Setanta deixebles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setanta Deixebles, o
Setanta Apòstols
70Apostles.jpg
Naixement Durant el segle I
Palestina
Mort Segles I-II
Commemoració en Església Ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 4 de gener (Sinaxi dels Setanta Apòstols)
Iconografia Setanta sants junts, sota una imatge de Crist

Els Setanta deixebles van ser els deixebles de Jesús esmentats a l’Evangeli segons Lluc.[1] Segons aquest text, l'únic del cànon de la Bíblia on apareixen, Jesús els escollí i els envia en parelles a diferents regions per tal d'anunciar els evangelis. La tradició cristiana occidental els designa sovint amb el nom de Deixebles mentre que els cristians orientals els anomenen apòstols. De fet, la paraula grega «apòstol» indica algú que és enviat en missió, mentre que «deixeble» és un alumne, algú que aprèn d'altri. El passatge de Lluc, capítol X, 1-24,[2] diu:

« :1 Després d'això, el Senyor en va designar uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos davant seu a tots els pobles i llocs per on ell havia de passar.
2 I els digué: "Hi ha bona collita, però hi ha pocs segadors; pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que faci venir segadors als seus sembrats.
3 Aneu! Mireu que us envio com anyells entre llops.
4 No porteu bossa, ni sarró, ni calçat, i no us atureu a saludar ningú pel camí.
5 Quan entreu a qualsevol casa, saludeu primer: 'Pau en aquesta casa.'
6 Si allí hi ha gent de pau, la pau que els desitgeu reposarà damunt seu; si no, tornarà a vosaltres.
7 Quedeu-vos en la mateixa casa, menjant i bevent del que us puguin oferir, que l'obrer bé és mereixedor del seu jornal. No aneu canviant de casa en casa.
8 A qualsevol població que entreu i sigueu ben rebuts, mengeu el que us posin,
9 guariu els malalts que hi hagi i digueu-los: 'El Regne de Déu s'ha apropat a vosaltres.'
10 Però a qualsevol població que entreu i no us acullin, sortiu als carrers i digueu:
11 'Fins i tot la pols del vostre poble que se'ns ha enganxat als peus, ens l'espolsem; tot i així, sapigueu que ja arriba el Regne de Déu!'
12 Us dic que el dia aquell serà més suportable per a Sodoma que no pas per a aquella població.
13 Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsaida! Que si a Tir i a Sidó s'haguessin fet els prodigis que s'han fet entre vosaltres, ja faria temps que s'haurien penedit, coberts amb sac i assegut a la cendra.
14 Però també els serà més suportable a Tir i a Sidó, el judici, que a vosaltres!
15 I tu, Cafarnaüm, ¿és que t'has d'enlairar fins al cel? Fins a l'infern t'enfonsaràs!
16 Qui us escolta a vosaltres, a mi m'escolta; qui us rebutja a vosaltres, em rebutja a mi; i qui em rebutja a mi, rebutja el qui m'ha enviat."
17 Van entrar el setanta-dos molt contents i deien: "Senyor, fins als dimonis se'ns sotmeten pel teu nom."
18 Ell els digué: "Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.
19 Mireu, us he donat el poder de trepitjar les serps i els escorpins, i tota potència de l'enemic, i res no us farà mal.
20 Amb tot, no us alegreu que els esperits se us sotmetin, sinó alegreu-vos perquè els vostres noms han estat escrits en el cel."
21 En aquell moment, joiosament exultant en l'Esperit Sant, exclamà: "Et beneeixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelades als més petits. Sí, Pare, perquè així ho has volgut.
22 Tot m'ho ha donat el meu Pare, i ningú no coneix qui és el Fill, fora del Pare, ni qui és el Pare, fora del Fill i d'aquell a qui el Fill el vol revelar."
23 I girant-se cap als deixebles, a part, els digué: "Feliços els ulls que veuen el que veieu!
24 Perquè us dic que molts profetes i reis van desitjar veure el que vosaltres veieu, i no ho van poder veure, i sentir el que vosaltres sentiu, i no ho van poder sentir."
»

El text parla diu «setanta» als manuscrits de la tradició bíblica d'Alexandria, com el Codex Sinaiticus. En la traducció llatina de la Vulgata de sant Jeroni es dóna el nombre de setanta-dos, que ha passat a la tradició occidental. El nombre pot remetre a les setanta nacions del Gènesi o a altres llistes de 70 noms que es troben a la Bíblia.

Culte[modifica | modifica el codi]

A l'Església Ortodoxa es commemoren els Setanta Deixebles el dia de la Synaxis dels Setanta Apòstols, que se celebra el 4 de gener. A més, cada deixeble compta amb un dia dedicat al calendari litúrgic ortodox.

Noms[modifica | modifica el codi]

La tradició ortodoxa que enumera els setanta deixebles, els noms dels quals "són inscrits al cel" remet al bisbe del segle III Doroteu de Tir, a qui s'atribueix un ofici litúrgic dedicat als Setanta, conegut per una còpia del segle VIII. A partir d'aquesta llista, se'n donen altres al Chronicon Paschale i a l'obra dels Pseudo-Doroteu (a la Patrologia Graeca de Migne, vol. XCII, p. 521-524; p. 543-545; p. 1061-1065). No obstant això, els estudiosos catòlics consideren que la majoria de noms no tenen cap prova que testimoniï la seva historicitat.

