Nestori (Nestorius) fou un patriarca de Constantinoble (428-431) i un heresiarca grec del segle V, fundador del nestorianisme. Considerat heretge, però amb molts seguidors, és venerat com a sant per les esglésies nestorianes, com l'Església assíria d'Orient i altres esglésies siríaques orientals.
Segon Sòcrates i Teodoret, va néixer a Germànicia, al nord de Síria, encara que Ammià Marcel·lí el fa nadiu d'Alexandria (Cassià diu que hi fou batejat). De naixement humil i mínima educació, va anar a viure a Antioquia de l'Orontes i fou ordenat prevere.
Fou consagrat com a patriarca de Constantinoble el 10 d'abril del 428, segon Sòcrates, però Lliberat diu que fou l'1 d'abril, que era diumenge, que sembla ser més adequat a la tradició. L'any és discutit, però probablement fou el 428, pocs mesos després de la mort del seu predecessor.
De seguida es va dirigir a l'emperador Teodosi II: "Senyor, purgueu el món d'heretges i us retornaré el cel; ajudeu-me a acabar amb els heretges i us ajudaré contra els perses". Al seu cinquè dia, va tractar de destruir un centre d'oració dels arrians i aquests mateixos van decidir incendiar el lloc; els novacians i els quartodecimans d'Àsia també van patir persecució i es van produir tumults a Milet i Sardes amb uns quants morts; també es va perseguir els macedonians.
De mica en mica, va anar imposant punts de vista que no s'ajustaven a l'ortodòxia imperant, ajudat pel prevere Anastasi d'Antioquia, que va convertir en el seu ajudant (sincel·le) i confident, distingint curosament entre la natura humana i la natura divina de Crist en contra dels apol·linars. Així, Nestori desaprovà que Maria, la mare de Jesús, fos anomenada Mare de Déu; Anastasi objectava que si Maria era humana no podia ser la mare de Déu. Les objeccions a aquest punt de vista i el seu manteniment (en especial, l'objecció al terme Θεοτόκος) van agreujar la disputa teològica.
Els opositors a Nestori, en comptes de veure una precaució per la doble natura van veure un rebrot de les doctrines de Pau de Samosata, que deia que Crist era Ψιλὸς ἄνθρωπος un "simple home". La violència per ambdós costats va portar a càstigs i empresonaments. Procle, bisbe de Cízic, candidat al patriarcat, va encapçalar el moviment perquè s'anomenés Maria Mare de Déu; i en resposta, Nestori va fer un discurs que es conserva en transcripció llatina.
Doroteu, bisbe de Marcianòpolis, seguidor de Nestori, va pronunciar l'anatema contra els partidaris del terme Mare de Déu, i es va produir una gran divisió en l'Església. Nestori va convocar un concili en què el clergat que se li oposava fou destituït, acusat de maniqueisme.
El bisbe Ciril d'Alexandria va abraçar el partit oposat a Nestori i va convocar un concili de bisbes a Alexandria i va pronunciar dotze anatemes contra els errors de Nestori, als quals aquest va respondre amb el mateix nombre d'anatemes. Ciril el va amenaçar amb l'excomunicació en deu dies si Nestori no acceptava l'ortodòxia d'Alexandria i Roma, i va pronunciar sentència de deposició i excomunicació contra el patriarca. Joan, patriarca d'Antioquia, va demanar a Nestori retirar l'oposició, però aquest va explicar que quan va arribar a Constantinoble Maria era anomenada per uns Mare de Déu i per altres Mare de l'home, i que havia proposat el nom de Mare de Crist, i que mantenia aquesta proposta, però ja els ànims estaven massa encesos i només un concili general ho podia solucionar.
Els emperadors Teodosi II i Valentinià III el van convocar a un concili a Efes (431). Nestori hi va anar personalment; Ciril va enviar Celestí. En absència de Nestori, que es va retirar amb els seus per les violències exercides, els seguidors de Ciril va imposar els seus punt de vista (22 de juny) i Nestori fou deposat; quan van arribar els bisbes orientals que mancaven, partidaris de Nestori, es van ajuntar amb els nestorians i van reunir un contraconcili en el qual van deposar Ciril i Memnó, bisbe d'Efes, el seu principal suport. Aquest va respondre deposant Joan (Ciril va tenir el suport de Juvenal, bisbe de Jerusalem).
