Vés al contingut

Germans de Jesús

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióGermans de Jesús
Components
Lisia (en) Tradueix ( - )

Lidia (en) Tradueix ( - )

Jaume el Just (Natzaret, segle I - Jerusalem, 62 dC). Prevere. Sant (23 d'octubre) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de germans Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Part deDesposyni (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Els Germans de Jesús o els adelphoi (Grec antic: ἀδελφοί, romanitzat: adelphoí, lit. 'germans del mateix ventre, germans')[1][a] són anomenades al Nou Testament com a Jaume, Josep (una forma de Josep), Simó i Judes;[2] es mencionen germanes sense nom a Marc i Mateu.[3] Poden haver estat: (1) fills de Maria, la mare de Jesús, i Josep; (2) fills de Josep d'un matrimoni anterior; o (3) fills de Maria de Cleofàs, anomenada a Marc 15:40 com la "mare de Jaume i Josep", que ha estat identificada com la germana de Maria, la mare de Jesús, o una cunyada de Josep.[4][b]

Els Evangelis parlen dels Germans de Jesús com un grup ben definit que es distingeix dels deixebles, aquells que Jesús ha cridat per compartir la seva missió. Tots dos grups apareixen ben diferenciats a l'episodi de les noces de Canà, que s'acaba així: Després d'això [Jesús] va baixar a Cafarnaüm amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles.[5]

Els qui defensen la virginitat perpètua de Maria rebutgen la idea de germans biològics i sostenen que els germans i germanes eren cosins de Jesús (opció 3, la posició de l'Església Catòlica) o fills de Josep d'un matrimoni anterior (opció 2, l'Església Ortodoxa Oriental).[4] Algunes esglésies luteranes han acceptat tant l'opció 2 com l'opció 3 com a explicacions vàlides per a la doctrina de la virginitat perpètua de Maria.[6][7]

Interpretacions possibles

[modifica]

Jesús va tenir quatre germans, segons els Evangelis: (...) els seus germans Jaume, Josep, Simó i Judes (...) (Mateu 13,55 i Marc 6,3). I també dues germanes de qui desconeixem els noms. L'existència d'aquests germans de Jesús planteja una controvèrsia amb la suposada virginitat de la seva mare, Maria.

Segons Armand Puig i Tàrrech hi ha quatre lectures possibles:[4][6][7]

  • Josep i Maria serien els pares biològics i legals de tots.
  • Els germans de Jesús són cosins.
  • Fills d'un matrimoni anterior de Josep
  • Maria seria la mare comuna de tots

Josep i Maria pares biològics

[modifica]

Aquesta és la posició que defensen els autors racionalistes i alguns crítics. Opinió contraposada als Evangelis i a la tradició cristiana primitiva. Els germans de Jesús serien doncs, fills de Josep i Maria i ell el primogènit del seu pare, del llinatge de David i, per tant, amb pretensions messiàniques.[4][8]

JesúsJaumeSimóJudesJosep

Cosins de Jesús (visió jerònimiana)

[modifica]

El punt de vista jerònim va ser proposat al segle IV per Jeroni, que argumentava que no només Maria, sinó també Josep, havia estat verge tota la vida. [9] Aparentment expressant l'opinió general de l'Església, va sostenir que els "germans de Jesús" eren els fills de Maria, la "mare de Jaume i Josep" esmentada a Marc 15:40, a qui va identificar amb l'esposa de Cleofàs i germana de Maria, la mare de Jesús esmentada a Joan 19:25.[10] L'Església Catòlica continua ensenyant que els adelfoi eren cosins de Jesús.[11]

EleazarMatat bar Leví
MatanElí/Eliakim
Cleofàs
JesúsJaumeSimóJudesJosepMariaSalomé

L'argument de Jeroni produeix el resultat improbable de dues germanes, ambdues anomenades Maria. [12] Una variant moderna elimina això identificant Cleofàs com el germà de Josep, convertint així les dues cunyades de Marie en cunyades; en aquesta versió, el cosí de Jesús, Simó, s'identifica amb Simeó, el segon líder de l'església de Jerusalem.[12][13]

Fills d'un matrimoni anterior de Josep

[modifica]

Per defensar el dogma de la virginitat de Maria, mare de Jesús, abans i després del part, sorgí en els autors cristians la idea que els germans de Jesús eren en realitat fills d'un matrimoni anterior de Josep. Eren, per tant, fills biològics de Josep, però no de Maria, qui hauria estat verge fins a la seva mort. Des del punt de vista cristià, ja que Jesús no fou en realitat fill biològic de Josep, si no sols de Maria, aquests germans, ho serien, sols des del punt de vista legal, com fills de Josep, però no tindrien cap vincle de parentesc real amb Jesús. Aquesta posició és coneguda com la "solució d'Epifani", pel nom del seu defensor més destacat, Epifani de Salamina, qui la desenvolupa en la seva obra Panarion.[14]

JaumeSimóJosepJudesJesús

Però no hi ha cap referència en el Nou Testament, d'un matrimoni anterior de Josep. I a més, Jesús era el primogènit, per tant el primer fill de Josep, per això va oferir l'ofrena en el Temple de Jerusalem (Lluc 2,22). Si hagués tingut germans grans no podria haver estat el primogènit de la família.

Maria, mare comuna

[modifica]

Maria seria la mare biològica i comuna a tots. Josep seria tan sols el pare legal (no el biològic) de Jesús. Els seus germans serien fills biològics de Josep i Maria i, per tant, germanastres de Jesús. Tertul·lià és el primer escriptor cristià que en el segle ii proposa i defensa aquesta hipòtesi.[4]

JaumeSimóJosepJudesJesús

Notes

[modifica]
  1. Nom singular grec adelphos, de a- ("mateix", equivalent a homo-) i delphys ("úter", equivalent a esplanchna).
  2. Segons Hegesipp, Clopas és el germà de Josep, per tant Maria, esposa de Clopas, seria la cunyada de Josep.

Referències

[modifica]
  1. Bateman 2014: "The Greek word here, adelphoi, literally means 'from the same womb,'"
  2. Cross i Livingstone, 2005, p. 237.
  3. Bauckham, 2015, p. 8.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Cross i Livingstone, 2005, p. 237-238.
  5. Joan 2:12
  6. 6,0 6,1 Futrell, Rich. «What are We to Make of the Perpetual Virginity of Mary?». Shepherd of the Hills Lutheran Church, 27-04-2013. [Consulta: 18 setembre 2023].
  7. 7,0 7,1 Erasmus, Desiderius. Disputatiuncula de Taedio, Pavore, Tristicia Iesu (en anglès). University of Toronto Press, 1998, p. 187. ISBN 9780802043092. 
  8. Painter, 2001, p. 12.
  9. Kelly, 1975, p. 106.
  10. Cross i Livingstone, 2005, p. 238.
  11. Butz, 2005, p. 26.
  12. 12,0 12,1 Bauckham, 2015, p. 21.
  13. Roberto Reggi, I fratelli di Gesù, EDB, Bologna, 2010.
  14. Butz, 2005, p. 26-27.

Bibliografia

[modifica]