Càstig físic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El càstig físic o o castig físic[1] és un càstig basat a infligir dolor a qui ha comès un acte jutjat moralment incorrecte. Històricament, diversos tipus d'autoritat han pogut aplicar legalment aquests càstigs:

  • els caps de família a les dones i nens
  • l'Estat als criminals
  • els mestres als alumnes
  • els amos als esclaus

En l'actualitat el càstig físic està en retrocés a tot el món i es considera perniciós com a mètode correctiu, puix que va acompanyat de violència i humiliació, per la qual cosa no afavoreix la reflexió de l'infractor. Les Nacions Unides el desanconsellen i la majoria de països occidentals l'han inclòs com a il·legal als seus codis civils (es consideren una forma de maltractament).

El dolor ha de ser lleu (per no caure en la tortura) i se sol aplicar al cul, la part inferior de les cames i l'esquena, perquè altres parts del cos són més delicades, poden causar lesions internes o deixar marques estèticament evidents. La bufetada es dóna a la cara i un càstig escolar usual a Europa antigament era de picar els dits amb una regla o bastó.

El sadomasoquisme inclou els càstigs com a font de plaer sexual i aquests són consentits per la part que els rep com a formants d'un ritual d'excitació.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càstig físic Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. DIEC, DNV, que indegudament escriuen casticaquest deverbal