Fòcida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaFòcida
07Delphi Theater03.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Ancient Phocis map.png Modifica el valor a Wikidata
 39° N, 22° E / 39°N,22°E / 39; 22Coord.: 39° N, 22° E / 39°N,22°E / 39; 22
EstatGrècia
RegióGrècia Central Modifica el valor a Wikidata

Fòcida (en llatí Phocis, en grec antic Φωκίς) era una regió de la Grècia Central limitada al nord per Dòrida, al nord-est pels locris epicnèmidis i opuntis, al sud-est per Beòcia, a l'oest pels locris ozolis, i al sud pel golf de Corint. Incloïa, durant un període de la seva història, un port a la mar d'Eubea anomenat Dafnos, enclavament entre els epicnèmidis i els opuntis segons diu Estrabó.

Descripció[modifica]

La Fòcida era un país muntanyós, ocupat principalment per les muntanyes del Parnàs, que descendien fins al golf de Corint vora la ciutat de Cirra. La fèrtil vall de Crissa al sud s'estenia fins al golf de Corint. Entre el Parnàs i les muntanyes de Lòcrida corria el riu Cefís, que tenia algunes valls estretes però fèrtils. Els altres rius eren el Pleitos, que passava per Delfos, i l'Heraclios, que desaiguava al golf prop de Bulis.

Història[modifica]

Es diu que la Fòcida estava habitada per diverses tribus abans de l'aparició dels hel·lens. Entre els primers habitants es coneixen els leleges, segons Tucídides i Estrabó, que van ser expulsats pels flegies (Phlegyae) d'Orcomen diu Pausànias. El seu nom derivava segons la llegenda de Focos, fill d'Ornítion i net de Sísif de Corint, que més tard es va confondre amb Focos, fill d'Èac. De la llegenda es desprèn que els foceus eren considerats una barreja d'aqueus i d'eolis. Els focis van ser presents a la guerra de Troia dirigits per Epístrof i Esquedi, fills d'Ífit, rei de la Fòcida, diu Homer a la Ilíada.

La importància de la Fòcida derivava del temple i l'oracle de Delfos, que inicialment pertanyia als foceus. Després els doris se'n van apropiar i es van desvincular dels foceus i en temps històrics existia una confrontació entre doris i foceus per aquest tema. Els foceus mai van renunciar a l'oracle, i l'any 450 aC, la ciutat i el temple estaven novament a les seves mans. Els lacedemonis van enviar un exèrcit per tornar la ciutat a mans dels doris, però quan l'exèrcit espartà va marxar, els atenesos van entrar a la Fòcida i van tornar l'oracle als foceus, diu Tucídides.

Els foceus vivien en petites ciutats a banda i banda del riu Cefís, i van formar una confederació que es reunia en un edifici anomenat Focicum prop de Daulis. Van mantenir la seva independència davant dels tessalis que abans de les guerres Mèdiques els havien volgut sotmetre però els van derrotar més d'un cop, principalment a la batalla de Hiàmpolis. Quan els perses dirigits per Xerxes van envair Grècia els tessalis es van venjar i van conduir als perses a Fòcida, que van destruir dotze ciutats focees. Els habitants es van poder escapar a les muntanyes del Parnàs o cap al territori dels ozolis, diu Heròdot, des on van atacar a l'exèrcit persa. Alguns foceus fets presoners van ser obligats a servir a l'exèrcit de Mardoni.

A la guerra del Peloponès els foceuss van ser uns ferms aliats dels atenencs. Al tractat de la Pau de Nícies es va estipular expressament que Delfos seria independent i des de llavors el temple va estar en mans dels habitants de Delfos com a lloc independent fins a la guerra sagrada.

Després de la Batalla de Leuctra l'any 371 aC els foceus van quedar sota l'hegemonia de Tebes, segons Xenofont, però es van retirar de l'aliança tebana a la mort d'Epaminondes i Tebes en revenja va fer condemnar als focis per Lliga Amfictiònica a pagar una forta multa per haver cultivat la plana de Crissa l'any 357 aC, considerat territori sagrat, originant la guerra sagrada. Tot el territori de la Fòcida va ser consagrat a Apol·lo com ho havia estat la ciutat de Crissa dos segles abans. Els foceus es van preparar per resistir i van ser persuadits per Filomel, un dels seus ciutadans principals, d'apoderar-se del temple de Delfos i apropiar-se dels seus tresors per a la seva defensa. Filip II de Macedònia va ser nomenat estrateg de la Lliga Amfictiònica i va derrotar finalment als focis. La Lliga va estendre la seva venjança sobre els foceus. Va decretar que totes les ciutats de la Fòcida, en total vint-i dues, menys Abes (Abae) havien de ser destruïdes i els habitants establerts en petits llogarets amb un màxim de 50 cases cadascun, i que haurien de pagar una indemnització de cinquanta talents pels tresors arrabassats a Delfos, en pagaments anyals. Els dos vots que tenien al consell amfictiònic es van concedir a Macedònia, segons Diodor de Sicília.

Els foceus però van reconstruir algunes de les seves ciutats amb ajut atenenc i dels tebans, els seus antics enemics, ara aliats a Atenes contra Macedònia. Els foceus van lluitar contra Macedònia a la batalla de Queronea. Més tard van lluitar aliats a Grècia a la guerra de Làmia i també van resistir als gàlates que havien envaït el país quan van intentar saquejar Delfos.

El 146 aC els romans van sotmetre la Fòcida i la van unir a Etòlia.[1]

Ciutats principals de Fòcida[1][modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Smith, William (ed.). «Phocis». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 19 juliol 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fòcida