Leopold von Sacher-Masoch

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLeopold von Sacher-Masoch
Leopold von Sacher-Masoch, portrait 3.jpg
Nom original (de) Leopold Ritter von Sacher-Masoch
Biografia
Naixement 27 gener 1836
Lviv
Mort 9 març 1895 (59 anys)
Lindheim Tradueix
Formació Universitat de Graz . doctorat (–1854)
Activitat
Ocupació Periodista, escriptor, professor d'universitat i historiador
Activitat 1867 –
Ocupador Universitat de Graz
Universitat de Lviv
Obra
Obres destacables
Premis

IMDB: nm0755106 Allmovie: p311569
Musicbrainz: e37f42bf-4533-4530-a12a-2fe607de73cc Discogs: 1083823
Modifica les dades a Wikidata

Leopold von Sacher-Masoch (Lemberg, 27 de gener de 1836 - Lindheim, Frankfurt del Main9 de març de 1895), va ser un escriptor austríac reconegut a la seva època per les seves descripcions de la vida, paisatges i costums de totes les regions que van formar l'Imperi austrohongarès.

Als nostres dies, la seva celebritat és deguda abans de tot a l'escàndol que va acompanyar la publicació d'algunes de les seves novel·les, en particular, La venus de les pells, de la qual hi ha diverses versions cinematogràfiques (el 2013, Roman Polanski va fer-ne una). És per això que el cognom Masoch és l'inspirador de la paraula masoquisme, utilitzada per definir certes conductes sexuals, i que apareix per primera vegada a Psychopathia Sexualis (1886), de Richard von Krafft-Ebing, qui li va atorgar aquest dubtós honor a causa de les peculiars afeccions dels seus personatges.[1]

Biografia[modifica]

Leopold von Sacher-Masoch (1901)

Leopold Von Sacher-Masoch va néixer al si d'una família aristocràtica el 1836 a Lemberg, a la província de Galítzia, dins de les fronteres de l'Imperi austrohongarès. El seu pare era cap de policia, un alt càrrec en l'administració de l'Imperi. Va estudiar dret, història i matemàtiques a la ciutat austríaca de Graz. Després de doctorar-se va treballar com a professor d'història a la seva ciutat natal, per, posteriorment, dedicar-se al periodisme i la literatura. Els seus contemporanis van valorar en ell de forma especial els seus excel·lents assaigs sobre minories ètniques austro-hongareses i la seva Galítzia natal. És de destacar la seva simpatia pels jueus, el que li valdria l'agraïment d'aquesta comunitat. Va gaudir del reconeixement de contemporanis de la talla de Zola, Ibsen i Victor Hugo.

Una gran part de l'obra de Sacher-Masoch està constituïda per contes nacionals i novel·les històriques agrupades en cicles. Les seves històries en tenen en general per heroïna una dona dominant o sàdica, com en Aigua de joventut que retrata la sagnant història de la comtessa Báthory. Dues de les seves novel·les, La Pescadora d'ànimas i La mare de Déu, tracten de sectes místiques,[1] mentre que la Dona separada, que en el seu moment va ser un gran èxit, s'inspira en la infeliç relació que va mantenir amb madame Kottowittz.

La seva sèrie de novel·les El llegat de Caïn estava dedicada, en un principi, a tractar tots els grans temes de la vida contemporània: l'amor, la propietat, l'Estat, la guerra, el treball i la mort. Sacher-Masoch només va poder completar les sèries sobre l'amor i la propietat; de la resta no en queden més que esbossos. La Venus de les pells (1870) era la cinquena d'una sèrie d'obres sobre l'amor i es va convertir al mateix temps en un escàndol i en un èxit a França per les seves descripcions del tipus d'apetències i desigs que han immortalitzat el cognom d'aquest autor: fer-se lligar, assotar i humiliar per una dona corpulenta vestida amb pells, signar un contracte com a esclau i fins i tot la incorporació d'un tercer amant.[1]

A les seves novel·les va retratar éssers que agradaven d'aquest tipus de pràctiques sexuals. Sacher-Masoch era seguidor i partícip, estant del seu grat tant el paper de víctima com deixar-se caçar, típic d'aquesta conducta.

Va morir el 1895 d'un atac al cor a la ciutat de Lindheim, a Hessen, i les seves darreres paraules van ser «aimez moi».

La cantant Marianne Faithfull, d'origen austrohongarès i anglès, és descendent directe de Leopold von Sacher-Masoch per part materna.

Vegeu també[modifica]

Obra (traduccions al castellà)[modifica]

  • Cuentos judíos
  • Don Juan de Kolomea
  • Escritos autobiográficos
  • Historias de amor y sangre
  • La hiena de la Puszta
  • La madre de Dios
  • Amor: El Legado de Caín
  • La Venus de las pieles (llibre i pel·lícula)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Bottini, Ernesto. «Los pliegues de Sacher-Masoch» (en castellà). Función lenguaje.Cenro de literatura aplicada en Madrid. [Consulta: 6 desembre 2012].

Bibliografia[modifica]

  • Sacher-Masoch, Leopold: Escritos autobiográficos. Vigo, Maldoror ediciones, 2005. Traducció: Jorge Segovia y Violetta Beck.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leopold von Sacher-Masoch Modifica l'enllaç a Wikidata