Lliga de Delos

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lliga de Delos, abans de la Guerra del Peloponès el 431 aC. Corcyra no era part de la lliga

La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, fou una confederació o aliança militar de les polis o ciutats estat de l'Antiga Grècia per defensar-se dels perses. Estava organitzada entorn d'Atenes i comprenia les ciutats jòniques de l'Àsia Menor, Calcídia, Eubea i les Cíclades. Cada polis havia de portar naus i soldats, i el seu tresor es guardava al santuari de Delos, a Atenes. Tanmateix Atenes es va apropiar del tresor i, com a polis hegemònica, obligà la resta de polis a pagar-li un tribut.[cal citació]

Es va fundar el 476 aC-477 aC i tenia com a finalitat alliberar les ciutats gregues en poder de Pèrsia. L'inspirador en fou Aristides d'Atenes, i va ser instrument de la política imperialista d'Atenes, que va tendir a incrementar els tributs de les ciutats membres i a limitar-ne l'autonomia.[cal citació]

El tresor de la Lliga es va decidir que estaria a Delos, al santuari sota l'advocació del qual va néixer la lliga, però a mitjan segle V (454 aC) fou traslladat a Atenes; el tresor era administrat per un consell federal que també decidia la política de la lliga, la guerra i la pau, per consens dels estats membres, però on les decisions atenenques prevalien quasi sempre. En esclatar la guerra del Peloponès (431 aC a 404 aC), Esparta es va presentar com l'alliberadora de les ciutats de la lliga. La victòria espartana va suposar la fi de la lliga.[cal citació]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lliga de Delos Modifica l'enllaç a Wikidata