Silvà dels Setanta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaSilvà dels Setanta
Silvanus-Crescens-Silas.jpg
Icona de l'Apòstol Silvà (esquerra), amb Crescent i Silas dels Setanta
Activitat professional
Ocupació sacerdot
Modifica dades a Wikidata

Silvà és esmentat al Nou Testament (Fets, en diverses cartes de Pau i 1 Pere) com a co-escriptor o transcriptor d'algunes d'aquestes obres. Més tard es va convertir en bisbe de Tessalònica i va morir màrtir.[1]

En la tradició ortodoxa oriental s'assumeix que és un dels Setanta deixebles, els seguidors de Jesús enviats per ell a Lluc. [Lc 10:1]

Silvà és probablement la mateixa persona que Silas, que també és esmentant a diversos llocs en el Nou Testament.

Silvà és un deixeble de l'apòstol Pau i a ell s'hi refereix en la segona carta als Corintis :

« Déu n'és testimoni fidel: la paraula que us adrecem no és ara sí, ara no. El Fill de Déu, Jesucrist, que hem anunciat entre vosaltres, tant jo com Siles i Timoteu, no ha estat mai ara sí, ara no: en ell només hi ha el sí! [2 Cor 1:18-19] »

Silvà va ser també assistent de l'apòstol Pere, el qual, en el seu missatge diu:

« Valent-me de Silvà, que considero un germà fidel, us he escrit breument per exhortar-vos i donar testimoni que aquesta és la veritable gràcia de Déu, en la qual us heu de mantenir. [1 Pe 5:12] »

L'Església Ortodoxa celebra la seva festivitat el 12 d'agost (30 de juliol segons el calendari gregorià).

Referències[modifica | modifica el codi]