Jordi II de Xipre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Jordi II de Xipre fou un religiós grec que fou patriarca de Constantinoble sota el nom de Gregori II de Xipre (1283-1289).

Sota Miquel VIII Paleòleg (1261-1282) era favorable a la unió de les esglésies ortodoxa i catòlica i va pressionar l'emperador per obtenir el consentiment del patriarca Josep I Galesiotes (1267-1275) que s'oposava a la unió.

Després fou protapostolari a la capital imperial en temps d'Andrònic II Paleòleg i llavors ja era oposat a la unió. El 1283 l'emperador el va fer nomenar patriarca poc després de la mort de Josep, i en un temps especialment curt va passar de monjo a lector, després diaca, sacerdot i finalment patriarca l'abril del 1283. Va agafar el nom de Gregori II.

Els grups dels arsenites (o partidaris d'Arseni de Constantinoble) van refusar tornar a l'església sense determinades condicions i es va convocar un sínode a Adramítium, on predominaven els josefites (anomenats així pel patriarca Josep I Galesiotes). Jordi II va preparar un llibre en suport de les seves tesis igual que van fer els arsenites; els dos llibres havien de passar la prova del foc, i com era d'esperar quan els llibres van ser posats a les flames, es van cremar els dos; però els arsenis van considerar que això rebutjava els seus plantejaments i es van sotmetre a l'església oficial. El mateix emperador els va dirigir per prendre la comunió un dia que es va produir una forta tempesta de neu; fou Jordi o Gregori el que va donar la comunió als arsenites.

Aviat se'n van penedir els arsenites de la seva submissió, i Jordi va haver d'excomunicar els que volien tornar a separar-se, cosa que encara fou pitjor, doncs va provocar el ràpid trencament; aquesta divisió va portar disturbis agreujats per la duresa empleada, sota influència de Gregori, contra l'antic patriarca Joan XI Bekkus (1275-1282) un advocat de la doctrina de l'església llatina.

Gregori va preparar un llibre teològic però els seus punts de vista, que havien de ser aprovats per l'emperador i l'alt clergat, va aixecar una gran hostilitat i oposició, que finalment, pressionat de tot arreu, va haver de renunciar al patriarcat el 1289 i es va retirar a un monestir. Va morir a l'any següent (1270).

Les seves obres principals són:

  • 1. Ἔκθεσις τοῦ τόμου τῆς πίστεως κατὰ τοῦ Βέκκου, (traduït al llatí: Expositio Fidei adcersus Beccum seu Vceenm). Llibre que va portar el conflicte que va acabar amb la seva renúncia.
  • 2. Ὁμολογία, (en llatí Confessio Fidei)
  • 3. Ἀπολογία πρὸς τὴν κατὰ τοῦ τόμου μέμψιν ἰσχυρωτάτη, (en llatí: Responsio validissima ad Expositionis Censuram).
  • 4. Πιττάκιον; una carta a l'emperador Andrònic.
  • 5. Ἐγκώμιον εἰς τὴν Θάλασσαν, (en llatí: Encomium Maris).
  • 6. Proverbia
  • 7. Λόγος εἰς τὸν ἅγιον καὶ μεγαλομάρτυπα καὶ τροπαιοφόρον Γεώργιον, (en llati: Oratio in honored Sancti Georgii Magni Martyris ac Victoris).
  • 8. Sententiae
  • 9. Encomium Georgii Logothetae Acropolitae
  • 10. Vita Georyii Cyprii.