Quintilià

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Sext Noni Quintilià».
Infotaula de personaMarc Fabi Quintilià
Calahorra, estatua de Quintiliano.JPG
Estàtua en honor a Quintilià a la ciutat de Calahorra
Nom original(la) Marcus Fabius Quintilianus modifica
Biografia
Naixement35 dC modifica
Calahorra modifica
Mort96 dC modifica (60/61 anys)
Roma modifica
cap valor
modifica
Activitat
OcupacióEscriptor, Orador
PeríodeImperi Romà modifica
ActivitatS. I
ProfessorsPalemnó, Domici Afer i Marc Servili Nonià modifica
AlumnesTàcit, Plini el Jove i Juvenal modifica
Obra
Obres destacables
De Institutione Oratoria

Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).[1]

Biografia[modifica]

Va marxar de jove a Roma i va tornar a Hispània amb Galba quan aquest encara no era emperador. Va actuar al Tribunal Superior de la Tarraconense, on també va ser professor de retòrica i advocat, i després va tornar a Roma amb Galba (quan ja era emperador) després de la mort de Neró. Llavors es va convertir en el més destacat orador del fòrum.

És probable que tingués com a deixeble Tàcit. L'emperador Vespasià li va concedir una subvenció al costat d'altres retòrics grecs i llatins. L'emperador Domicià li va encarregar l'educació dels fills de Tit Flavi Climent,[2] al qual pensava llegar l'imperi, i el va nomenar cònsol.

Va perdre la seva dona quan només tenia 19 anys, amb la qual va tenir dos fills, un que va morir als cinc anys i un altre que va morir amb deu anys. Segurament es va casar per segona vegada amb la filla d'un personatge de nom Tutili, amb la qual va tenir una filla que es va casar amb Noni Celer i va ser dotada esplèndidament per Plini el Jove en agraïment als ensenyaments rebuts del pare. Va morir probablement poc abans de l'assassinat de Domicià, sobre l'any 95.

La seva obra principal és De Institutione Oratoria Libri XII o Institutiones Oratoriae, mentre que d'altres obres que se li atribuïen, es discuteix la seva paternitat.

De Institutione Oratoria és una obra enciclopèdica que recull tot allò que és necessari per formar un orador. Com a model suprem proposa Ciceró. En els dos primers llibres, Quintilià parla de l'educació elemental i els mètodes per a la formació bàsica en la Retòrica. Dedica els nou llibres següents als fonaments i tècniques de l'oratòria. El Llibre X és el més conegut, on aconsella la lectura com a l'element fonamental en la formació d'un orador i inclou un estudi sobre les persones que van escriure en grec i llatí. L'últim llibre parla de les qualitats que ha de tenir qui es vulgui dedicar a l'oratòria, tant en la conducta com en el caràcter.[3]

Obres[modifica]

  • Quintilià, Marc Fabi. Institució oratòria. Vol. I. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1961 (Fundació Bernat Metge; 142). 
  • Quintilià, Marc Fabi. Institució oratòria. Vol. II. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1964 (Fundació Bernat Metge; 151). 
  • Quintilià, Marc Fabi. Institució oratòria. Vol. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1987 (Fundació Bernat Metge; 245). ISBN 8472253759. 

Notes[modifica]

  1. «Quintilià». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 novembre 2012].
  2. Flavi Climent era el marit de la suposada germana de Domicià, Flàvia Domicil·la la Jove
  3. Josep M. Casas i Homs. "Introducció". A: Quintilià. Institució oratòria: vol. I. Barcelona: Fundació bernat Metge, 1961, p. 24-25

Enllaços externs[modifica]