Lleis Liciniae-Sextiae

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Licinia de magistratibus)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de lleiLleis Liciniae-Sextiae
Abast territorial Antiga Roma
Modifica dades a Wikidata

Les lleis Liciniae-Sextiae (fetes pels tribuns Caius Licinius i Lucius Sextius) van establir l'abolició dels tribuns amb potestat consular a l'antiga Roma. Ordenava que els tribuns militars fossin nomenats pels cònsols en lloc de pels comicis, i que almenys un dels tribuns fos plebeu. La van presentar a aprovació els tribuns de la plebs Gai Licini Estoló i Luci Sexti i per això fou coneguda també com a llei Licinia Sextia de magistratibus.

D'acord a aquestes lleis, els plebeus podrien ser també sacerdots al col·legi dels Decemvirs Sagrats (un dels grans col·legis sacerdotals juntament amb el dels Pontífexs i el dels Auguris), que els plebeus podrien pasturar als terrenys de l'Estat, i que ningú podria usar aquests terrenys de pastura comunals per més de cent bous i cinc-cents moltons; que cap parcel·la cedida a títol d'ocupació podia excedir de cinc-centes iugades (126 hectàrees); que els propietaris de terres estarien obligats a utilitzar sempre treballadors lliures en nombre proporcional als esclaus; i que els interessos pagats pels pagesos serien imputats a capital, podent-se pagar la resta en determinats terminis.

L'aprovació d'aquestes lleis es va produir el 367 aC (387 de Roma) i van suposar de fet l'abolició del patriciat, a l'equiparació legal dels plebeus i patricis en gairebé tots els aspectes, amb l'excepció de l'accés a dos col·legis sacerdotals i algunes funcions menors que van seguir reservats als patricis.

Els cònsols van perdre algunes atribucions:

  • Les funcions judicials van ser atribuïdes a un Pretor, que seria patrici.
  • Els assumptes de mercats, policia i festes cíviques, atribuïdes als edils curuls, en principi patricis, però al que aviat van tenir accés els plebeus.

Ja un any abans (368 aC) de les lleis es va establir que un plebeu podia exercir el comandament de la cavalleria.

Les lleis van obrir la porta a molts càrrecs als plebeus: des del 356 aC ( 398 de Roma) els plebeus van poder accedir a la Dictadura; van tenir accés a la censura civil el 351 aC (403 de Roma) i a la pretura el 283 aC ( 471 de Roma). En un moment indeterminat es va establir que un dels dos censors seria necessàriament plebeu.

El 339 aC (415 de la fundació de Roma) el Senat va perdre el dret a ratificar o rebutjar les lleis votades en el comicis centuriats (Llei Publilia). El 300 aC (454 de Roma) els plebeus van obtenir l'accés al Col·legi de Pontífexs (el número va ser augmentat a vuit) i al Col·legi d'Auguris (el número va passar a nou), amb un nombre de llocs equivalent entre patricis i plebeus.

L'únic privilegi que van conservar els patricis era el vot en primer lloc en el Comicis Centuriats (el sentit dels primers vots generalment arrossegava als següents).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Plana en llatí i anglès