Metodi I de Constantinoble

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Metodi de Constantinoble, o
el Confessor
Triumph orthodoxy.jpg
Triomf de l'ortodòxia, icona del s. XIV-XV; Metodi és a dalt, a la dreta de la imatge (Londres, British Museum) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementΜεθόδιος Ὀμολογέτα (Methodios 'Homologéta, "Metodi el Confessor")
788 Modifica el valor a Wikidata
Siracusa (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juny 847 Modifica el valor a Wikidata (58/59 anys)
Constantinoble (Imperi Romà d'Orient) Modifica el valor a Wikidata
Patriarca de Constantinoble
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot Modifica el valor a Wikidata
bisbe, confessor
CelebracióEsglésia Ortodoxa, Església Catòlica Romana, esglésies luteranes, anglicanisme
CanonitzacióAntiga
Festivitat14 de juny
IconografiaRobes de bisbe grec, amb una icona de la Mare de Déu

Metodi I de Constantinoble o Metodi Confessor (Methodius Confessor, Μεθόδιος Ὀμολογέτα) fou patriarca de Constantinoble del 843 al 846. És venerat com a sant per les esglésies ortodoxa i catòlica.

Era nadiu de Siracusa on va néixer al final del segle viii. De jove va anar a Constantinoble on fou ordenat i va donar la seva propietat a l'Església i als pobres. Va viure per un temps a un convent a l'illa de Quios. Fou partidari del culte a les imatges i en contra de les mesures de Lleó V l'Armeni l'armeni se'n va anar a Roma, no retornant a Grècia fins a la mort de Lleó el 820.

Vers el 821 el patriarca de Constantinoble[1] el va designar com a enviat davant el papa Pasqual I (817-824). Aquest el va enviar a l'emperador Miquel el Tartamut amb una carta per persuadir-lo de ser menys hostil als ortodoxos, i això va ofendre Miquel (vers 821) que va fer fuetejar Metodi cent vegades i després el va abandonar a una de les illes de la Propòntida, on hauria mort de gana si no hagués estat per un pescador que el va trobar i el va salvar portant-li petites racions de menjar (pa i peix)

Va romandre a l'illa alguns anys fins que fou cridat per Teòfil, successor de Miquel (829) que el va acollir al seu propi palau. En poc temps va obtenir influencia a la cort però la seva ortodòxia va fer que fos fuetejat per segona vegada i enviat altre cop a l'illa, però aquesta vegada fou per menys temps. Cridat altre cop per Teòfil el va acompanyar a la seva campanya contra els àrabs (l'emperador no el volia deixar a la capital); va rebre diverses acusacions, la més greu la d'haver fornicat amb una cortesana que va declarar que estava prenyada del sacerdot. Metodi es va poder justificar.

Teòfil va morir el 842 i el va succeir la seva vídua Teodora en nom del fill infant Miquel III. Teodora era partidària del culte a les imatges i es va unir a Metodi al que va fer elegir patriarca de Constantinoble el 842 o començaments del 843. Va exercir fins a la seva mort el 14 de juny del 846 i en tots aquestos any es va dedicar a suprimir la iconoclàstia i restaurar el culte de les imatges.

Obres[modifica]

Va escriure nombroses obres entre elles:

  • 1. Encomium S. Dionysiï Areopagitae
  • 2. Oratio in eos qui dicunt : Quid profuit Filus Dei Crucifrxus ?
  • 3. De Occursu Simeonis et Annae in Templo, et de Deipara
  • 4. In Ramos Palnarum
  • 5. Encomium S. Agathae Virginis et Martyris
  • 6. Canones Poenitentiales
  • 7. Constitutio de iis qui diverso Modo, &c., ad fidem Christianam revertantur
  • 8. Tres versus Iambici ad Theodorum et Theophanem graptos, tribus illis quos ad ipsum mriserant Responsorii

Referències[modifica]

  1. Les fonts indiquen Nicèfor I de Constantinoble (806-815), però hauria de ser Antoni I de Constantinoble (821-836).