Calcedònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Calcedònia (mineral)».
Infotaula de geografia físicaCalcedònia
Sancte Euphemia Kadıköy.jpg
Tipologia assentament humà
És part de mitologia grega
Estat Turquia  40° 59′ 00″ N, 29° 02′ 00″ E / 40.983333333333°N,29.033333333333°E / 40.983333333333; 29.033333333333

Modifica dades a Wikidata

Calcedònia fou una ciutat de Bitínia a l'altre costat de Bizanci, fundada per Mègara com a colònia el 685 aC. La part asiàtica del Bòsfor pertanyia a la ciutat. Hi va néixer el filòsof Xenòcrates.

Calcedònia fou presa pel general persa Otanes durant l'expedició de Darios I el gran de Pèrsia a Tràcia.

Va passar a dependre de Bitínia al segle III aC i va seguir la sort d'aquest regne entrant en poder de Roma, com a ciutat federada.

Quan Bitínia fou ocupada per Mitridates VI Eupator del Pont, els romans es van fer forts a Calcedònia, però Mitridates la va ocupar i van morir tres mil romans (74 aC).

Sota l'imperi fou una ciutat lliure. Fou atacada per bàrbars no identificats en temps de Valerià I i Galié. El 451, fou seu del famós Concili de Calcedònia.

Justinià I la va reconstruir i fou seu d'un bisbe. El 616, fou ocupada per Khosraw (Cosroes II) de Pèrsia, que s'hi va mantenir deu anys.

Fou destruïda pels otomans, que la van ocupar el 1350.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calcedònia Modifica l'enllaç a Wikidata