sant Andreu Escultura de Camillo Rusconi, a Sant Joan del Laterà (Roma), s. XVIII |
Nom original | (grc) Ἀνδρέας  |
---|
Biografia |
---|
Naixement | Grec: 'Ανδρέας (Andreas) 6 aC  Betsaida (Imperi Romà)
 |
---|
Mort | 30 novembre 60 dC (64/65 anys) Patres (Imperi Romà)
 |
---|
Causa de mort | Pena de mort (Crucifixió ) |
---|
Sepultura | Catedral d'Amalfi (Itàlia); relíquies del crani a Patras (Grècia) i Sant Pere del Vaticà (Capella de sant Andreu) |
---|
|
|
Patriarca de Constantinoble |
---|
|
|
38 dC ← cap valor – Estaci →  |
|
Dades personals |
---|
Religió | Cristianisme  |
---|
Activitat |
---|
Ocupació | Predicador, missioner, pescador i apòstol  |
---|
Període | Imperi Romà  |
---|
Professors | Jesús de Natzaret  |
---|
apòstol i màrtir; Protoklétos (el Cridat Primer) |
---|
Celebració | Tota la cristiandat |
---|
Canonització | Antiga |
---|
Festivitat | 30 de novembre |
---|
Iconografia | Amb barba i llibre; amb una creu en forma d'aspa |
---|
Patró de | Escòcia, Ucraïna, Rússia, Sicília, Grècia, Romania; Amalfi (Itàlia), Prússia |
---|
Família |
---|
Cònjuge | cap valor  |
---|
Germans | sant Pere  |
---|
Cronologia |
---|
|
|
segle I | crucifixion of Andrew (en)  |
|
 |
Segons el Nou Testament, Andreu (en grec Ανδρέας Andreas) conegut com a sant Andreu (Betsaida, Galilea, s. I aC - Patres, Peloponès, c. 38) fou un deixeble de Joan el Baptista, posteriorment un dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret[1] i es convertí en el primer Cap del Cristianisme Ortodox de l'Est. És venerat com a sant a tota la cristiandat.
Originari de Betsaida, era fill d'un pescador anomenat Jonàs, però vivia a Cafarnaüm on treballava amb el seu germà Simó, conegut posteriorment com a Pere. Va ser deixeble de sant Joan Baptista; en batejar aquest a Jesús, Joan Baptista va exclamar ¡Heus aquí l'anyell de Déu! llavors Andreu va decidir seguir Jesucrist i va ser el primer apòstol a ser cridat.
Segons Orígenes, Andreu va predicar a Grècia, al Mar Negre, a la regió d'Escítia i al Caucas; va ser el primer bisbe de Bizanci, un càrrec que finalment es convertiria en el patriarcat de Constantinoble. Per això, és considerat el cap de l'Església Ortodoxa, com Pere ho és de l'Església Catòlica Romana.
El text apòcrif Fets d'Andreu[2] explica que l'Apòstol Sant Maties fou enviat a predicar entre els caníbals, que l'agafaren per menjar-se'l, i que sant Andreu va anar a alliberar-lo.
Sant Andreu i alguns deixebles seus s'embarquen en una petita nau conduïda per tres persones (que resulten Jesús de Natzaret i dos àngels disfressats de pescadors) i arriben miraculosament a les portes de la ciutat on Sant Maties està reclòs. Quan són a dins, ningú els captura i arriben a la presó, allí Andreu resa a Déu i els guàrdies de les cel·les cauen fulminats. Aleshores alliberen els presoners i Maties.
Mentrestant els soldats de la ciutat van a la presó a agafar presoners per repartir-los al poble com a menjar però es troben la presó buida. Llavors agafen els cossos dels guàrdies morts i els duen a la plaça principal del poble. Quan ja tenen els ganivets a les mans per trossejar els cadàvers, sant Andreu els torna les mans de pedra. Aleshores tot el poble enfurismat linxa sant Andreu durant dos dies pels carrers de la població i a la nit el deixen tancat a la masmorra.
Durant la nit, de la boca d'una estàtua de marbre de la cel·la d'Andreu comença a brollar aigua en grans quantitats fins que tota la població queda inundada així com s'apareix l'arcàngel Sant Miquel i crea una muralla de foc al voltant de la ciutat perquè ningú es pogués escapar. D'aquesta manera van morint tots els ancians, dones i nens de la ciutat.
Quan els supervivents demanen perdó a Andreu aquest atura la plaga de l'aigua i del foc i ressuscita tots els que havien mort. Aleshores tota la població es converteix al cristianisme i construeix una església.
