Jeroni d'Estridó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
«sant Jeroni» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «sant Jeroni (desambiguació)».
Infotaula de personaDoctor de l'Església Modifica el valor a Wikidata
sant Jeroni
Ferrari Girolano SGiorgio MI.jpg
Pintura de Gaudenzio Ferrari, s. XVI (Milà, S. Giorgio al Palazzo)
Nom original(la) Sophronius Eusebius Hieronymus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementἹερώνυμος, Eusebius Hieronimus Sofronius
c. 345 Modifica el valor a Wikidata
Stridon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 30 setembre 420 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Betlem Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBetlem; traslladat a la Basílica de Santa Maria la Major (Roma); el cap a la catedral de Nepi o San Lorenzo del Escorial 
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica i Ortodoxia oriental Modifica el valor a Wikidata
Conegut perTraductor de la Bíblia al llatí (Vulgata), teòleg
Activitat
Ocupacióclergue, anacoreta, poeta, escriptor, traductor de la Bíblia, historiador, apologeta, teòleg, biblista Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEvagri del Pont, Eli Donat i Apol·linar de Laodicea Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAsterius of Ansedunum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
confessor, Doctor de l'Església (1295), Pare de l'Església d'Occident
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, esglésies orientals, Església Ortodoxa, Església Anglicana, esglésies luteranes
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeS. Maria Maggiore (Roma), Nepi
Festivitat30 de setembre (occident); 15 de juny (orient)
IconografiaCom a cardenal, amb hàbit vermell i capell, escrivint un llibre (la Vulgata); acompanyat d'un lleó; com a eremita, amb una calavera i un crucifix, fent penitència amb una pedra a la mà, colpejant-se
Patró deLlibreters (a Barcelona i altres llocs); traductors, arxivers, arqueòlegs; exegetes; bibliotecaris, escriptors; Orde de Sant Jeroni
Obra
Obres destacables
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Saint Jerome extracting a thorn from the lion's foot (en) Tradueix
Saint Jerome in the wilderness (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 020ed8c3-99d5-4e54-a52f-d6d349e46dcb Find a Grave: 17222433 Modifica el valor a Wikidata

Eusebi Jeroni Sofroni (en llatí: Eusebius Hieronymus Sofronius) o sant Jeroni (en llatí: Hieronymus; grec antic: Ἱερώνυμος) (Stridon/Estridó, vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un escriptor i religiós romà, un dels principals teòlegs dels inicis de la Patrística. És venerat com a sant a tota la cristiandat i és un dels Grans Doctors de l'Església.

Biografia[modifica]

Va néixer a Stridon, una ciutat entre Dalmàcia i Pannònia que fou destruïda pels gots el 377 i la situació de la qual és incerta. Els seus pares eren cristians. La data del seu naixement la indica Pròsper Aquitani en la seva crònica, però d'altres autors no la segueixen, ja que el mateix sant diu que estudiava gramàtica en morir Julià l'Apòstata (363), i en aquest cas sembla més apropiat un naixement vers el 345. El seu pare Eusebi li va donar una educació liberal i el va enviar a Roma per seguir els estudis de grec, llatí, retòrica i les diferents branques de la filosofia. Entre els seus mestres hi ha el famós Eli Donat. A ell li va atribuir el famós proverbi pereant qui ante nos nostra dixerunt.[1]

Més tard es va fer batejar a la Gàl·lia, i va visitar Trèveris. Va transcriure els comentaris d'Hilari sobre els salms i va quedar impressionat de la vida religiosa, a la qual va decidir dedicar la seva vida. Va tornar a Roma i es té constància que el 370 vivia a Aquileia, on va començar el seu primer assaig teològic, De Muliere septics percussa. Una causa desconeguda (Subitus turbo me a latere tuo convulsit) el va fer marxar el 373 cap a l'est junt amb Innocenci, Evagri i Heliodor i va creuar Tràcia, Bitínia, Galàcia, Pont, Capadòcia i Cilícia fins a Antioquia, on Innocenci va morir de febre i ell mateix es va posar malalt.

Allà va decidir abandonar l'estudi dels autors profans i dedicar-se únicament a la vida contemplativa. Després d'escoltar Apol·linar, bisbe de Laodicea, es va retirar el 374 al desert de Calcis, on va romandre quatre anys en la més rígida observança de les pràctiques dels monjos ascetes i durant els quals va estudiar l'hebreu.

Va sortir del retir quan va esclatar la lluita entre Meleci i Paulí a Antioquia i va donar suport a Paulí (379). Després, fou ordenat prevere amb exempció d'exercir els deures regulars dels eclesiàstics. Va anar aleshores a Constantinoble, on va romandre uns tres anys i on va gaudir de l'amistat de Gregori Nazianzè, va perfeccionar el seu grec i va fer algunes traduccions, entre elles la crònica d'Eusebi de Cesarea.

El 381 va morir Meleci però la lluita va seguir perquè els seus partidaris van nomenar un successor, Flavià. El 382 es va fer un concili a Roma per intentar posar fi al cisma, en el qual Jeroni va actuar de secretari. Va romandre a Roma tres anys. La seva fama d'home eloqüent, erudit i sant va arribar en aquest temps al seu punt més alt. Va exercir una gran influència sobre dones, especialment vídues, fins al punt que els mateixos religiosos el van començar a atacar i a fer insinuacions.

