Nicèfor I de Constantinoble

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaNicèfor de Constantinoble

Fresc al monestir de Chludov Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Πατριάρχης Νικηφόρος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementΝικηφόρος A (Nikefóros), Nicèfor I de Constantinoble
c. 758 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Constantinoble (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 abril 828 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Constantinoble Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaesglésia dels Sants Apòstols Modifica el valor a Wikidata
Patriarca de Constantinoble
12 abril 806 – 13 març 815
← Tarasi – Teodot I Casiteres → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCristianisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMinisteri eclesiàstic, servei públic, història i monastic life (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Calcedònia
Imperi Romà d'Orient
Kadıköy Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriador, escriba, ministre de culte, escriptor, funcionari Modifica el valor a Wikidata
bisbe i confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme
CanonitzacióAntiga
Festivitat13 de març (catòlics i ortodoxos), 2 de juny (només ortodoxos, correspon al 15 de juny del calendari gregorià)
IconografiaCom a bisbe oriental
Obra
Obres destacables

Nicèfor I de Constantinoble (en llatí: Nicephorus, en grec antic: Νικηφόρος) va ser un eclesiàstic romà d'Orient, patriarca de Constantinoble i historiador. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes. És conegut amb els qualificatius de Patriarca, Homologeta i Confessor.

Fill de Teodor, que era notari i secretari en cap de l'emperador Constantí V Coprònim (741-775), va ser ell mateix notari de Constantí VI (780-797), i va ser present al Segon Concili de Nicea on va defensar les imatges, tema pel qual el seu pare ja havia estat enviat dues vegades a l'exili. Cansat de les intrigues de la cort, es va retirar a un convent fins al 806 quan va ser cridat per ocupar el patriarcat a la mort del patriarca de Constantinoble Tarasi. L'any 814 es va oposar a l'emperador Lleó V l'Armeni que va emetre un edicte contra les imatges. Lleó el va deposar el 815 i Nicèfor es va retirar al convent de Sant Teodor a una de les illes de la Propòntida on va morir el 2 de juny del 828.

Va deixar diverses i importants obres, apreciades tant pel seu contingut com pel seu estil, destacant:

  • Κωνσταντινονπόλεως Ἱστορια σύντομος, Breviarium Historicum, conegut simplement com el Breviarium, una història del període entre l'assassinat de 'emperador maurici, l'any 602 fins al matrimoni de Lleó IV amb Irene d'Atenes l'any 770.
  • Chronologia Compendiaria s. Tripartita. Una obra que va des d'Adam fins a l'època de l'autor. Cap a l'any 872 la va traduir al llatí Anastasi el Bibliotecari.
  • Ἀντιρρητικῶν Λόγοι III. El promer llibre és un escrit contra Constantí V Coprònim.
  • Στιχομετρία, s. Indiculus Libr. Sacror. Algunes fonts diuen que no era de Nicèfor, sinó que va ser escrita abans del seu temps.
  • Confessio Fidei ad Leonem III Papam.
  • Canones Breviculi XVII
  • Canones (alii) XXXVII
  • Epistola continens XVII Interrogationes de Re Canonica cum Responsionibus.

Fabricius l'inclou a la Bibliotheca Graeca.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ Smith, William (ed.). «Nicephorus». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 4 juliol 2023].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicèfor I de Constantinoble


Precedit per:
Tarasi 		Patriarca de Constantinoble
806-815 		Succeït per:
Teodor I Casiteres
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nicèfor_I_de_Constantinoble&oldid=32168486»