76 aC
| Tipus | any aC  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 76 aC (lxxvi aC) |
| Islàmic | 719 aH – 718 aH |
| Xinès | 2621 – 2622 |
| Hebreu | 3685 – 3686 |
| Calendaris hindús | -20 – -19 (Vikram Samvat) 3026 – 3027 (Kali Yuga) |
| Persa | 697 BP – 696 BP |
| Armeni | - |
| Rúnic | 175 |
| Ab urbe condita | 678 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle ii aC - segle i aC - segle i | |
| Dècades | |
| 100 aC 90 aC 80 aC - 70 aC - 60 aC 50 aC 40 aC | |
| Anys | |
| 79 aC 78 aC 77 aC - 76 aC - 75 aC 74 aC 73 aC | |
L'any 76 aC va ser un any del calendari romà prejulià. En aquell temps, era conegut com a any del consolat d'Octavi i Curió (o, més rarament, any 678 ab urbe condita o de la fundació de la ciutat). L'ús del nom «76 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
Esdeveniments
[modifica]Judea
[modifica]- Salomé Alexandra es converteix en reina de Judea, després de la mort d'Alexandre Janeu.[2]
República Romana
[modifica]- Gneu Octavi i Gai Escriboni Curió són elegits cònsols.[3]
- Luci Sicini, tribú de la plebs, és el primer magistrat romà que s'atreveix a atacar les lleis de Sul·la que privaven als tribuns de la plebs del seu antic poder. Atacar també als caps aristocràtics i especialment al cònsol Gai Escriboni Curió.[3][4]
Hispània
[modifica]- Pompeu Magne nomenat procònsol, segueix la guerra contra Quint Sertori a Hispània. Sertori havia derrotat diverses vegades a Quint Cecili Metel Pius. En 40 dies fa els preparatius i sortirà de la península Itàlica amb 30.000 homes a peu i 1000 cavallers a inicis d'aquest any.[5] Pel camí construeix una via militar als Alps Cottis. Desembarca al sud i avança per la costa, sense trobar resistència. Pompeu funda, a l'avui anomenat pla de Girona, l'oppidum de Gerunda, l'actual Girona, sobre la Via Heraclea per defensar-la, ja que és l'única calçada que comunica el nord-est peninsular amb la Gàl·lia i Roma. La ciutat de Laurona (actual Llíria), prop de València, amenaçada per Sertori, es declara al seu favor, però es presenta Sertori i el fa recular.[6]
Naixements
[modifica]- Gai Asini Pol·lió, poeta, oador i historiador.[7]
Necrològiques
[modifica]- Alexandre Janeu, rei de Judea.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos: nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508.
- ↑ Atkinson, Kenneth. Queen Salome : Jerusalem's warrior monarch of the first century B.C.E.. Jefferson, N.C.: McFarland & Co., 2012, p. 12. ISBN 9780786470020.
- ↑ 3,0 3,1 Sal·lusti. Historiae III, 22
- ↑ Ciceró. Brutus, 60
- ↑ Plutarc. Vides paral·leles: Pompeu, XVII, 13
- ↑ Scullard, H. H. From the Gracchi to Nero: a history of Rome from 133 B.C. to A.D. 68. Londres: Methuen, 1970, p. 91. ISBN 9780416077506.
- ↑ Smith, William (ed.). «Pollio, Asinius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 5 febrer 2025].
- ↑ Wishton, William (tr. i ed.). The Complete Works of Flavius-Josephus the Celebrated Jewish Historian. Chicago: Donohue, Denneberry & Co., 1895, p. 334.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 76 aC