La tradició conta que va ser crucificat en una creu en forma de "X" (crux decussata), sense claus sinó amarrat, on va estar predicant dos dies. Les seves restes es trobaven a Patres, des d'on van ser traslladades a Constantinoble.
Pintura de Josep de Ribera, 1630 (Madrid, Prado)
Crucifixió de sant Andreu, miniatura del s. XV
Els croats van prendre Constantinoble al segle xiii; poc després, les relíquies van ser robades i traslladades a diversos llocs, entre ells la catedral d'Amalfi, Itàlia, o a la població de Saint Andrew a Escòcia. El seu cap va ser traslladat a Roma el 1462 i va ser col·locat a la Basílica de Sant Pere. El papa Pau VI, com a gest ecumènic, el va retornar a l'Església Ortodoxa el 1964.
Sant Andreu és patró de Rússia, Romania, Escòcia i de la ciutat de Pica a Xile. Patró també de Serinyà, Sant Andreu de Llavaneres i del barri de Sant Andreu del Palomar, la seva festa (30 de novembre) se celebra amb xocolatades i cercaviles de gegants.
Escultura de François Duquesnoy, s. XVII, a Sant Pere del Vaticà, just a sobre la capella on n'hi ha la relíquia del crani.
Reliquiari de sant Andreu a la catedral de Patras.
A partir de finals de l'edat mitjana, a Andreu se'l reconeix per la creu en forma d'aspa que prendrà el seu nom: creu de Sant Andreu, crucifixió imaginada com a parella a la del seu germà, sant Pere; no obstant això, es basa en una tradició que no es recolza en cap font documental.
Crucifixió de Sant Andreu i mort de Egees
En el frontal d'altar de Sant Andreu de Sagàs, que es conserva en el Museu Episcopal de Vic, descriu escenes del martiri de Sant Andreu. En una de les escenes es mostra al Sant Andreu crucificat en una creu llatina. A demés es mostra al sant lligat a la creu, no clavat com era habitual.
En la mateixa escena podem veure la mort de Egees. La tradició diu que es va suïcidar després de la mort de Sant Andreu, però en aquesta escena podem veure com un home clava un punyal a l'esquena de Egees.
Caravaggio, malgrat això, el representa en una creu llatina, al contrari que Rubens, que sí que ho fa en la mateixa aspa.
Altres episodis de la seva passió (arrest, flagel·lació, crucifixió, descens de la creu...) també han estat representats, així com de la seva vocació en la qual se li representa amb xarxa de pescador, gairebé sempre amb el seu germà Pere.
Obresː
- Fontal de Sant Andreu de Sagàs (segle xii, Museu Episcopal de Vic)[3]
- Retaule de sant Andreu, atribuït al Mestre del Rosselló (cap a 1420-30, The Cloisters, Nova York) [4]
- Predel·la del Retaule de la Transfiguració, (segle xv, Catedral de Tortosa)
- Crucifixió de sant Andreu, pintura atribuïda a Claude Vignon, segle xvii (Museu de Lleida)
|
---|
Bisbes de Bizanci | |
---|
Arquebisbes de Constantinoble | |
---|
Patriarques de Constantinoble | |
---|
Patriarques ecumènics de Constantinoble | |
---|
Patriarques ecumènics de Constantinoble després del Gran Cisma d'Orient (1054) | Miquel I (1054-1058)
· Constantí III Licudes (1059-1063)
· Joan VIII Xifilí (1064-1075) · Cosme I (1075-1081) · Eustaqui Garides (1081-1084)
· Nicolau III Gramàtic (1084-1111) · Joan IX (1111-1134)
· Lleó Estipiota (1134-1143) · Miquel Curcuas (1143-1146) · Cosme II (1146-1147)
· Nicolau IV (1147-1151)
· Teodot II (1151-1153) · Neòfit I (1153)
· Constantí Cliarè (1154-1156) · Lluc Crisoberges (1156-1167) · Miquel III de Constantinoble (1167-1177)
· Caritó (1177-1178)
· Teodosi Borradiotes (1179-1183)
