Emperadors il·liris
Els emperadors il·liris són la sèrie d'emperadors romans que van governar l'Imperi Romà entre 268 i 285. El nom prové d'Il·líria d'on provenien la majoria d'aquests emperadors.
L'ascens dels soldats il·liris és conseqüència de les mesures preses per l'emperador romà Galiè (260-268) qui facilità els oficis als comandaments militars que abans estaven reservats als senadors romans. A la mort d'Aurelià, [Marc Claudi Tàcit]], el darrer elegit pel senat romà, fou emperador romà del 25 de setembre de 275 al juny del 276 i la seva política anava encaminada a revalorar el senat, però va arribar al càrrec quan ja era molt gran i no va poder superar una malaltia, que va ser la causa del seu breu regnat. En conèixer la mort de Tàcit, el seu mig germà Florià[1] es va proclamar emperador però el general Probe també es va proclamar successor i després d'un enfrontament entre els dos rivals, Probe es va imposar.[2]
El regnat de Probe fou una contínua successió d'èxits militars. A la Gàl·lia va lluitar contra els lugis, els alamans i els francs que havien travessat el Rin;[3] va recuperar sis ciutats, va matar quatre-cents mil germànics, als que va expulsar a l'altre costat del riu, va entrar a Germània i va integrar, degudament repartits, a setze mil germànics entre les legions romanes; va establir una sèrie de fortaleses a l'interior de Germània que va planejar convertir en província. Per aquestes actuacions el senat li va concedir el títol de Germanicus Maximus.[4][5] Després va marxar a Rècia, Nòrica i a Tràcia on els vàndals causaven conflictes i foren obligats a una submissió o a una aliança;[6] els bandits d'Isàuria i els salvatges blèmies del sud d'Egipte foren derrotats i dispersats. Després va ordenar la reconstrucció de ponts sobre el Nil i els seus canal, al voltant dels quals hi havia establerta la major producció de cereals de l'imperi.[7] Amb Pèrsia es va signar un tractat. Les revoltes de Juli Saturní a Alexandria, i de Tit Eli Pròcul i Bonós a la Gàl·lia foren suprimides ràpidament.[8] Probe es trobava el 282 a Nòrica quan els soldats es van amotinar, exigint el nomenament de Marc Aureli Car, i entre setembre i desembre d'aquell any Probe fou assassinat i Car es va quedar sense rival.[9] Després de la mort de Car en 284 els seus fills Numerià i Carí i quan Numerià va morir a l'Àsia Menor, Carí va assumir el poder en solitari però a orient els generals es van reunir i van escollir Dioclecià com a emperador.[10] Carí no va acceptar aquesta usurpació i va reunir un exèrcit a la Gàl·lia per combatre'l, sent derrotat.
Llistat dels emperadors il·liris[modifica]
- Claudi II el Gòtic, (268 a 270).
- Quintil, (d'agost de 270 a octubre de 270)
- Aurelià, (270 a 275)
- Tàcit, (275 a 276)
- Florià,(agost de 276 a setembre de 276)
- Probe, (276 a 282)
- Carí, (282 a 283)
- Numerià, (283 a 284)
- Carí, (284 a 285)
Línia temporal[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Història Augusta: Vita Taciti, XIII.6, XIV.4; Vita Probi, XI.3, XIII.3
- ↑ Canduci, Alexander. "Triumph & Tragedy: The Rise and Fall of Rome's Immortal Emperors", volum 9 (en anglès). Pier, 2010, p. 101. ISBN 978-1-74196-598-8.
- ↑ Southern, Pat. The Roman Empire from Severus to Constantine (en anglès). Routledge, 2001, p. 129. ISBN 9780415239431.
- ↑ CIL VIII, 11931
- ↑ Zòsim Història Nova I.33
- ↑ Zòsim Història Nova I.32
- ↑ Història Augusta: Vita Probi, IX.3-4
- ↑ Sext Aureli Víctor, De Caesaribus, XXXVII.2
- ↑ Southern, Pat. The Roman Empire from Severus to Constantine (en anglès). Routledge, 2001, p. 132. ISBN 9780415239431.
- ↑ Barnes, Timothy D. Constantine and Eusebius (en anglès). Cambridge, MA: Harvard University Press, 1981, p. 4. ISBN 978-0-674-16531-1.
