Joan Crisòstom

Doctor de l'Església
Joan Crisòstom

Mosaic a l'església de Santa Sofia de Constantinoble
Nom original	(el) Ἰωάννης ὁ Χρυσόστομος
Biografia
Naixement	Ἰωάννης ὁ Χρυσόστομος (Ionánnes o Hrysóstomos, "el de la boca d'or") 344 ↔ 354 Antioquia de l'Orontes (Imperi Romà)
Mort	14 setembre 407 (57/58 anys) Comana del Pont (Imperi Romà d'Orient)
Sepultura	Crani i mà dreta, Monestir de Vatopedi (Atos, Grècia); 1204-2004, a Roma; 438-1204, Constantinoble
Patriarca de Constantinoble
Patriarch of Constantinople (en)
Dades personals
Religió	Cristianisme
Activitat
Ocupació	bisbe catòlic (398–), prevere (386–), diaca catòlic (381–), escriptor, sacerdot catòlic, teòleg
Període	Imperi Romà
Professors	Diodor de Tars i Libani
Alumnes	Nil d'Ancira
Consagració	Teòfil d'Alexandria
Bisbe, confessor, Doctor de l'Església (1568), Gran Pare de l'Església Oriental; a Orient: Gran Jerarca, Professor Ecumènic
Celebració	Esglésies orientals antigues, Església Ortodoxa, Església Catòlica Romana, esglésies luteranes, anglicanisme
Canonització	Antiga
Festivitat	13 de setembre (occident; abans, 14 de setembre); 13 de novembre (orient; abans, 14 de setembre) (a orient, a més: 9 de gener (27 de gener al calendari julià) (translació de les relíquies), 30 de gener (Tres Sants Jerarques))
Iconografia	robes de bisbe grec, llibre; amb un rusc, amb un colom blanc
Patró de	Constantinoble, educació, epilèpsia, professors, oradors
Obra
Obres destacables Letter to Acacius bishop of Melitene (en)
Família
Cònjuge	cap valor
Mare	Antusa

Joan Crisòstom (grec antic: Ἰωάννης ὁ Χρυσόστομος, ‘Joan el de la boca d'or’; llatí: Joannes Chrysostomus) fou un religiós, patriarca i sant grec. És conegut per la seva eloqüent oratòria i pels seus escrits sobre la teologia i l'ètica cristiana, cosa que li va valer el sobrenom de "Crisòstom," que significa "boca d'or" en grec.

Va néixer a Antioquia i va estudiar dret i retòrica abans d'entrar en la vida religiosa. Va ser ordenat sacerdot i va arribar a ser arquebisbe de Constantinoble. Sant Joan Crisòstom va ser conegut per la seva crítica a la corrupció de l'església i de la societat, així com per la seva defensa dels pobres i els marginats.

Sant Joan Crisòstom és venerat com a sant tant a l'Església Catòlica (conmemorat en el ritus romà el 27 de gener) com a l'Església Ortodoxa (conmemorat el 13 de novembre) i és considerat un dels Pares de l'Església. Els seus sermons i escrits continuen sent una font important de doctrina i espiritualitat cristiana.

Vida

Placa de marès, s. XI (París, Louvre)

Manuscrit romà d'Orient del s. XIII (Moscou)

Estàtua a S. Nicolau de Praga, s. XVIII

Monestir de Vatopedi, on hi ha algunes restes del sant (també presents a la Basílica de Sant Pere -Roma- i a la Catedral Patriarcal de Sant Jordi -Istanbul-).

Va néixer a Antioquia vers el 347 (entre el 344 i el 354) fill de Segon, un general imperial que va morir poc després deixant vídua a la seva dona i mare de Joan, Antusa. Fou ella qui va educar al fill en la fe religiosa.

Després de ser ordenat es va retirar a un monestir prop d'Antioquia i més tard a una cova solitària on es va aprendre la Bíblia de memòria. A la cova la seva salut es va ressentir i va haver de tornar a Antioquia on fou ordenat diaca pel bisbe Meleci el 381, i després fou ordenat prevere per Flavià I d'Antioquia, successor de Meleci, el 386.

