Quintilià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Sext Noni Quintilià».
Infotaula de personaMarc Fabi Quintilià
Calahorra, estatua de Quintiliano.JPG
Estàtua en honor a Quintilià a la ciutat de Calahorra
Nom original (la) Marcus Fabius Quintilianus
Biografia
Naixement ~30
Calahorra
Mort ~95
Calahorra
  Cònsol romà 

Activitat
Ocupació Escriptor, Orador
Període Imperi Romà
Període d'activitat S. I
Professors Palemnó, Domici Afer i Marc Servili Nonià
Alumnes Tàcit, Plini el Jove i Juvenal
Obra
Obres destacables De Institutione Oratoria
Modifica les dades a Wikidata

Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fóra romà d'origen).[1]

Biografia[modifica]

Va marxar jove a Roma, tornant a Hispània amb Galba quan aquest encara no era emperador, actuant en el Tribunal superior de la Tarraconense, on també va ser professor de retòrica i advocat, i tornant després a Roma amb Galba (ara ja emperador) després de la mort de Neró, on es va convertir en el més destacat orador del fòrum.

És probable que tingués com a deixeble Tàcit. L'emperador Vespasià li va concedir una subvenció al costat d'altres retòrics grecs i llatins. L'emperador Domicià li va encarregar l'educació dels fills de Tit Flavi Climent,[2] al qual pensava llegar l'imperi, i el va nomenar cònsol.

Va perdre la seva dona quan només tenia 19 anys i li va deixar 2 fills, un que va morir als 5 anys i un altre que va morir amb deu anys. Segurament, es va casar per segona vegada amb la filla d'un personatge de nom Tutili, amb la qual va tenir una filla que es va casar amb Noni Celer i va ser dotada esplèndidament per Plini el Jove en agraïment als ensenyaments rebuts del pare. Va morir probablement poc abans de l'assassinat de Domicià, sobre l'any 95.

La seva obra principal és De Institutione Oratoria Libri XII o Institutiones Oratoriae, mentre que d'altres obres que se li atribuïen, es discuteix la seva paternitat.

De Instutione Oratoria és una obra enciclopèdica que recull tot allò que és necessari per formar un orador. Com a model suprem proposa a Ciceró. En els dos primers llibres, Quintilià parla de l'educació elemental i els mètodes per la formació bàsica en la Retòrica. Dedica els nou llibres següents als fonaments i tècniques de l'oratòria. El Llibre X és el més conegut, on aconsella la lectura com a l'element fonamental en la formació d'un orador i inclou un estudi sobre les persones que van escriure en grec i llatí. L'últim llibre parla de les qualitats que ha de tenir qui es vulgui dedicar a l'oratòria, tant en la conducta com en el caràcter.[3]

Obres[modifica]

  • Quintilià, Marc Fabi. Institució oratòria. Vol. I. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1961 (Fundació Bernat Metge; 142). 
  • Quintilià, Marc Fabi. Institució oratòria. Vol. II. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1964 (Fundació Bernat Metge; 151). 
  • Quintilià, Marc Fabi. Institució oratòria. Vol. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1987 (Fundació Bernat Metge; 245). ISBN 8472253759. 

Notes[modifica]

  1. «Quintilià». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 novembre 2012].
  2. Flavi Climent era el marit de la suposada germana de Domicià, Flàvia Domicil·la la Jove
  3. Josep M. Casas i Homs. "Introducció". A: Quintilià. Institució oratòria: vol. I. Barcelona: Fundació bernat Metge, 1961, p. 24-25

Enllaços externs[modifica]