Prosèlit

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Prosèlit [1](del koiné προσήλυτος), és un terme usat en la Septuaginta amb el significat d'«estranger», un nouvingut al Regne d'Israel, [1 Cr 22:2] un «resident del país», [Ex 12:48] [Ex 20:10] i en el Nou Testament[2] per a un pagà convers al judaisme. És una traducció de la paraula hebrea גר / guer.[3] Prosèlit també té el significat més general en català d'un nou adepte a una religió o doctrina en particular.

Dos tipus de prosèlit en el judaisme[modifica]

Es distingeixen dos tipus de prosèlit:

  1. Guer tzedek (prosèlit de justícia prosèlit recte, prosèlit de rectitud, prosèlit religiós, prosèlit devot)
  2. Guer toixav (prosèlit de la porta, prosèlit resident, prosèlit limitat, mig prosèlit )

Un prosèlit just[4] era un gentil convertit al judaisme que respectava totes les doctrines i preceptes de l'economia jueva, i era considerat un membre ple de la comunitat. Era circumcidat i submergit en el Micvé i participava del sacrifici del Péssah.

Un prosèlit de la porta [5] era un resident estranger que vivia a la Terra d'Israel i seguia algun dels costums. No se'ls exigia la circumcisió ni complir amb la totalitat de la Torà. Només complir les anomenades Set Lleis de Noè.

Prosèlits en el cristianisme primitiu[modifica]

Els «prosèlits religiosos» que s'esmenten en escrits del cristianisme primitiu eren prosèlits rectes. Va existir però un debat sobre si els anomenats «temorosos de Déu» (Phobeomenoi) [6] o «devots» (Sebomenoi) [7] - que havien estat batejats però no circumcidats - pertanyien a la categoria recta o de la porta. Existeixen registres d'una disputa sobre aquesta qüestió en el Concili de Jerusalem.

Referències[modifica]