Cosroes II

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaCosroes II
KhosrauIIGoldCoinCroppedHistoryofIran.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Ctesifont Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 628 Modifica el valor a Wikidata
Ctesifont (Imperi Sassànida) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Decapitació Modifica el valor a Wikidata)
Emperor of Persia (Sassanid Empire) (en) Tradueix
591 – 28 febrer 628
← Bahram VIKobad II →
Emperor of Persia (Sassanid Empire) (en) Tradueix
590 –
← Ormazd IVBahram VI → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicPerses Modifica el valor a Wikidata
ReligióZoroastrisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióRei Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteByzantine–Sassanid War of 602–628 (en) Tradueix, Rebellion of Bahram Chobin (en) Tradueix, Third Perso-Turkic War (en) Tradueix i Guerra romano-persa de 572-591 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolXahanxah Modifica el valor a Wikidata
FamíliaSassànides Modifica el valor a Wikidata
CònjugeShirin (en) Tradueix
Maria (en) Tradueix
Gordiya (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsKobad II
Borandurht
Shahriyar (en) Tradueix
Azarmigduxt
Cosroes V
Mardanshah (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PareOrmazd IV Modifica el valor a Wikidata

Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, "el victoriós"; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam[1] i nét de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.

Fou portat al tron pels magnats que s'havien revoltat contra el seu pare. Després de ser coronat el seu pare fou cegat i executat però mentre el general Bahram Txobin es va revoltar i es va proclamar rei com a Bahram VI i va dominar el regne. Mentre la guerra contra els romans d'Orient iniciada el 571 encara seguia i Cosroes II va fugir a l'Imperi, primer a Síria i després a Constantinoble, on l'emperador Maurici (582–602) li va donar suport per recuperar el tron a canvi de la devolució d'Amida, Carrhae, Dara i Mayyafarikin i deixar d'intervenir als afers del regne d'Ibèria i a Armènia, cedint Lazistan als romans.

Amb el suport de part de l'exèrcit i de la noblesa i de forces romanes d'Orient, Cosroes II va retornar a Ctesifont i va derrotar Bahram VI a la batalla de Blarathon.[2] Bahram va fugir al khanat dels Turcs i es va establir a Fergana on uns anys després fou assassinat per un sicari enviat per Cosroes II. Després de recuperar el poder es va signar la pau amb Constantinoble, a la qual foren cedides Armènia, Ibèria, Lazistan i altres territoris i va quedar abolit el tribut que es pagava a l'estat sassànida. Cosroes II va afavorir els cristians.

Guerra amb l'Imperi Romà d'Orient[modifica]

El 602 Maurici va ser assassinat pel general Flavi Focas (602-610), que va usurpar el tron. Això va portar a una nova guerra entre l'Imperi Romà d'Orient i Pèrsia (602-628), suposadament com a revenja per la mort de Maurici, l'aliat i amic de Cosroes II, si bé a la pràctica intentant recuperar tot el territori romà d'Orient perdut i qualsevol altre que fos possible. Un dels suposats errors de Cosroes II fou la captura, empresonament i execució vers 602 del rei An-Numan III ibn al-Múndhir dels làkhmides d'al-Hira que va deixar obert el flanc sud-occidental de l'imperi persa. La causa seria la manca de suport d'aquest rei àrab en la guerra contra els romans; una generació després, els àrabs musulmans van poder atacar per aquest costat amb poca oposició. Els sassànides van envair Síria i Àsia Menor i el 608 van arribar fins a Calcedònia. El 610 Heracli va succeir a Focas.

El 611 fou presa Antioquia i la majoria de les fortaleses de Síria, Mesopotàmia i Armènia, i el 613 fou assetjada i presa Damasc[3] i el 614 Jerusalem, foren que conquerides pel general Shahrbaraz[4] i la Veracreu fou capturada i portada en triomf a Pèrsia.[5] Poc després el general Shahin va avançar per Àsia Menor derrotant repetidament els romans d'Orient i el 618 va conquerir Egipte. Els romans van oferir poca resistència, ja que també tenien conflictes interns i estaven sent atacats per àvars i eslaus per la zona del Danubi i els Balcans.

El 622 Heracli va passar a l'ofensiva i el 624 va avançar pel nord de Mèdia on va destruir el gran temple de foc de Ganzhak (Gazaca); el 626 va conquerir Lazika o Lazistan; aquest mateix any el general Shahrbaraz va avançar cap a Calcedònia i va intentar conquerir Constantinoble aliat als àvars (que van atacar per l'altre costat) però no ho va aconseguir i les seves forces foren derrotades havent de retirar-se d'Àsia Menor el 628. Mentre el 627 els khàzars van envair el Caucas i això fou aprofitat per Heracli per derrotar als sassànides a la batalla de Nínive,[6] avançant cap a Ctesifont. Cosroes II va fugir a la reva residència de Dastgerd (prop de la moderna Bagdad). Magnats destacats van alliberar al seu fill gran Kobad II (empresonat pel seu pare) i el van proclamar rei la nit del 23 a 24 de febrer del 628. Quatre dies després Cosroes II era assassinat al seu palau. Heracli va retornar en triomf a Constantinoble i el 629 la "Verdadera Creu" li fou retornada[7] i Egipte evacuat.


Precedit per:
Ormazd IV
xahanxa (rei de reis) de l'Imperi Sassànida
590
Succeït per:
Bahram VI
Precedit per:
Bahram VI
xahanxa (rei de reis) de l'Imperi Sassànida
591628
Succeït per:
Kobad II

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cosroes II
  1. Pourshariati, Parvaneh. Decline and Fall of the Sasanian Empire: The Sasanian-Parthian Confederacy and the Arab Conquest of Iran. Londres i Nova York: I.B. Tauris, 2008, p. 106-108. ISBN 978-1-84511-645-3. 
  2. Martindale, J. R.. The Prosopography of the Later Roman Empire 2 Part Set: Volume 3, AD 527-641 (en anglès). Cambridge University Press, 1992, p.232. ISBN 0521201608. 
  3. Tucker, Spencer C. A Global Chronology of Conflict: From the Ancient World to the Modern Middle East (en anglès). Spencer C. Tucker, 2009, p.196. ISBN 1851096728. 
  4. Farrokh, Kaveh. Shadows in the Desert: Ancient Persia at War (en anglès). Osprey Publishing, 2007, p.253. ISBN 1846031087. 
  5. Herren, Michael W.; Brown, Shirley Ann. Christ in Celtic Christianity: Britain and Ireland from the Fifth to the Tenth Century (en anglès). Boydell Press, 2002, p.197. ISBN 0851158897. 
  6. Kaegi, Walter E. Heraclius, Emperor of Byzantium (en anglès). Cambridge University Press, 2003, p.160. ISBN 0521814596. 
  7. Parker, Elizabeth C.; Little, Charles T. The Cloisters Cross: Its Art and Meaning (en anglès). Metropolitan Museum of Art, 1994, p.122. ISBN 0810964341.