Gentil

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Gentil, també molt més usualment Gentils en parlar d'un grup de persones (en llatí: Gentes, Gentiles o Graeci) , (en hebreu: גויים , Goyim) i (en grec: ethne, ethnikoi o Hellenes) és una paraula llatina utilitzada a l'Antic i el Nou Testament indistintament per referir-se a la gent d'altres nacions diferents dels jueus. La base d'aquesta distinció és que, com a descendents d'Abraham, els jueus es consideren a si mateixos, ja abans de l'arribada de Crist, com el poble escollit per Déu. Atès que les nacions no jueves no professaven la religió jueva ni adoraven el mateix Déu i en termes generals tenien pràctiques considerades immorals, el terme Goyim (en hebreu: גויים ) o Gentils és utilitzat àmpliament a la Bíblia amb un significat despectiu. A partir de la propagació del Cristianisme, la paraula va passar a designar, en llenguatge teològic, aquells que no eren ni jueus ni cristians. Molt més tard la paraula s'ha continuat utilitzant, per exemple als Estats Units els mormons l'empren per referir-se a persones que no pertanyen a la seva congregació.[1]

Els 7 preceptes per a les nacions[modifica]

Els Goyim són els descendents del profeta Noè. Aquestes persones han de complir les Set lleis dels fills de Noè, que son les lleis que Elohim va establir per a les nacions del Món. Aquelles persones que compleixen els 7 preceptes dels fills de Noè, segueixen una religió anomenada noahisme.

Referències[modifica]

  1. Giot, Francis. «Gentiles». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). Nova York: Robert Appleton Company, 1913.