74 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 74 aC (lxxiv aC) |
| Islàmic | 717 aH – 716 aH |
| Xinès | 2623 – 2624 |
| Hebreu | 3687 – 3688 |
| Calendaris hindús | -18 – -17 (Vikram Samvat) 3028 – 3029 (Kali Yuga) |
| Persa | 695 BP – 694 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 177 |
| Ab urbe condita | 680 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 100 aC 90 aC 80 aC - 70 aC - 60 aC 50 aC 40 aC | |
| Anys | |
| 77 aC 76 aC 75 aC - 74 aC - 73 aC 72 aC 71 aC | |
L'any 74 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat de Cota i Lucul·le (o, més rarament, any 680 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «74 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Regne del Pont
[modifica]- Els cònsols Licini i Cota marxen al Regne del Pont per combatre contra Mitridates VI Eupàtor. Lucul·le, amb una legió, n'incorpora quatre més a Àsia, les antigues forces de Flavi Fímbria. Reuneix trenta mil infants i 2500 cavallers. Mentrestant Mitridates ha envaït Bitínia amb 150.000 homes, derrota a Cota per terra i mar i el bloqueja a Calcedònia. Lucul·le es dirigeix a Galàcia, però al passar a Frígia l'atura un destacament de Mitridates dirigit pel romà exiliat Marc Vari. L'aparició d'un meteor impedeix l'enfrontament.[2]
República Romana
[modifica]- Marc Aureli Cota i Luci Licini Lucul·le són elegits cònsols.[3]
- Lucul·le s'oposa als intents de Luci Quinti, tribú de la plebs, d'abolir les lleis constitucionals de Sul·la.[3] Segons Ciceró, Luci Quinti dirigia bé les assemblees públiques.[4]
- Quint Opimi, tribú de la plebs l'any anterior (75 aC), és portat a judici davant Verres, que llavors és pretor, acusat d'haver actuat en contra de la Lex Cornelia tribunicia, però en realitat per haver-se oposat als desitjos d'alguns nobles. Verres el condemna i li confisca les seves propietats.[5]
- Marc Antoni Crètic obté, per influència de Publi Corneli Ceteg i del cònsol Marc Aureli Cota, el comandament de la flota del Mediterrani per lluitar contra els pirates cilicis.[6]
Hispània
[modifica]- En el marc de la guerra de Sertori, Quint Cecili Metel Pius i Pompeu Magne, que havien rebut el reforç de dues legions, marxen cap al centre d'Hispània i lluiten contra els celtibers i els vacceus. Pompeu es veu obligat, pels atacs de Sertori a aixecar el setge de Pallantia, però pren Cauca, i Metell assegura Bílbilis i Segòbriga. Al final del període assetgen tots dos junt Calagurris, però sense èxit.[7]
Necrològiques
[modifica]- Nicomedes IV Filopàtor, rei de Bitínia, mor sense descendència. Deixa el seu regne al poble de Roma.[8]
- Emperador Zhao de Han.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Apià. Història de Roma: Mitridates, XII, 69
- ↑ 3,0 3,1 Plutarc. Vides paral·leles: Lucul·le, XIV, 5
- ↑ Ciceró. Brutus, 62
- ↑ Ciceró. In Verrem, I, 60
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Marc Antoni, XXII, 1, 2
- ↑ Crook, J. A. (et al.) (eds.). The Cambridge ancient history: vol. 9: The last age of the Roman republic: 146-43 B.C.. Cambridge: Cambridge University Press, 1994, p. 219. ISBN 9780521256032.
- ↑ Smith, William (ed.). «Nicomedes». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 9 febrer 2025].
- ↑ Xiong, Tieji. An Academic History of China's Han Dynasty: Volume I Communicational Factors in Academic Development (en anglès). Springer Nature, 2023, p. 354. ISBN 978-981-99-6403-1.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 74 aC