Sexualitat a l'antiga Roma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

A l'antiga Roma el sexe era concebut com un aspecte de l'estatut social d'una persona. Les relacions no eren monògames i l'homosexualitat estava permesa. Si bé la societat era masclista, i això s'aprecia en les relacions entre home i dona, aquesta no excloïa la promiscuïtat.

Literatura eròtica i art[modifica]

Literatura[modifica]

La literatura antiga sobre temes relacionats amb la sexualitat poden classificar-se en quatre categories:

  • textos legals
  • textos mèdics
  • poesia
  • discursos polítics

Les informacions que tenim sobre la vida sexual a l'antiga Roma estan disperses en la historiografia, l'art oral, la filosofia i els tractats antics de medicina, agricultura i altres assumptes més tècnics. Els textos legals donen informació sobre els comportaments regulatoris dels romans davant del fet sexual.[1][2][3]

Els autors romans més importants amb obres que ens permeten entendre millor la sexualitat de l'antiga Roma són:

  • l'escriptor Plaute, nascut després de Crist, i amb texts al voltant de la comèdia eròtica
  • el moralista Cató l'Antic, que dona una vista general sobre els estàndards de moralitat sexual
  • el poeta Lucreci, un dels autors que tracta més llargament del tema
  • Ciceró, amb discursos polítics molt feroços envers l'oposició i les seves pràctiques sexuals
  • Ovidi, amb l'obra Amores i l'Art d'amar, aconseguí l'exili dictat per August

Conceptes morals i legals[modifica]

Castitas, incestum, stuprum, raptus[modifica]

La castedat (castitas) era reconeguda a Roma com a bona conducta moral: era un terme que vindria a significar 'puresa' i que podria aplicar-se també a objectes. L'incest (incestum), en canvi, viola aquesta puresa i era inadmissible. Les relacions sexuals podien ser considerades legals o il·legals pel dret romà. L'stuprum, concretament, és el terme amb el qual la llei feia referència al "crim sexual", com ara la violació o l'adulteri. El raptus (o rapte, en català) formaria part en la legislació romana d'allò no moral, passible d'il·legalitat.[4]

La sexualitat a Roma[modifica]

Religió i sexe[modifica]

Com ara altres aspectes de la vida romana, la sexualitat era regulada i mirada mitjançant les tradicions religioses. Moltes festes religioses romanes tenen connotacions sexuals i és que la parella home-dona era un fet habitual quant a la concepció de la sexualitat dels déus. Existien, en efecte, déus vinculats a la sexualitat, com ara Venus, l'equivalent de l'Afrodita grega. La guerra també podia tenyir-se de connotacions sexuals i divines. Per exemple, durant la guerra civil dels anys -80, Sil·la, decideix encunyar monedes amb Venus coronada com a dea tutora. També existeixen relats mitològics, com el de Cupido, que vinculen el sexe amb religió.[5][6]

La sexualitat a l'antiga Roma[modifica]

La societat romana era de base masclista. Aquest aspecte influeix enormement en les relacions romanes. L'home hi era concebut en la relació sexual com a ésser dominant en relació amb la dona. Tanmateix, les relacions fora del matrimoni eren del tot normals. La promiscuïtat no havia de ser vista per força com un fet dolent. Les dones eren considerades majors sexualment i, per tant, legalment als 16 anys, cosa que permetia un matrimoni a partir d'aquesta edat. En canvi, tot mètode anticonceptiu era prohibit. Les relacions sexuals es concebien més com un estatus social que no pas com una pràctica associada al plaer. Així doncs, un esclau podia mantenir relacions sexuals amb un ciutadà romà, però el ciutadà no podia pas mantenir relacions socials amb un altre ciutadà. Fer-ho el rebaixava davant dels seus iguals. El sexe oral, per exemple, es concebia com una forma de dominació. El concepte d'"amor" era vist com una cosa ridícula. L'homosexualitat era acceptada, però, un cop més, amb unes certes normes de conducta totalment lligades a l'encariment de l'estatus social. Per exemple, es permetia les relacions entre homes, sempre que fossin entre un inferior (esclau) i un superior (ciutadà), però no entre dones. La prostitució era del tot comuna, d'altra banda, en la societat romana. Existeixen monedes amb imatges sexuals que es pensa que haguessin servit d'intercanvi entre client i prostituta.[7][8]

Referències[modifica]

  1. Amy Richlin, Sexuality in the Roman Empire, in A Companion to the Roman Empire, Blackwell, 2006, p. 330
  2. Clarke, Looking at Lovemaking, p. 9.
  3. Richlin, "Sexuality in the Roman Empire", p. 331.
  4. Langlands, Sexual Morality, p. 30.
  5. J. Rufus Fears, "The Theology of Victory at Rome: Approaches and Problem," Aufstieg und Niedergang der römischen Welt II.17.2, 1981, p. 791–795
  6. From Good Goddess to Vestal Virgins: Sex and Category in Roman Religion (Routledge, 1998
  7. Michael Groneberg, "Reasons for Homophobia: Three Types of Explanation," in Combatting Homophobia: Experiences and Analyses Pertinent to Education (LIT Verlag, 2011), p. 193.
  8. [enllaç sense format] https://www.youtube.com/watch?v=s9X4ZSaSnYs