Epifani I de Constància
 Icona amb el sant, del Kosovo | |||||
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement |
ca. 315 Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin (Palestina) | ||||
| Mort |
403 Al mar, camí de Palestina a Xipre | ||||
| |||||
| Religió | Cristianisme ortodox | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | Ministre | ||||
| Període | Imperi Romà | ||||
| Influències | Sant Atanasi d'Alexandria | ||||
| bisbe, Pare de l'Església | |||||
| Celebració | Església Ortodoxa, esglésies catòliques orientals, Església catòlica, anglicanisme | ||||
| Canonització | Antiga | ||||
| Festivitat | 12 de maig | ||||
| Esdeveniment significatiu | Bisbe de Constància (Salamina de Xipre) | ||||
| Iconografia | Com a bisbe, amb omophorion i els evangelis, beneint amb la mà dreta | ||||
| Obra | |||||
| Obres destacables |
Panarion  | ||||
 | |||||
Epifani I de Constància o Epifani de Salamina (Eleuteròpolis, actual Bayt Djibrin, Palestina, ca. 315 - al mar, camí de Xipre, 403) fou un bisbe de Constància, antiga Salamina de Xipre (Xipre), considerat Pare de l'Església. És venerat com a sant a tota la cristiandat.
Epifani, en grec Ἐπιφάνιος (Epifánios) fou bisbe de Constància (l'antiga Salamina de Xipre) i metropolità de Xipre. Va néixer a Bezanduca a Palestina (districte d'Eleuteròpolis) a la primera meitat del segle IV de pares jueus. De jove va anar a Egipte i va ser introduït entre els gnòstics però després alguns monjos el van convèncer d'adoptar la vida monàstica. Va tornar més tard a Palestina i va viure allí uns anys com a monjo, fundant un monestir al seu poble natal. El 376 fou escollit bisbe de Constància.
Parlava hebreu, siríac, grec i llatí i fou conegut per πεντάγλωσσος (Pentaglossos). Fou dogmàtic i sense esperit crític ni lògica. Fou opositor violent d'Orígenes i dels antropomorfites. També es va enfrontar amb Joan Crisòstom, que va protegir a Constantinoble alguns monjos de Nítria expulsats com origenistes pel bisbe Teòfil d'Alexandria.
El 401 va celebrar un sínode de bisbes xipriotes, i l'assemblea va condemnar les doctrines d'Orígenes. Epifani va anar a Constantinoble a portar les notícies i va interferir en el govern de la seu de Joan Crisòstom, amb el qual va tenir uns disputa verbal violenta. Va morir en un vaixell quan tornava a Xipre el 402.
Obra escrita[modifica]
Les obres que es conserven són:
- Ancoraius, exposició de la doctrina de la trinitat
- Panarium, contra les heretgies
- Un epítom anomenat Anacephalaeosis
- De Ponderibus et Mensuris liber
- Dues cartes, una al bisbe Joan de Jerusalem i una a Jerònim
Bibliografia[modifica]
- Jacques Duchesne-Guillemin, [http://www.iranicaonline.org/articles/epiphanius "Epiphanius" a Encyclopaedia Iranica
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Epifani I de Constància |
