Aqueus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàAqueus
Tipuspoble Modifica el valor a Wikidata
EpònimAqueu Modifica el valor a Wikidata
Combat dels aqueus, Museu Pio-Clementino

Els aqueus (en grec: Ἀχαιοί, Akhaioí) eren un poble indoeuropeu que va poblar part de Grècia i va donar nom a l'Acaia. Se'ls identifica amb els ahhiyuwa dels hittites. "Aqueus" és un dels noms col·lectius utilitzat per a designar "els grecs" a la Ilíada d'Homer (el fa servir 598 vegades) i també a l'Odissea. Els altres noms que la Ilíada dóna a aquest poble són: "dànaus" (Δαναοί), utilitzat 138 vegades, i "argius" (Ἀργεῖοι), usat 29 vegades. En període històric, habitaven la regió d'Aquea, situada al Peloponès. Les ciutats-estat d'aquesta regió formaren més tard la confederació coneguda com a Lliga Aquea que va ser influent durant els segles III i II aC. D'acord amb Heròdot i amb el geògraf Pausànies, que escrivia al segle II, el terme aqueus (referint-se a la tribu del període clàssic) es donava originàriament als grecs que vivien a Argolis i Lacònia.[1][2]

Tradicions gregues[modifica]

Les llegendes gregues parlen d'un ancestre comú a tots els aqueus, l'heroi Aqueu, fill de Xutos i de Creüsa, filla d'Erecteu, segons la tradició recollida per Hesíode. Xutos era fill del mític heroi Hel·len, l'avantpassat comú de tots els hel·lens o grecs.[3]

Històricament, els membres de la tribu aquea habitaven la regió d’Acaia al nord del Peloponès. Els aqueus van tenir un paper important en la colonització grega del sud d'Itàlia, fundant la ciutat de Crotona (Κρότων) l'any 710 aC. La ciutat va ser més tard com el lloc on es va fundar l'Escola pitagòrica. A diferència de les altres tribus principals (jonis, doris i eolis), els aqueus no tenien un llenguatge propi en el període clàssic, i utilitzaven una variant del dòric.[4]

En el període clàssic, el terme genèric per als grecs era hel·lens, recollint la tradició d'Hesíode on Hel·len era el fundador de la nissaga grega. Però a la Ilíada, els hel·lens només són els habitants de l'Hèl·lade, una regió de Tessàlia.[5] Hi havia almenys dues tradicions diferents sobre els orígens dels grecs i és difícil establir una connexió directa entre els grecs de l'època aquea i els de l'època micènica només pel nom. Com a exemple, els lacedemonis històrics s'anomenaven ells mateixos així, però no afirmaven que tenien connexió amb els lacedemonis mencionats a la Ilíada. Per tant, l'ús d'un mateix nom no implica automàticament descendència directa.[6]

Estrabó explica que Homer, amb el terme 'aqueu' es referia a tots els habitants de Grècia. Suposadament, els aqueus van ser forçats a sortir de les seves terres pels doris, durant la llegendària invasió d'aquestes tribus al Peloponès. Els aqueus van fugir cap a una regió coneguda com Aegialos i van obligar els seus habitants (després coneguts com a jonis) a sortir de la seva terra. Els jonis es van refugiar temporalment a Atenes, la regió d'Aegialos es va anomenar Acaia.[7] Segons Pausànies, Aqueu vivia originalment a l'Àtica, on el seu pare s'havia establert després de ser expulsat de Tessàlia. Aqueu va tornar més tard a Tessàlia per recuperar el tron del seu pare i des d'allà Aqueu, junt amb Arcandre i Arquiteles van marxar cap al Peloponès. Segurament per això la comarca de Tessàlia coneguda com Ftiotis s'anomenava també Ftiotis Aquea.[8]

Fonts hittites[modifica]

Ahhiyuwa o Aḫḫiyawā és el suposat nom hittita dels aqueus. Es creu que el nom correspon a un regne aqueu a la regió de Jònia.

Madduwatta, futur rei d'Arzawa, va lluitar a Lukka (Lícia) contra gent vinguda d'Ahhiya (Acaia), probablement el mateix que Ahhiyuwa, dirigits per un cap de nom Attarisiyas. Madduwatta o Madduwatas fou derrotat i es va refugiar a territori hittita. Més tard, en temps del rei hittita Arnuwanda I (vers 1370 aC) Madduwattas es va aliar a Attarisiyas i junts van envair Alashiya (Xipre) dominant tota l'Àsia Menor occidental.

