Lliga de Delos

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Lliga de Delos, abans de la Guerra del Peloponès el 431 aC. Corcyra no era part de la lliga

La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, fou una confederació o aliança militar de les polis o ciutats estat de l'Antiga Grècia per defensar-se dels perses. Estava organitzada entorn d'Atenes i comprenia les ciutats jòniques de l'Àsia Menor, Calcídia, Eubea i les Cíclades. Cada polis havia de portar naus i soldats, i el seu tresor es guardava al santuari de Delos, a Atenes. Tanmateix Atenes es va apropiar del tresor i, com a polis hegemònica, obligà la resta de polis a pagar-li un tribut.[cal citació]

Es va fundar el 477aC -476 aC i tenia com a finalitat alliberar les ciutats gregues en poder de Pèrsia. L'inspirador en fou Aristides d'Atenes, i va ser instrument de la política imperialista d'Atenes, que va tendir a incrementar els tributs de les ciutats membres i a limitar-ne l'autonomia.[cal citació]

El tresor de la Lliga es va decidir que estaria a Delos, al santuari sota l'advocació del qual va néixer la lliga, però a mitjan segle V (454 aC) fou traslladat a Atenes; el tresor era administrat per un consell federal que també decidia la política de la lliga, la guerra i la pau, per consens dels estats membres, però on les decisions atenenques prevalien quasi sempre. En esclatar la guerra del Peloponès (431 aC a 404 aC), Esparta es va presentar com l'alliberadora de les ciutats de la lliga. La victòria espartana va suposar la fi de la lliga.[cal citació]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lliga de Delos Modifica l'enllaç a Wikidata