Epifani I de Constància

Sant Epifani I de Constància, o
de Salamina

Icona amb el sant, del Kosovo
Biografia
Naixement	Ἐπιφάνιος (Epifánios) c. 315 Eleuteròpolis
Mort	maig 403 (87/88 anys) Mar Mediterrània
Bisbe
Archbishop of New Justiniana and All Cyprus (en)
Dades personals
Religió	Església Catòlica Romana
Activitat
Ocupació	Ministre i escriptor
Període	Imperi Romà
Influències	Sant Atanasi d'Alexandria
bisbe, Pare de l'Església
Celebració	Església Ortodoxa, esglésies catòliques orientals, Església catòlica, anglicanisme
Canonització	Antiga
Festivitat	12 de maig
Iconografia	Com a bisbe, amb omophorion i els evangelis, beneint amb la mà dreta
Obra
Obres destacables Panarion

Epifani I de Constància o Epifani de Salamina (Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin, Palestina, ca. 315 - al mar, camí de Xipre, 403) fou un bisbe de Constància, antiga Salamina de Xipre (Xipre), considerat Pare de l'Església. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Epifani, en grec Ἐπιφάνιος (Epifánios) fou bisbe de Constància (l'antiga Salamina de Xipre) i metropolità de Xipre. Va néixer a Bezanduca a Palestina (districte d'Eleuteròpolis) a la primera meitat del segle iv de pares jueus. De jove va anar a Egipte i va ser introduït entre els gnòstics però després alguns monjos el van convèncer d'adoptar la vida monàstica. Va tornar més tard a Palestina i va viure allí uns anys com a monjo, fundant un monestir al seu poble natal. El 376 fou escollit bisbe de Constància.

Parlava hebreu, siríac, grec i llatí i fou conegut per πεντάγλωσσος (Pentaglossos). Fou dogmàtic i sense esperit crític ni lògica. Fou opositor violent d'Orígenes i dels antropomorfites. També es va enfrontar amb Joan Crisòstom, que va protegir a Constantinoble alguns monjos de Nítria expulsats com origenistes pel bisbe Teòfil d'Alexandria.

El 401 va celebrar un sínode de bisbes xipriotes, i l'assemblea va condemnar les doctrines d'Orígenes. Epifani va anar a Constantinoble a portar les notícies i va interferir en el govern de la seu de Joan Crisòstom, amb el qual va tenir uns disputa verbal violenta. Va morir en un vaixell quan tornava a Xipre el 402.

Obra escrita

Les obres que es conserven són:

• Ancoraius, exposició de la doctrina de la trinitat
• Panarium, contra les heretgies
• Un epítom anomenat Anacephalaeosis
• De Ponderibus et Mensuris liber
• Dues cartes, una al bisbe Joan de Jerusalem i una a Jerònim

Bibliografia

• Jacques Duchesne-Guillemin, [http://www.iranicaonline.org/articles/epiphanius "Epiphanius" a Encyclopaedia Iranica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epifani I de Constància