El papa Damas I el 382, poc abans de morir, va encomanar a una comissió de traductors i a Jeroni d'Estridó la supervisió de la tasca, les traduccions dels textos bíblics: alguns tenien una versió en llatí (Vetus Llatina) però la majoria estaven en grec o en hebreu.[2] L'Antic Testament de la Vulgata és la primera versió llatina que es traduïa directament del tanakh hebreu, en comptes de traduir la versió en grec de la Septuaginta. Del Nou Testament, originàriament en grec, només en revisà els evangelis. La Vulgata esdevingué la versió llatina definitiva i oficial de l'Església Catòlica Romana.

A la mort de Damas I el 384, qui li feia de patró, va sortir de Roma el mes d'agost del 385 amb alguns amics i va passar per Rhegium i fins a Xipre on fou rebut per Epifani I de Constància, bisbe de Salamina, que llavors s'anomenava Constància, i finalment fins a Antioquia. Allà se li van unir altres seguidors, la rica vídua Paula i la seva filla Eustòquia, i altres dones, i tots junts van fer una volta per Terra Santa, van visitar Egipte i van tornar a Palestina el 386.

Es van establir a Betlem on Paula va construir quatre monestirs, tres de monges i un de monjos. Paula fou abadessa d'un dels primers fins a la seva mort el 404, quan la va succeir la seva filla. Jeroni fou abat del monestir de monjos i en aquest retir va romandre la resta de la seva vida, treballant com a abat i escrivint llibres. En aquest temps els pelagians van assaltar el monestir i Jeroni es va escapar amb dificultats i va romandre dos anys fora (416-418). Va tornar el 418 i hi va morir el 30 de setembre del 420.

Obres[modifica]

Ordo seu regula
Cova de Sant Jeroni a Betlem.
Santa Maria la Major de Roma .
Cripta de Santa Maria la Major (Roma), on hi ha les restes del sant.
Una tradició diu que la Catedral de Nepi guarda el cap de Sant Jeroni.

De Sant Jeroni resten quatre tipus d'obres:

  • a) Epístoles
    • Epístoles teològiques
    • Epístoles Polèmiques
    • Epístoles morals
  • b) Tractats
    • 1. Vita S. Pauliprimi Eremitae
    • 2. Vita S. Hilarionis Eremitae
    • 3. Vita Malchi Monachi captivi
    • 4. Regula S. Pachomii
    • 5. S. Pachomii et S. Theodorici Epistolae et Verba Mystica
    • 6. Didymi de Spiritu Sancto Liber III
    • 7. Altercatio Luciferiani et Orthodox
    • 8. Adversus Helvidium Liber
    • 9. Adversus Jovinianum Libri II
    • 10. Contra Vigilantium Liber
    • 11. Contra Joannem Hierosolymitanum
    • 12. Apologetici adversus Rufinum Libri III
    • 13. Dialogi contra Pelagianos
    • 14. De Viris Illustribus s. De Scriptoribus Ecclesiaslicis
    • 15. De Nominibus Hebraicis
    • 16. De Situ et Nominibus locorum Hebraicorum
  • c) Comentaris sobre la Bíblia
    • 1. Quaestionum Hebraicarum in Genesim Liber
    • 2. Commentarii in Ecclesiasten
    • 3. In Canticum Canticorum Tractatus II
    • 4. Commentarii in Iesaiam
    • 5. Homiliae novem in Visiones Iesaiae ex Gracco Origenis
    • 6. Commentarii in Jeremiam
    • 7. Commentarii in Ezechielem
    • 8. Commentarius in Danielem
    • 9. Homiliae Origenis XXVIII in Jeremium et Ezechielem
    • 10. Commentarii in XII Prophetas minores
    • 11. Commentarii in Matthaeum
    • 12. Homiliae XXXIX in Lucam ex Origene
    • 13. Commentarii in Pauli Epistolas
    • 14. Chronica Eusebii
  • d) Biblioteca divina
  • e) Un cinquè tipus són les obres perdudes, algunes certes i d'altres dubtoses. Les obres que van existir en algun moment i són segures, són:
    • 1. Interpretatio vetus SS. V. T. ex Graeco τῶν LXX. emendata,
    • 2. Evangelium juxta Hebraeos
    • 3. Specimen Commentarii in Abdiam
    • 4. Commentarii in Psalmos
    • 5. Commentarioli in Psalmos
    • 6. Versio Latina Libri Origeniani Περὶ Ἀρχῶν
    • 7. Versio Libri Theophili Episcopi Alexandrini in S. Joannem Chrysostomum
    • 8. Epistolae (cartes conegudes però que no es conserven)
  • Les obres desaparegudes de les que l'existència o autoritat no és segura, són:
    • 1. Quaestiones Hebraicae in Vetus Testamentum
    • 2. Commentarii breviores in XII Prophetas ὑπομνήματα dicti.
    • 3. Libri XIV in Jeremiam
    • 4. Alexandri Aphrodisei Commentarii Latine conversi
    • 5. Liber ad Abundantium (o Antium).
    • 6. De Similitudine Carnei Peccai contra Manichaeos

Iconografia[modifica]

Obresː

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Christian Lehman, «Elius Donatus»
  2. Velasco Gonzàlez, 2012, p. 118.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeroni d'Estridó