Sadomasoquisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Demostració de flagel·lacions.

El sadomasoquisme[1] engloba el sadisme i el masoquisme, cadascuna de les quals és una parafília complementària de l'altra. Formen part de les parafílies més freqüents. En petita escala formen part de sexualitat normal de moltes persones.

El sadisme és una parafília per la qual s'obté l'excitació sexual a través del sofriment o les humiliacions que hom provoca en altres persones.[2] Pren el nom de l'escriptor Donatien Alphonse François de Sade, marquès de Sade, ja que en les seves obres hi apareixen una sèrie de personatges que protagonitzen violacions llibertines i fan dissertacions en les quals, per mitjà de sofismes, justifiquen cínicament el que fan.

El masoquisme és una parafília per la qual s'obté l'excitació sexual a través del patiment físic o de les humiliacions infligides per altres persones.[3] Richard von Krafft-Ebing, en l'obra Psychopathia Sexualis (1886) va fer servir per primera vegada aquesta denominació, feta a partir de la segona part del cognom de l'escriptor Leopold von Sacher-Masoch, perquè en algunes novel·les seves, especialment La venus de les pells, hi apareixen personatges que presenten aquesta parafília.

Habitualment el sadomasoquisme és un fenomen que connecta ambdues fílies, ja que la persona sàdica necessita la persona masoquista a qui infligir els patiments físics o psicològics. La persona sàdica pot rebre el nom d'amo o mestressa i la masoquista d'esclava o esclau. Existeix una indumentària i una colla d'instruments més o menys específics. És típica la indumentària de làtex i de cuiro, sobretot de color negre, arrapada al cos, màscares incloses, així com bótes de tacó alt. Sovint deixa al descobert zones sexuals. Quant als instruments, són típics els fuets i pales per colpejar, les cadenes, cordes, gàbies, morrions i altres aparells d'immobilització i de tortura. També hi ha grups i locals on es du a terme aquesta pràctica parafílica de sexe dur.

Els sadomasoquistes solen pactar els límits del dany o de la humiliació que es pot infligir i que solen respectar-se escrupolosament.

També existeixen conductes sàdiques aïllades que poden ser extremadament violentes, que poden provocar danys greus, fins i tot la mort d'una víctima que no té per què ser masoquista ni haver pactat res amb qui l'ha agredit sense consentiment.

El sadomasoquisme al cinema[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «sadomasoquisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «sadisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «masoquisme». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sadomasoquisme Modifica l'enllaç a Wikidata