rebut reforços, va assetjar Illiturgi però fou derrotat pels romans; el 214 aC un exèrcit cartaginès dirigit per Àsdrubal (fill de Giscó) va ser derrotat dues vegades pels romans. En aquest temps Àsdrubal el germà d'Anníbal, va haver d'anar a l'Àfrica per fer la guerra contra Sifax rei de Numídia, que estava fent la guerra contra Cartago, i els Escipions van aprofitar la seva absència per reforçar el poder romà atraient a noves tribus.

El 212 aC els germans Escipions van agafar a 20.000 celtibers al seu servei i el 211 aC es consideraven prou forts per creuar l'Ebre i intentar expulsar als cartaginesos; Publi Escipió va atacar a Magó i Àsdrubal fill de Giscó (que tenien el suport del príncep Masinissa i el cap ilerget Indíbil, mentre Gneu atacava a Àsdrubal Barca que ja havia tornat d'Àfrica després de derrotar a Sifax; Publi fou derrotat amb les seves forces i va morir: Magó i Àsdrubal (fill de Giscó) es van unir a Àsdrubal Barca i es van disposar a atacar a Gneu. Els 20.000 mercenaris celtibers d'aquest van desertar; Gneu fou rodejat i va ser derrotat i mort 29 dies després de la mort del seu germà. Les restes de l'exèrcit romà foren conduïts per Gai Luci Marci Sèptim.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC) Modifica l'enllaç a Wikidata