Tadeu d'Edessa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personasant Tadeu d'Edessa
Faddei70.JPG
Tadeu d'Edessa, pintura encàustica del segle X, Monestir de Santa Caterina del Sinaí modifica
Biografia
Naixementsegle I modifica
Edessa (Imperi Selèucida) modifica
Mortc. 50 dC modifica
Edessa (Imperi Selèucida) modifica
Bisbe
modifica
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Conegut perUn dels Setanta Deixebles
Activitat
OcupacióSacerdot modifica
Enaltiment
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies orientals (siríaca i armènia)
Festivitat3 de setembre modifica

Tadeu d'Edessa, en siríac: Addai (Edessa, Mesopotàmia, s. I - Edessa, Beirut o Artaz, ca. 44) fou un bisbe i un dels setanta deixebles encarregats de difondre el cristianisme. És venerat com a sant a tota la cristiandat.

Biografia[modifica]

Tadeu era un hebreu d'Edessa (Mesopotàmia); segons Eusebi de Cesarea, Tomàs apòstol l'havia enviat a predicar. Hi va instruir i batejar Abgar V d'Edessa, rei al qual suposadament el mateix Jesús va enviar epístoles sobre el seu missatge (assumpte controvertit). Sobre la seva vida els testimonis són contradictoris, sembla que va predicar per Mesopotàmia i que va morir o bé a Edessa l'any 44, a Beirut o màrtir a Artaz.

Segons la tradició, va organitzar l'església de Mesopotàmia i va succeir Tomàs a la llista de Katholikoi orientals, títol després disputat pels primats de l'Església Assíria Oriental i els de l'Església Ortodoxa Siríaca.

Una llegenda armènia diu que morí màrtir a la regió d'Artaz cap al 50; altres fonts diuen que morí de mort natural a Edessa o a Beirut el 3 de setembre del 44.

Estudiosos com Jean Daniélou afirmen que tots aquests fets són llegendaris o que les dates són errònies, ja que els primers testimonis fiables sobre l'expansió cristiana a la zona daten d'un segle després.

No apareix al martirologi romà, però sí al calendari ortodox, juntament amb Sant Mari d'Edessa, bisbe convertit per Tadeu i que en fou el successor a la seu episcopal.

A Addai i Mari s'atribueix l'Anàfora d'Addai i Mari, pas litúrgic de l'Església Nestoriana. Addai apareix en diversos apòcrifs neotestamentaris: la Doctrina d'Addai i l'Apocalipsi de Jaume el Just.[1]

Notes[modifica]

  1. Robert Eisenman, James the Brother of Jesus: The key to Unlocking the Secrets of Early Christianity and the Dead Sea Scrolls, Viking Penguin, 1997, p. 189ss.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tadeu d'Edessa