Flàvia Domicil·la (esposa de Flavi Climent)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Domicil·la de Roma

Domicil·la, Nereu i Aquil·leu, per P. P. Rubens (Roma, Chiesa Nuova)
vídua
Nom secular Flavia Domitilla
Naixement Segle I
Roma
Defunció post. 95
Illa de Ponça o Pandatària (Laci, Itàlia)
Enterrament Santi Nereo ed Achilleo (Roma)
Commemoració en Església Catòlica, Església ortodoxa, anglicanisme; judaisme
Canonització Antiga
Lloc de pelegrinatge S. Nereo e Achileo (Roma)
Festivitat 7 de maig (occident); 12 de maig (orient)
Fets destacables Personatge real, però de llegenda cristiana inversemblant
Iconografia Amb palma de martiri; amb Nereu i Aquil·leu als costats
Supressió del culte 1969, es treu del Calendari de sants per les poques proves en favor de la seva conversió al cristianisme

Flàvia Domicil·la, o Flàvia Domitil·la (Roma, s. I - Illa de Ponça o Pandatària, Laci, després de 95), en llatí Flavia Domitilla, fou l'esposa del cònsol Flavi Climent. És venerada com a santa per diverses confessions cristianes i venerada al judaisme.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Filostrat diu que era germana de l'emperador Domicià, però això sembla ser un error, ja que la germana de Domicià havia mort abans de la pujada al tron de Vespasià. Dió Cassi l'anomena συγγενής de Domicià (potser Filostrat va llegir ὰδελφιδήν en lloc de ὰδελφήν. Podria ser que fora filla de la Domicil·la la Jove, filla de Vespasià, i de pare desconegut, potser Quint Petili Cerealis.

Va casar-se amb el seu cosí, el cònsol Tit Flavi Climent. Quintilià, a la seva Institutio Oratoria, iv. 1, § 2, indica que té com a pupils dos néts de Domicià, que deurien ésser els fills de Domicil·la i Climent. Suetoni diu que Domicià designà els fills de Climent com a successors al tron, abans que el seu pare caigués en desgràcia, i que els canvià els noms pels de Domicià i Vespasià. [1]

No obstant això, Domicià va fer matar Flavi Climent. Dió Cassi en diu:

« Domicià matà, juntament amb molts altres, Flavi Climent el cònsol, encara que n'era cosí i casat amb Flàvia Domicil·la, que també era parenta de l'emperador. El càrrec contra tots dos era el d'ateisme (αθεοτση), acusació per la qual molts altres que s'inclinaren cap als jueus foren condemnats. Alguns d'ells foren portats a la mort, i la resta, com a mínim, foren privats de les seves propietats. Domicil·la només fou desterrada a Pandatària (actual Ventotene, una de les illes Poncianes). »
— Dió Cassi. Epítome, 67.4

Després de l'assassinat de Climent, el llibert Esteve, majordom de Domicil·la, liderà la conxorxa que acabà amb la vida de Domicià, segons Suetoni. Mentrestant, Domicil·la morí a l'exili, i els seus dos fills moriren joves.

Tradició jueva[modifica | modifica el codi]

Segons el Talmud, Domicil·la i Flavi Climent es consideren conversos al judaisme i estigueren en contacte amb el rabí Akiba ben Joseph. En tot cas, s'interessaren per aquesta religió i, alhora, per la cristiana.

Quan Domicià decretà que en trenta dies el Senat hauria de confirmar el seu edicte per massacrar tots els jueus i cristians de l'Imperi, Domicil·la va convèncer el seu marit perquè donés suport als jueus. Quan quedaven cinc dies per a la votació de l'edicte al Senat, el convencé perquè se suicidés, postposant així la votació,[2] i esperant que mentrestant es pogués resoldre la situació. Domicià, però, féu matar Climent l'endemà. La decisió quedà, igualment postposada, i poc després, Esteve va assassinar Domicià.

Tradició cristiana[modifica | modifica el codi]

Segons la tradició cristiana, Domicil·la fou convertida al cristianisme per Nereu i Aquil·leu i condemnada llavors a la deportació.

Eusebi de Cesarea,[3] les actes espúries de Nereu i Aquil·leu i Sant Jeroni[4] presenten Flàvia Domicil·la com a neboda, no esposa, de Flavi Climent, i diuen que fou desterrada a Pontia (actual Ponça), illa del Mar Tirrè. De fet, Eusebi només diu que Domicil·la, filla de la germana de Climent, s'havia convertit al cristianisme. Això ha fet pensar que es tractaria de dues dones anomenades Domicil·la, tia i neboda, que eren cristianes. No obstant això, s'ha pensat que Eusebi pot cometre un error de transcripció de les dades de les fonts, i que parli d'una Flàvia Domicil·la diferent.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Flàvia Domicil·la és venerada per l'Església Ortodoxa, que en celebra la festa el 12 de maig. També per l'Església Catòlica, que la celebra juntament amb els sants Nereu i Aquil·leu de Roma, ja que les seves restes són enterrades en l'església d'aquests sants. El seu nom s'afegí al d'aquests en el calendari de sants de 1595, però en fou tret en 1969, ja que el fonament d'aquesta veneració es basava en llegendes no comprovades i poc versemblants.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Suetoni. Dels dotze cèsars. "Vida de Domicià", 12.
  2. Com Climent era cònsol, si moria caldria elegir-ne un altre, i fins llavors el Senat no podria prendre cap decisió; com que era un procediment llarg, es guanyava temps per intentar la salvació dels condemnats.
  3. Historia Ecclesiae, III, 18.
  4. Epistulae, CVIII, 7.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flàvia Domicil·la (esposa de Flavi Climent)