Càstig físic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cegar i treure els ulls ha estat un càstig físic legal i legitimitzat

El càstig físic o o castig físic[1] és un càstig basat a infligir dolor a qui ha comès un acte jutjat moralment incorrecte.

En l'actualitat el càstig físic està en retrocés a tot el món i es considera perniciós com a mètode correctiu, puix que va acompanyat de violència i humiliació, per la qual cosa no afavoreix la reflexió de l'infractor. Les Nacions Unides el desaconsellen i la majoria de països occidentals l'han inclòs com a il·legal als seus codis civils, ja que es consideren una forma de maltractament.

Càstig culturalment legitimitzat[modifica | modifica el codi]

Càstig físic públic a l'antic imperi xinès, segle XIX

Històricament, diversos tipus d'autoritat han pogut aplicar legalment aquests càstigs: els caps de família a les dones i nens, l'Estat als criminals, els mestres als alumnes i els amos als esclaus.

El dolor ha de ser lleu (per no caure en la tortura) i se sol aplicar al cul, la part inferior de les cames i l'esquena, perquè altres parts del cos són més delicades, poden causar lesions internes o deixar marques estèticament evidents. La bufetada es dóna a la cara i un càstig escolar usual a Europa antigament era de picar els dits amb una regla o bastó.

Càstig plaent[modifica | modifica el codi]

El sadomasoquisme inclou els càstigs com a font de plaer sexual i aquests són consentits per la part que els rep com a formants d'un ritual d'excitació.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Càstig físic Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. DIEC, DNV, que indegudament escriuen castic aquest deverbal