Calcedònia
| (grc) Χαλκηδών | |||||
 | |||||
| Tipus | Ciutat antiga | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Part de | mitologia grega | ||||
| Ubicació | |||||
| |||||
| Història | |||||
| Cronologia | |||||
Siege of Chalcedon (en)  | |||||
 | |||||
Calcedònia fou una ciutat de Bitínia a l'altre costat de Bizanci, fundada per Mègara com a colònia el 685 aC. La part asiàtica del Bòsfor pertanyia a la ciutat. Hi va néixer el filòsof Xenòcrates.
Calcedònia fou presa pel general persa Otanes durant l'expedició de Darios el Gran de Pèrsia a Tràcia.
Va passar a dependre de Bitínia al segle iii aC i va seguir la sort d'aquest regne entrant en poder de Roma, com a ciutat federada.
Quan Bitínia fou ocupada per Mitridates VI Eupator del Pont, els romans es van fer forts a Calcedònia, però Mitridates la va ocupar i van morir tres mil romans (74 aC).
Sota l'imperi fou una ciutat lliure. Fou atacada per bàrbars no identificats en temps de Valerià I i Galié. El 451, fou seu del famós Concili de Calcedònia.
Justinià I la va reconstruir i fou seu d'un bisbe. El 616, fou ocupada per Khosraw (Cosroes II) de Pèrsia, que s'hi va mantenir deu anys.
Fou destruïda pels otomans, que la van ocupar el 1350.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calcedònia |