El comte imperial Joan va considerar prudent posar els tres implicats (Ciril, Nestori i Joan) sota vigilància. Nestori va apel·lar a l'emperador i Ciril va fer el mateix i també Joan, i els bisbes orientals que li donaven suport. Finalment, l'emperador va confirmar la deposició de Nestori, i encara que de moment Joan va posar problemes, finalment, es va reconciliar amb Ciril i es va restablir la pau.
Nestori va abandonar l'oposició a la paraula Mare de Déu, però els bisbes del seu partit van continuar mantenint la doctrina. Aquestes doctrines es van difondre molt cap a orient i especialment a Pèrsia i van originar els nestorians, els quals s'anomenaren caldeus cristians.
Nestori es va retirar al monestir d'Euprepi prop d'Antioquia, però després de 4 anys, com que mantingué les seves opinions, fou desterrat al gran oasi de l'Alt Egipte (vers 435). Al cap d'uns anys, sense canviar les seves opinions, va caure en mans dels blèmies, que van saquejar l'oasi, però per la seva pietat fou alliberat i va poder tornar a la Tebaida. Va passar per diversos llocs de desterrament i va morir finalment per una caiguda, probablement després del 450.
Gennadi esmenta un únic llibre de Nestori: De incarnatione Domini. També consten els seus escrits a Ciril d'Alexandria, en l'Adressis Nestorii Blasphemias Contradictionum, Libri V, i algunes homilies.
Se li atribueixen altres obres, de forma dubtosa:
- 1. De Resurrectione et Ascessione Christi (dues homilies),
- 2. Una epístola,
- 3. Una litúrgia (en ús encara entre els nestorians),
- 4. Confessió de fe.
És venerat com a sant a les esglésies fundades a partir de la seva doctrina: l'Església oriental assíria i a l'Església nestoriana d'Orient, amb festivitat el 25 d'octubre.
 Bisbes de Bizanci i Patriarques de Constantinoble |
|
| Bisbes de Bizanci |
|
|
Arquebisbes de
Constantinoble |
|
|
| Patriarques de Constantinoble |
|
|
Patriarques ecumènics
de Constantinoble |
|
|
Patriarques
ecumènics
de Constantinoble
després del
Gran Cisma d'Orient
(1054) |
· Miquel I (1054-1058) · Constantí III Licudes (1059-1063) · Joan VIII Xifilí (1064-1075) · Cosme I (1075-1081) · Eustaqui Garides (1081-1084) · Nicolau III Gramàtic (1084-1111) · Joan IX (1111-1134) · Lleó Estipiota (1134-1143) · Miquel Curcuas (1143-1146) · Cosme II (1146-1147) · Nicolau IV (1147-1151) · Teodot II (1151-1153) · Neòfit I (1153) · Constantí Cliarè (1154-1156) · Lluc Crisoberges (1156-1167) · Miquel III de Constantinoble (1167-1177) · Caritó (1177-1178) · Teodosi Borradiotes (1179-1183) · Basili II de Constantinoble (1183-1186) · Nicetes II (1186-1189) · Lleó II (1189-1190) · Dositeu (1190-1191) · Jordi II Xifilí (1191-1198) · Joan X Camàter (1198-1206) · Miquel IV (1206-1213) · Teodor II de Constantinoble (1213-1215) · Màxim II (1215) · Manel I de Constantinoble (1215-1222) · Germà II de Constantinoble (1222-1240) · Metodi II de Constantinoble (1240) - sede vacante 1240-1244 · Manel II de Constantinoble (1244-1255) · Arseni de Constantinoble (1255-1259) · Nicèfor II (1260-1261) · R Arseni (1261-1267), 2n cop · Germà III de Constantinoble (1267) · Josep Galesiotes (1267-1275) · Joan XI Bekkos (1275-1282) · Jordi II de Xipre (1283-1289) · Atanasi I (1289-1293) · Joan XII (1294-1303) · R Atanasi I (1303-1309), 2n cop · Nefó I (1310-1314) · Joan XIII Glykas (1315-1320) · Geràsim I (1320-1321) · Isaïes de Constantinoble (1323-1334) · Joan XIV Kalekas(1334-1347) · Isidor I (1347-1350) · Cal·list I (1350-1354) · Filoteu Cocci (1354-1355) · R Calixt I (1355-1363), 2n cop · R Filoteu Coccinos (1364-1376), 2n cop · Macari (1376-1379) · Nil I (1379-1388) · Antoni IV (1389-1390) · R Macari (1390-1391), 2n cop · R Antoni IV (1391-1397), 2n cop · Cal·list II Xanotopoulos (1397) · Mateu I (1397-1410) · Eutimi II (1410-1416) · Josep II de Constantinoble (1416-1439) · Metròfanes II (1440-1443) · Gregori III Mammes (1443-1450) · Atanasi II (1450-1453) · Genadi II Escolari (1453-1456) · Isidor II Xantopoulos (1456-1457) - sede vacante 1457-1458 · R Genadi II Escolari (1458), 2n cop - sede vacante 1458-1462 · R Genadi II Escolari (1462-1463), 3r cop · Sofroni Siropoulos (1463-1464) · R Genadi II Escolari (1464), 4t cop · Josafat I (1464-1466) · Marc II Xilocaraves (1466) · Simó de Trebisonda (1466) · Dionís I (1466-1471) · R Simó I de Trebisonda (1471-1474), 2n cop · Rafael I (1475-1476) · Màxim Manasses (1476-1481) · R Simó de Trebisonda (1481-1486), 3r cop · Nefó II (1486-1488) · R Dionisi I (1489-1491), 2n cop · Màxim IV (1491-1497) · R Nefó II (1497-1498), 2n cop · Joaquim I (1498-1502) · R Nefó II (1502), 3r cop · Pacomi I (1503-1504) · R Joaquim I (1504), 2n cop · R Pacomi I (1504-1513), 2n cop · Teolepte I (1513-1522) · Jeremies I (1522-1545) · Joanic I (1546) · Dionís II (1546-1555) · Josafat II (1555-1565) · Metròfanes III (1565-1572) · Jeremies Tranos (1572-1579) · R Metròfanes III (1579-1580), 2n cop · R Jeremies II Tranos (1580-1584), 2n cop · Pacomi II (1584-1585) · Teolepte II (1585-1586) · R Jeremies II Tranos (1587-1595), 3r cop · Mateu II (1596) · Elies l'Il·lustre (1596) · Teòfanes I Cariques (1597) · Meleci Pegues (1597-1598) i (1601 com a coadjutor) · R Mateu II (1598-1602), 2n cop · Neòfit II (1602-1603) · R Mateu II (1603), 3r cop · Rafael II (1603-1607) · R Neòfit II (1607-1612), 2n cop · Ciril Luscaris (1612) · Timoteu II (1612-1620) · R Ciril I Lucaris (1620-1623), 2n cop · Gregori d'Amàsia (1623) · R Ciril I Luscaris (1623-1630), 3r cop · Àntim II (1630) · R Ciril I Luscaris (1630-1633), 4t cop · Ciril II (1633) · R Ciril I Luscaris (1633-1634), 5è cop · Atanasi III (1634) · R Ciril I Luscaris (1634-1635), 6è cop · R Ciril II Contares (1635-1636), 2n cop · Neòfit III (1636-1637) · R Ciril I Luscaris (1637-1638), 7è cop · R Ciril II Contares (1638-1639), 3r cop · Parteni I (1639-1644) · Parteni II (1644-1646) · Joanic II (1646-1648) · R Parteni II (1648-1651), 2n cop · R Joanic II 1651-1652), 2n cop · Ciril III (1652) · Paisi I (1652-1653) · R Joanic II (1653-1654), 3r cop · R Ciril III (1654), 2n cop · R Paisi I (1654-1655), 2n cop · R Joanic II (1655-1656), 4t cop · Parteni III (1656-1657) · Gabriel II (1657) · Parteni IV (1657-1662) · Teòfanes II (1659 com a coadjutor) · Dionís III (1662-1665) · R Parteni IV (1665-1667), 2n cop · Climent de Constantinoble (1667) · Metodi