Va esdevenir famós per la seva eloqüència i predicacions i a la mort de Nectari, arquebisbe i patriarca de Constantinoble, Eutropi, el ministre eunuc de l'emperador Arcadi, el va elegir com a successor i l'elecció fou ratificada pel poble i el clergat el 397.

Trobigild, un cabdill ostrogot, amb l'ajut del general imperial traïdor Gaines, enemic d'Eutropi, va atacar Constantinoble, i va demanar a canvi de la pau, el cap d'Eutropi, que es va amagar a la catedral. Joan el va salvar amb la seva eloqüència, però només temporalment

Les seves homilies inflamades, la seva oposició a la manera de viure a la capital, i els costums de la gent de classe alta, li van donar suport del poble però li van causar molts enemics i entre ells l'emperadriu Eudòxia, que dominava l'emperador.

Va fer una visita a Àsia on va deposar tretze bisbes acusats de simonia i això encara va fer disminuir la seva popularitat entre els dirigents.

Mentrestant, un conflicte va esclatar a Egipte entre Teòfil, patriarca d'Alexandria, i els monjos de Nítria que seguien les opinions d'Orígenes; els dissidents eren encapçalats pels germans Tall, família enemistada de lluny amb Teòfil (per culpa segurament d'aquest), que els va excomunicar, i va fugir a Constantinoble on va demanar protecció a Joan.

El conflicte fou dur, atès que semblava que el patriarca podia ser acusat d'heretgia. L'emperadriu Eudòxia protegia el bisbe i Crisòstom els monjos de Nítria, i tot l'afer fou utilitzat per a convocar un sínode en el qual Crisòstom (que no hi va ser present fins que quatre bisbes clarament enemics en foren apartats) fou deposat i la sentència fou signada per 45 bisbes (404).

Quan es va saber la notícia van esclatar aldarulls a la capital en favor seu i, a més, es va produir un terratrèmol que fou interpretat com un senyal d'oposició a la deposició, i al cap de pocs dies l'emperadriu el va cridar de nou. Tanmateix, uns dos mesos després el va tornar a enviar a l'exili després que Crisòstom fes un discurs molt dur per les molèsties que causava la inauguració d'una estàtua d'Eudòxia prop de la catedral. Un nou sínode dirigit per Teòfil, el va deposar un altre cop i fou enviat a la ciutat de Cucusus entre Isàuria, Cilícia i Armènia.

Els seus contactes amb altres religiosos van aconsellar el seu trasllat a un altre punt, a Pitius al Pont (moderna Abkhàzia), a l'extrem de l'Imperi (407), però del cansament del viatge va morir quan eren a Comana, al Pont, quan tenia uns 60 anys.

El seu exili va causar un cisma, ja que una facció anomenada joanistes, es va separar de l'església i va refusar reconèixer als patriarques de Constantinoble que el van succeir, i van romandre separats fins al 438 quan l'arquebisbe Procle (434-446) va convèncer a l'emperador Teodosi II de portar les restes de Crisòstom a la capital, on foren rebudes amb els màxims honors.

Obres

Les seves obres són:

1. Homilies i comentaris sobre diferents parts de les Escriptures i doctrina (les més famoses sobre els quatre evangelis, Fets dels apóstols i les epístoles paulines).
2. Epístoles a diferents persones.
3. Tractats sobre diversos temes, per exemple sobre sacerdoci (6 llibres), divina providència (3 llibres) i altres (sobre els jueus).
4. Litúrgies.

Bibliografia

• Asimov, I. Constantinopla: El imperio olvidado (en castellà). 3a edició. Alianza Editorial, 2011. ISBN 978-84-206-5281-8. 

Vegeu també

• Severià de Gabala

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Crisòstom

• Adversus Judaeos Arxivat 2019-01-27 a Wayback Machine.

Precedit per: Nectari

Patriarca de Constantinoble 398-404

Succeït per: Arsaci de Tars