Legat (Antiga Roma)

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Llegat romà)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de càrrec políticLegat (Antiga Roma)
Tipus grau militar
Modifica dades a Wikidata

El legat fou una magistratura de l'antiga Roma. En els casos de guerra els cònsols de Roma podien delegar el comandament de l'exèrcit en un lloctinent que ocupava les seves funcions com a legatus (legat).

Nominalment existien legats de tres tipus:

  • legats o ambaixadors enviats pels estats estrangers a Roma. Vegeu llegat exterior
  • legats o ambaixadors romans enviats per Roma a estats estrangers o missions concretes a les províncies.
  • legats militars equivalents a lloctinents dels generals romans en el camp, o dels procònsols o propretors a les províncies.

Ambaixadors romans[modifica]

Ambaixadors o legats romans eren enviats del senat romà a estats estrangers. El seu nomenament era considerat un gran honor i només es concedia a homes il·lustres. Dionís d'Halicarnàs diu que els legats romans tenien el poder d'un magistrat i el caràcter sagrat d'un sacerdot.

Un legat a l'estranger que moria durant la seva missió era honorat amb una sepultura pública a la Rostra; les seves despeses eren pagades pel tresor públic; si el legat era enviat a una província les despeses anaven a càrrec dels provincials.

Legats republicans[modifica]

Durant la república romana els legats acompanyaven als generals de l'estat, com a lloctinents; eren els seus legats, els que els representaven allà on els generals (generalment els cònsols o pretors) no arribaven. Al darrer segle de la república alguns procònsols o propretors no van voler assolir els governs provincials que els havien pertocat i enviaven com a governador al seu legat.

Per ser legat calia un senatus consultum i els cònsols, pretors o dictadors que nomenaven legats havien d'esperar l'aprovació del senat. Generalment es nomenava a persones de gran talent militar que podia ajudar al seu superior en tot el que necessitava i podia exercir si calia també l'administració civil. Eren per descomptat persones de la màxima confiança del que els nomenava, i molt sovint germans o parents propers. El legat no tenia poder independent del seu general.

El nombre de legats variava segons la importància de la guerra o l'extensió de la província; el mínim en guerra era tres, però per exemple Gneu Pompeu Magne tenia 15 legats durant la guerra a l'Àsia Menor. Quan un cònsol deixava l'exèrcit o un procònsol la seva província, els legats o un d'ells ocupava el seu lloc i llavors tenia el poder i era anomenat legat propretor. Sovint algunes províncies foren governades per legats sense cap referència a un superior, però és de suposar que perquè estaven ocupats en feines més importants.

Legats imperials[modifica]

Durant l'imperi Romà les províncies del senat foren governades per procònsols o propretors, i els primers tenien sempre tres legats i els segons només un. A les províncies imperials el procònsol imperial era de nomenament per l'emperador i havia de correspondre a persones que havien estat cònsols, pretors o almenys senadors; aquest procònsols imperials van rebre el nom de legats propretors d'August, o legats pretorians, o legats consulars o simplement legats, i al seu torn tenien tres legats com ajudants.

Al segle I van aparèixer els anomenats legats lliures, que eren senadors que feien viatges particulars a províncies i es feien nomenar legats pel senat per tenir les despeses cobertes pels provincials. Eren legats formalment però no tenien cap missió a complir. El nom llatí de la seva feina fou legatio libera. Ciceró va voler acabar amb aquesta pràctica sense èxit, i Juli Cèsar va limitar el temps a cinc anys, i així va romandre almenys fins al segle III.