Calcedònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Calcedònia (mineral)».

Calcedònia fou una ciutat de Bitínia a l'altre costat de Bizanci, fundada per Mègara com a colònia el 685 aC. La part asiàtica del Bòsfor pertanyia a la ciutat. Hi va néixer el filòsof Xenòcrates.

Calcedònia fou presa pel general persa Otanes durant l'expedició de Darios I el gran de Pèrsia a Tràcia.

Va passar a dependre de Bitínia al segle III aC i va seguir la sort d'aquest regne entrant en poder de Roma, com a ciutat federada.

Quan Bitínia fou ocupada per Mitridates VI Eupator del Pont, els romans es van fer forts a Calcedònia, però Mitridates la va ocupar i van morir tres mil romans (74 aC).

Sota l'imperi fou una ciutat lliure. Fou atacada per bàrbars no identificats en temps de Valerià I i Galié. El 451, fou seu del famós Concili de Calcedònia.

Justinià I la va reconstruir i fou seu d'un bisbe. El 616, fou ocupada per Khosraw (Cosroes II) de Pèrsia, que s'hi va mantenir deu anys.

Fou destruïda pels otomans, que la van ocupar el 1350.

Coord.: 40° 59′ N, 29° 02′ E / 40.983°N,29.033°E / 40.983; 29.033

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Calcedònia Modifica l'enllaç a Wikidata