Corpus Juris Civilis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Corpus Juris Civilis (llatí) és el nom de tres gran compilacions legals bizantines instituïdes per Justinià I: Els Institutes, el Pandecte o Digest, i el Codi amb les Novellae, que junts van formar un cos legal dividit en cinc volums: tres per al Digest (Digestum Vetus, Infortiatum, i Digestum Novum), un per als nou llibres del Codex Repetitae Praelectionis, i el cinquè per als Institutes, el Liber Authenticorum o Novellae, i els tres darrers llibres del Codi.[1][2]

Posteriorment la divisió en cinc volums va desaparèixer substituïda per quatre: un per als Institutes, un per al Digest, un per al Codi, i un per a les Novellae. El nom Corpus Juris Civilis no li fou donat per Justinià i apareix al segle XII i no fou usat de manera habitual fins al segle XVII. Algunes edicions van incloure a més a més, tretze edictes de Justinià, cinc constitucions de Justí I el Jove, algunes de Tiberi II, algunes lleis noves de Flavi Valeri Lleó, Zenó i d'altres emperadors, sota el nom de Imperatoriae Constitutiones.

Vegeu també: Acte propi

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Corpus Juris Civilis». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Long, George. «Corpus Iuris Civilis». A: William Smith. A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (en anglès). Boston: Little Brown and Company, p. 363-364. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Edició del segle XVI consultable en línia: Corpus Iuris Civilis. Lió: Hugues de la Porte, 1558-1560. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Corpus Juris Civilis Modifica l'enllaç a Wikidata