· Basili II de Constantinoble (1183-1186)
· Nicetes II (1186-1189)
· Lleó II (1189-1190)
· Dositeu (1190-1191)
· Jordi II Xifilí (1191-1198)
· Joan X Camàter (1198-1206)
· Miquel IV (1206-1213)
· Teodor II de Constantinoble (1213-1215)
· Màxim II (1215)
· Manuel I de Constantinoble (1215-1222)
· Germà II de Constantinoble (1222-1240)
· Metodi II de Constantinoble (1240)
- sede vacante 1240-1244
· Manuel II de Constantinoble (1244-1255)
· Arseni de Constantinoble (1255-1259)
· Nicèfor II (1260-1261)
· R Arseni (1261-1267), 2n cop
· Germà III de Constantinoble (1267)
· Josep Galesiotes (1267-1275)
· Joan XI Bekkos (1275-1282)
· Jordi II de Xipre (1283-1289)
· Atanasi (1289-1293)
· Joan XII (1294-1303)
· R Atanasi I (1303-1309), 2n cop
· Nefó I (1310-1314)
· Joan XIII Glicas (1315-1320)
· Geràsim I (1320-1321)
· Isaïes de Constantinoble (1323-1334)
· Joan XIV Kalekas(1334-1347)
· Isidor I (1347-1350)
· Cal·list I (1350-1354)
· Filoteu Cocci (1354-1355)
· R Calixt I (1355-1363), 2n cop
· R Filoteu Coccinos (1364-1376), 2n cop
· Macari (1376-1379)
· Nil I (1379-1388)
· Antoni IV (1389-1390)
· R Macari (1390-1391), 2n cop
· R Antoni IV (1391-1397), 2n cop
· Cal·list II Xanotopoulos (1397)
· Mateu I (1397-1410)
· Eutimi II (1410-1416)
· Josep II de Constantinoble (1416-1439)
· Metròfanes II (1440-1443)
· Gregori III Mammes (1443-1450)
· Atanasi II (1450-1453)
· Genadi II Escolari (1453-1456)
· Isidor II Xantopoulos (1456-1457)
- sede vacante 1457-1458
· R Genadi II Escolari (1458), 2n cop
- sede vacante 1458-1462
· R Genadi II Escolari (1462-1463), 3r cop
· Sofroni Siropoulos (1463-1464)
· R Genadi II Escolari (1464), 4t cop
· Josafat I (1464-1466)
· Marc II Xilocaraves (1466)
· Simó de Trebisonda (1466)
· Dionís I (1466-1471)
· R Simó I de Trebisonda (1471-1474), 2n cop
· Rafael I (1475-1476)
· Màxim Manasses (1476-1481)
· R Simó de Trebisonda (1481-1486), 3r cop
· Nefó II (1486-1488)
· R Dionisi I (1489-1491), 2n cop
· Màxim IV (1491-1497)
· R Nefó II (1497-1498), 2n cop
· Joaquim I (1498-1502)
· R Nefó II (1502), 3r cop
· Pacomi I (1503-1504)
· R Joaquim I (1504), 2n cop
· R Pacomi I (1504-1513), 2n cop
· Teolepte I (1513-1522)
· Jeremies I (1522-1545)
· Joanic I (1546)
· Dionís II (1546-1555)
· Josafat II (1555-1565)
· Metròfanes III (1565-1572)
· Jeremies Tranos (1572-1579)
· R Metròfanes III (1579-1580), 2n cop
· R Jeremies II Tranos (1580-1584), 2n cop
· Pacomi II (1584-1585)
· Teolepte II (1585-1586)
· R Jeremies II Tranos (1587-1595), 3r cop
· Mateu II (1596)
· Elies l'Il·lustre (1596)
· Teòfanes I Cariques (1597)
· Meleci Pegues (1597-1598) i (1601 com a coadjutor)
· R Mateu II (1598-1602), 2n cop
· Neòfit II (1602-1603)
· R Mateu II (1603), 3r cop
· Rafael II (1603-1607)
· R Neòfit II (1607-1612), 2n cop
· Ciril Luscaris (1612)
· Timoteu II (1612-1620)
· R Ciril I Lucaris (1620-1623), 2n cop
· Gregori d'Amàsia (1623)
· R Ciril I Luscaris (1623-1630), 3r cop
· Àntim II (1630)
· R Ciril I Luscaris (1630-1633), 4t cop
· Ciril II (1633)
· R Ciril I Luscaris (1633-1634), 5è cop
· Atanasi III (1634)
· R Ciril I Luscaris (1634-1635), 6è cop
· R Ciril II Contares (1635-1636), 2n cop
· Neòfit III (1636-1637)
· R Ciril I Luscaris (1637-1638), 7è cop
· R Ciril II Contares (1638-1639), 3r cop
· Parteni I (1639-1644)
· Parteni II (1644-1646)
· Joanic II (1646-1648)
· R Parteni II (1648-1651), 2n cop
· R Joanic II 1651-1652), 2n cop
· Ciril III (1652)
· Paisi I (1652-1653)
· R Joanic II (1653-1654), 3r cop