III de Constantinoble (1668-1671) · R Parteni IV (1671), 3r cop · Dionís IV el Musulmà (1671-1673) · Geràsim II (1673-1674) · R Parteni IV (1675-1676), 4t cop · R Dionís IV el Musulmà (1676-1679), 2n cop · Atanasi IV (1679) · Jaume I (1679-1682) · R Dionís IV el Musulmà (1682-1684), 3r cop · R Parteni IV (1684-1685), 5è cop · R Jaume I (1685-1686), 2n cop · R Dionís IV el Musulmà (1686-1687), 4t cop · R Jaume I (1687-1688), 3r cop · Cal·línic II (1688) · Neòfit IV (1688) · R Calixt II (1689-1693), 2n cop · R Dionís IV el Musulmà (1693-1694), 5è cop · R Calixt II (1694-1702), 3r cop · Gabriel III (1702-1707) · Neòfit V (1707) · Ciprià I (1707-1709) · Atanasi V (1709-1711) · Ciril IV (1711-1713) · R Ciprià I (1713-1714), 2n cop · Cosme III (1714-1716) · Jeremies III (1716-1726) · Paisi II (1726-1732) · R Jeremies III (1732-1733), 2n cop · Serafí I (1733-1734) · Neòfit VI (1734-1740) · R Paisi II (1740-1743), 2n cop · R Neòfit VI (1743-1744), 2n cop · R Paisi II (1744-1748), 3r cop · Ciril V (1748-1751) · Cal·línic IV (III) (1751-1752) · R Ciril V (1752-1757), 2n cop · Serafí II (1757-1761) · Joanic III (1761-1763) · Samuel Chatzeres (1763-1768) · Meleci II (1769-1769) · Teodos II (1769-1773) · R Samuel I Chatzeres (1773-1774), 2n cop · Sofroni II (1774-1780) · Gabriel IV (1780-1785) · Procopi I (1785-1789) · Neòfit VII de Constantinoble (1789-1794) · Geràsim III (1794-1797) · Gregori V de Constantinoble (1797-1798) · R Neòfit VII¡¡ (1798-1801), 2n cop · Cal·línic IV (1801-1806) · R Gregori V (1806-1808), 2n cop · R Cal·línic IV ¡¡(1808-1809), 2n cop · Jeremies IV de Constantinoble (1809-1813) · Ciril VI de Constantinoble (1813-1818) · R Gregori V (1818-1821), 3r cop · Eugeni II de Constantinoble (1821-1822) · Àntim III de Constantinoble (1822-1824) · Crisant I (1824-1826) · Agatàngel I (1826-1830) · Constanci I (1830-1834) · Constanci II (1834-1835) · Gregori VI de Constantinoble (1835-1840) · Àntim IV de Constantinoble (1840-1841) · Àntim V de Constantinoble (1841-1842) · Germà IV (1842-1845) · Meleci III (1845) · Àntim VI de Constantinoble (1845-1848) · R Àntim IV (1848-1852), 2n cop · R Germà IV (1852-1853), 2n cop · R Àntim VI (1853-1855), 2n cop · Ciril VII de Constantinoble (1855-1860) · Joaquim II de Constantinoble (1860-1863) · Sofroni III de Constantinoble (1863-1866) · Gregori VI de Constantinoble (1867-1871) R Àntim VI (1871-1873), 3r cop · Joaquim II de Constantinoble (1873-1878) · Joaquim III de Constantinoble (1878-1884) · Joaquim IV de Constantinoble (1884-1887) · Dionís V de Constantinoble (1887-1891) · Neòfit VIII de Constantinoble (1891-1894) · Àntim VII de Constantinoble (1895-1897) · Constantí V de Constantinoble (1897-1901) · R Joaquim III (1901-1912), 2n cop · Patriarca Germànic V (1913-1918) - sede vacante (1918-1921) · Meleci IV (1921-1923) · Patriarca Gregori VII (1923-1924) · Patriarca Constantí VI (1924-1925) · Basili III (1925-1929) · Foci II de Constantinoble (1929-1935) · Benjamí de Constantinoble (1936-1946) · Patriarca Màxim V (1946-1948) · Atenàgores I (1948-1972) · Demetri I de Constantinoble (1972-1991)
· Bartomeu I (des de 1991)
|
|
Sant Nestori