Eusebi de Cesarea afirmava que no hi havia cap llista d'aquests deixebles a la seva època, i que els únics que podien anomenar-se'n eren: Bernabé, Sòstenes, Cefes, Maties, Tadeu d'Edessa i Sant Jaume el Just.[3]

La majoria dels noms citats es poden identificar a partir del títol que els acompanya. Hi ha algunes variants. La donada és el cànon religiós habitual a l'ortodòxia:[4]

  1. Acaic
  2. Àgab el Profeta
  3. Ampliat, bisbe d'Odessa
  4. Ananies, bisbe de Damasc
  5. Andrònic, bisbe de Pannònia
  6. Apel·les, bisbe d'Heraclea de Perint
  7. Apol·ló, bisbe de Cesarea
  8. Àquila
  9. Aristarc, bisbe d'Apamea de Síria
  10. Aristòbul, bisbe de Britània
  11. Arquip
  12. Àrtemes, bisbe de Listra
  13. Asíncrit, bisbe d'Hircània
  14. Bernabé, bisbe de Milà
  15. Carp, bisbe de Beroia de Tràcia
  16. Climent, bisbe de Sardes
  17. Clopas
  18. Crescent
  19. Crisp, bisbe de Calcedònia a Galilea
  20. Èpafres, bisbe d'Andriaca
  21. Epafrodit de Filipos
  22. Epènet de Cartago, bisbe de Cartago
  23. Erast, bisbe de Paneas
  24. Estaquis, patriarca de Bizanci
  25. Esteve, un dels Set Diaques i primer màrtir
  26. Evodi d'Antioquia, patriarca d'Antioquia
  27. Felip l'Evangelista, un dels Set Diaques, bisbe de Tràlia a l'Àsia Menor
  28. Filèmon, bisbe de Gaza
  29. Filòleg, bisbe de Sinop
  30. Flegó, bisbe de Marató
  31. Fortunat
  32. Gai, bisbe d'Efes
  33. Hermes, bisbe de Dalmàcia
  34. Hermes, bisbe de Filipòpolis
  35. Herodió, bisbe de Patras
  36. Jàson, bisbe de Tars
  37. Jaume, germà del Senyor, presumpte autor de l'Epístola de Sant Jaume, primer bisbe de Jerusalem
  38. Joan Marc (sovint identificat com a Marc l'evangelista), bisbe de Biblos
  39. Just, bisbe d'Eleuteròpolis
  40. Lli I, successor de Sant Pere com a Bisbe de Roma
  41. Lluc, autor de l'Evangeli segons Lluc
  42. Lluci de Cirene, bisbe de Laodicea[5]
  43. Sant Marc, autor de l'Evangeli segons Marc i patriarca d'Alexandria
  44. Marc, bisbe d'Apol·lònia
  45. Narcís, bisbe d'Atenes
  46. Nicanor el Diaca, un dels Set Diaques
  47. Olimpes
  48. Onesífor, bisbe de Cirene
  49. Onèsim de Bizanci (o potser un altre Onèsim diferent de l'esmentat a la Carta a Filèmon)
  50. Pàrmenes, un dels Set Diaques
  51. Pàtrobes de Puteoli, bisbe de Puteoli o de Nàpols
  52. Pròcor, un dels Set Diaques, bisbe de Nicomèdia a Bitínia
  53. Púdens
  54. Quadrat d'Atenes
  55. Quart, bisbe de Beirut
  56. Ruf, bisbe de Tebes
  57. Timoteu, bisbe d'Efes
  58. Titus, bisbe de Creta
  59. Silas, bisbe de Corint
  60. Silvà
  61. Simeó, fill de Clopas, segon bisbe de Jerusalem
  62. Sosípatre, bisbe d'Iconium
  63. Sòstenes, bisbe de Colofó
  64. Tadeu d'Edessa també anomenat Sant Addaï
  65. Terci, bisbe d'Iconium, transcriptor de l'Epístola als Romans
  66. Timó el Diaca, un dels Set Diaques
  67. Tíquic, bisbe de Colofó
  68. Tròfim
  69. Urbà, bisbe de Macedònia
  70. Zenes l'advocat, bisbe de Diòspolis

L'apòstol Maties, que prengué el lloc de Judes Iscariot entre els Apòstols, sovint es compta entre els Setanta.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Lc 10:1-24
  2. Bíblia evangèlica catalana, traducció de Pau Sais i Samuel Sais (2000)
  3. Historia Ecclesiae, llibre I, cap. xii
  4. Goodhugh, William; Taylor, William Cooke. The Bible cyclopædia: or, Illustrations of the civil and natural history of the sacred writings (en anglès), 1843, p. 1225. 
  5. Walsh, Michael A New Dictionary of Saints: East and West London: Burns & Oats 2007, p.372 ISBN 0-86012-438-X