· R Ciril III (1654), 2n cop
· R Paisi I (1654-1655), 2n cop
· R Joanic II (1655-1656), 4t cop
· Parteni III (1656-1657)
· Gabriel II (1657)
· Parteni IV (1657-1662)
· Teòfanes II (1659 com a coadjutor)
· Dionís III (1662-1665)
· R Parteni IV (1665-1667), 2n cop
· Climent de Constantinoble (1667)
· Metodi III de Constantinoble (1668-1671)
· R Parteni IV (1671), 3r cop
· Dionís IV el Musulmà (1671-1673)
· Geràsim II (1673-1674)
· R Parteni IV (1675-1676), 4t cop
· R Dionís IV el Musulmà (1676-1679), 2n cop
· Atanasi IV (1679)
· Jaume I (1679-1682)
· R Dionís IV el Musulmà (1682-1684), 3r cop
· R Parteni IV (1684-1685), 5è cop
· R Jaume I (1685-1686), 2n cop
· R Dionís IV el Musulmà (1686-1687), 4t cop
· R Jaume I (1687-1688), 3r cop
· Cal·línic II (1688)
· Neòfit IV (1688)
· R Calixt II (1689-1693), 2n cop
· R Dionís IV el Musulmà (1693-1694), 5è cop
· R Calixt II (1694-1702), 3r cop
· Gabriel III (1702-1707)
· Neòfit V (1707)
· Ciprià I (1707-1709)
· Atanasi V (1709-1711)
· Ciril IV (1711-1713)
· R Ciprià I (1713-1714), 2n cop
· Cosme III (1714-1716)
· Jeremies III (1716-1726)
· Paisi II (1726-1732)
· R Jeremies III (1732-1733), 2n cop
· Serafí I (1733-1734)
· Neòfit VI (1734-1740)
· R Paisi II (1740-1743), 2n cop
· R Neòfit VI (1743-1744), 2n cop
· R Paisi II (1744-1748), 3r cop
· Ciril V (1748-1751)
· Cal·línic IV (III) (1751-1752)
· R Ciril V (1752-1757), 2n cop
· Serafí II (1757-1761)
· Joanic III (1761-1763)
· Samuel Chatzeres (1763-1768)
· Meleci II (1769-1769)
· Teodos II (1769-1773)
· R Samuel I Chatzeres (1773-1774), 2n cop
· Sofroni II (1774-1780)
· Gabriel IV (1780-1785)
· Procopi I (1785-1789)
· Neòfit VII de Constantinoble (1789-1794)
· Geràsim III (1794-1797)
· Gregori V de Constantinoble (1797-1798)
· R Neòfit VII¡¡ (1798-1801), 2n cop
· Cal·línic IV (1801-1806) · R Gregori V (1806-1808), 2n cop
· R Cal·línic IV ¡¡(1808-1809), 2n cop
· Jeremies IV de Constantinoble (1809-1813)
· Ciril VI de Constantinoble (1813-1818) · R Gregori V (1818-1821), 3r cop
· Eugeni II de Constantinoble (1821-1822) · Àntim III de Constantinoble (1822-1824) · Crisant I (1824-1826)
· Agatàngel I (1826-1830) · Constanci I (1830-1834) · Constanci II (1834-1835) · Gregori VI de Constantinoble (1835-1840)
· Àntim IV de Constantinoble (1840-1841) · Àntim V de Constantinoble (1841-1842)
· Germà IV (1842-1845) · Meleci III (1845)
· Àntim VI de Constantinoble (1845-1848) · R Àntim IV (1848-1852), 2n cop
· R Germà IV (1852-1853), 2n cop
· R Àntim VI (1853-1855), 2n cop
· Ciril VII de Constantinoble (1855-1860) · Joaquim II de Constantinoble (1860-1863) · Sofroni III de Constantinoble (1863-1866) · Gregori VI de Constantinoble (1867-1871) R Àntim VI (1871-1873), 3r cop
· Joaquim II de Constantinoble (1873-1878) · Joaquim III de Constantinoble (1878-1884) · Joaquim IV de Constantinoble (1884-1887)
· Dionís V de Constantinoble (1887-1891)
· Neòfit VIII de Constantinoble (1891-1894) · Àntim VII de Constantinoble (1895-1897)
· Constantí V de Constantinoble (1897-1901) · R Joaquim III (1901-1912), 2n cop
· Patriarca Germànic V (1913-1918)
- sede vacante (1918-1921)
· Meleci IV (1921-1923)
· Patriarca Gregori VII (1923-1924)
· Patriarca Constantí VI (1924-1925)
· Basili III (1925-1929)
· Foci II de Constantinoble (1929-1935)
· Benjamí de Constantinoble (1936-1946)
· Patriarca Màxim V (1946-1948)
· Atenàgores I (1948-1972) · Demetri I de Constantinoble (1972-1991)
· Bartomeu I (des de 1991) |
---|