Maties (apòstol)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Maties o
sant Macià
Sct Mathias m Posebog.jpg
Talla del s. XV a la Malling Kirke de Jylland (Dinamarca)
apòstol i màrtir
Naixement Mattithiah ("Do de Déu")
s. I
Judea (actual Israel)
Mort ca. 80, lapidat i decapitat
Jerusalem o Còlquida (actual Geòrgia)
Sepultura Abadia de Sant Maties (Trèveris, Alemanya); algunes relíquies a la Basílica de Santa Justina (Pàdua, Itàlia) i a Santa Maria la Major (Roma)
Commemoració en tota la cristiandat
Canonització antiga
Lloc de pelegrinatge Trèveris, Pàdua
Festivitat 14 de maig (a les esglésies catòlica i anglicana); 9 d'agost (Església Ortodoxa); 24 de febrer (esglésies episcopalianes, luteranes i algunes tradicionalistes catòliques)
Fets destacables segons una tradició, predicà i morí a Etiòpia
Iconografia amb barba; amb una destral gran; amb un garrot o unes pedres; llibre
Patronatge Montblanc (des de 1687); bastaixos; confiters; marxants de roba
Modifica dades a Wikidata

Sant Maties o Sant Macià (grec antic: Ματθίας; llatí Matthias) (Judea, s. I-Jerusalem?, Còlquida?, Etiòpia, 80?), segons els Fets dels Apòstols, fou l'escollit per substituir Judes Iscariot com a membre dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret.

Elecció com a Apòstol segons el Nou Testament[modifica | modifica el codi]

L'elecció de sant Macià com a apòstol es va esdevenir, segons les Actes dels Apòstols, a la sort (Actes 1,15–26)[1]. Va substituir en Judes, que s'havia llevat la vida pres de la desesperació per haver traït Jesús (Actes 1,23-26). Al Nou Testament no hi ha més referències a aquest apòstol. El seu nom significa „Present de Jahvè“ (de Déu) (hebreu: מַתִּתְיָהוּ).

Elecció com a Apòstol segons els escrits cristians antics[modifica | modifica el codi]

Segons Eusebi de Cesarea,[2] poc després de la mort de Jesucrist i uns dies abans de la seva Ascensió al cel, Sant Pere va reunir tota la comunitat cristiana (unes 120 persones) per determinar un substitut de Judes Iscariot.

D'entre tots els presents, es van proposar dues persones:

L'elecció final es va considerar cosa divina, per això es va fer per sorteig i l'escollit fou Maties.

Predicació[modifica | modifica el codi]

El text apòcrif Fets d'Andreu[3] explica que Sant Maties fou enviat a predicar entre els caníbals. Tot just arribar a la ciutat fou posat a la presó amb la resta d'estrangers arribats al país, on havia d'estar-s'hi trenta dies fins que fos devorat per la gent d'allà. L'últim dia arriben Sant Andreu i alguns deixebles seus i l'alliberen miraculosament. Després, Andreu converteix al cristianisme tota la població.

Segons Nicèfor Calixt,[4] Maties predicà a Etiòpia i després fou martiritzat a la creu.

Veneració[modifica | modifica el codi]

A l'inici del segle IV, les restes mortals foren traslladades, per encàrrec de Santa Helena (mare de l'emperador romà Constantí), a Trèveris (Alemanya) on hi fundà un monestir. Més tard, algunes relíquies foren portades a Roma i a Pàdua.

Se'l commemora els dies:

El dia de Sant Macià tradicionalment era el 24 de febrer. Aquest fet el feia coincidir amb l'inici de la primavera a molts d'indrets dels Països Catalans ("Per Sant Macià l'oreneta ve i el tord se'n va").

En algunes contrades, és el patró dels carnissers, bastaixos, pastissers i confiters, sastres i marxants de roba, així com dels arquitectes i paletes. Al contrari que a Alemanya[5], als territoris de llengua catalana no és un sant amb gaire devoció popular.

Una curiositat entorn d'aquest sant és que també és el patró dels jugadors de jocs d'atzar a causa de la forma com va esdevenir apòstol ("Sant Macià, feu-me guanyar i un ciri us faré cremar").

És invocat contra el catarro o cucurutxa, la verola o pigota. També contra l'eixorquesa i el primer dia d'escola perquè els infants el passin bé.

Obres atribuïdes[modifica | modifica el codi]

Se li atribueixen diversos textos, avui dia desapareguts:

Referències[modifica | modifica el codi]

Plantilla:Projecte germans

  1. La Bíblia. Versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat. Versió online: Actes dels Apòstols Elecció de Macià.— 15 Aquells dies, Pere es va aixecar enmig dels germans —hi havia allí reunida una multitud de vora cent vint persones— i digué: 16 «Germans: calia que es complís l'Escriptura on l'Esperit Sant havia parlat per boca de David sobre Judes, el qual es féu guia dels qui van agafar Jesús; 17 ell, que havia estat comptat entre nosaltres i havia obtingut la possessió d'aquest ministeri. 18 Aquest, doncs, va adquirir un camp amb la paga del crim, es va tirar de cap, es va obrir pel mig i se li van escampar les entranyes. 19 La cosa fou coneguda de tots els habitants de Jerusalem, talment, que —2244— aquell camp ha estat anomenat en la seva llengua Haqueldamà, això és, Camp de Sang. 20Perquè està escrit al llibre dels Salms: Que quedi abandonada la seva cleda i no hi hagi ningú que hi habiti; i encara: Que el ministeri que li era confiat, el rebi un altre. 21 Cal, doncs, que dels homes que ens van acompanyar durant tot el temps que el Senyor Jesús va viure entre nosaltres, 22 començant des del baptisme de Joan fins al dia en què fou endut d'entre nosaltres cap al cel, un d'aquests sigui amb nosaltres testimoni de la seva resurrecció». 23 I en presentaren dos: Josep, l'anomenat Barsabàs, per sobrenom Just, i Maties. 24 I van pregar així: «Vós, Senyor, que coneixeu el cor de tothom, mostreu quin d'aquests dos heu escollit 25 perquè ocupi el lloc d'aquest ministeri i apostolat, que Judes va abandonar per anar-se'n al lloc que li corresponia». 26 Van fer-ho a la sort, i aquesta recaigué sobre Maties; i fou comptat amb els onze apòstols.
  2. Historia Ecclesiastica, 1,12.3: PG 20,117
  3. Fets d'Andreu (anglès)
  4. Historia Ecclesiastica, 11,40: PG 145,865
  5. on és el patró dels bisbats de Trèveri, Goslar, Hannover i Hildesheim. A les diòcesis de Trèveri i Hildesheim la seva festa tradicionalment era el 23 de febrer i no pas el 24 del mateix mes com enjondre.