El rei d'Arzawa Uhha-Ziti, ferit per un llamp, es va aliar aliat al rei d'Ahhiyuwa i amb forces conjuntes, va enviar al seu fill, Piyama-Kurunta, a atacar Maskhuiluwas de Mira, aliat del rei hittita Mursilis II. En represalia el rei hittita va saquejar més tard la ciutat de Milawata (Milet) aliada d'Ahhiyuwa. Derrotat el rei d'Arzawa es va refugiar segurament a Ahhiyuwa on va morir. El seu fill Tapalazunawali, que va intentar una darrera resistència, va escapar finalment i va arribar a Ahhiyawa. Mursilis II en va exigir l'entrega i el governant d'Ahhiyawa el va entregar ràpidament. Des de llavors es va considerar un regne depenent del gran rei hittita.

En la guerra entre Mursilis III i Hattusilis III fou partidaria del primer. Al triomfar el segon, va esdevenir independent de fet. Wilusa era aliada de Ahhiyawa i Millawanda n'era vassalla. A Lukka la situació és poc coneguda, però aparentment hi va haver desordres i la regió es va posar sota direcció d'un home anomenat Tawagalawa, germà del rei d'Ahhiyawa. Tawagalawa ha estat identificat amb l'homèric Eteocles, fill d'Andreos d'Orcomen; Tawagalawa va començar a atacar territori hittita de manera que Hattusilis III va perdre aviat el control de la situació al sud-oest i la gent de Lukka va arribar al riu Hulaya, districte fronterer amb capital a Hawaliya i als districtes veïns de Natas, Parha (després Perge a Pamfília), Harhasuwanta i altres de manera que tota la costa fins a Kizzuwatna va quedar fora del control del rei hittita. Els districtes fronterers de Wasuwatta i Harputtawana van caure en mans de rebels ajudats per Lukka. L'aventurer Piyama-radu de Lazba, amb suport d'Ahhiyawa i Millawanda, va envair territori hittita des de la ciutat de Millawanda i va conquerir la terra del riu Hulaya arribant a la Terra Baixa Hittita fins a Nahita.

Hattusilis va marxar contra els col·ligats i els va expulsar de la Terra Baixa i el riu Hulaya però sense arribar a la costa occidental ni probablement a Pamfília. Llavors va nomenar al seu nebot Ulmi-Tesup (Kurunta), fill de Muwatallis II, rei d'un gran regne del sud-oest, amb capital a Tarhuntasa que va governar sota el nom de Kurunta. En els següents anys Kurunta va dominar fins a la costa al sud, i a l'oest fins al riu Kastaraya (Kestros) i la ciutat de Parha (Perge) a la plana pamfília.

Wilusa va esdevenir altra vegada vassalla del rei hittita. Kurunta de Tarhuntasa es va entrevistar amb el rei d'Ahhiyawa a Millawanda i es va acordar la retirada dels aqueus de Lukka, que va retornar a control hittita i els caps locals es van afanyar a proclamar la seva lleialtat al rei de Tarhuntasa i al gran rei hittita.

Entre els que es van sotmetre i havia Piyama-radu, que era a la ciutat de Sallapa quan va escriure a Hattusilis, que havia anat a Lukka a afermar la seva autoritat, i se li va sotmetre. Hattusilis va enviar al seu hereu a Millawanda on es va trobar amb Piyama-radu i ambdós van pujar a un carro amb Piyama-radu al davant en signe de submissió. Però Piyama-radu no es fiava dels hittites i va rebutjar comparèixer a presència de Hattusilis a Hattusa si abans no era reconegut rei, cosa que va suposar una humiliació pel príncep hereu; Piyama-radu va mantenir la seva lleialtat però a distància. Hattusilis va anar a l'oest i quan va arribar a Wiyanawanda, li va escriure i li va dir que li enviés un delegat a la ciutat de Yalanda (sota control de Piyama) per fer l'acord; però Piyama-radu va enviar a son germà Lahurzi, que va fer una emboscada als hittites a tres llocs propers a Yalanda, però els hittites van poder arribar a la ciutat; Lahurzi es va retirar i la ciutat fou destruïda.

Des d'allí Hattusilis va anar a Apawiya i va escriure a Piyama-radu a Millawanda ordenant-li comparèixer. També va escriure al rei d'Ahhiyawa protestant per les activitats de Piyama des Millawanda, subjecte d'Ahhiwaya; el rei aqueu va donar permís al rei hittita per fer comparèixer a Piyama (ho va ordenar a Atpa, rei de Millawanda) i Hattusilis es va dirigir a Millawanda. A aquesta ciutat hi va entrar com a gran rei i allí va comparèixer Tawagalawa per oferir la seva lleialtat al rei. Atpa va escoltar les queixes contra Piyama-radu però aquest mentre va agafar un vaixell i es va escapar.

Hattusilis es va dirigir llavors al rei d'Ahhiyawa i li va fer una relació de les ofenses de Piyama-radu. Atpa i el rei d'Ahhiyawa que probablement seguien donant suport a Piyama, van tractar de disculpar-lo; Hattusilis va exigir el retorn del set mil presoners (civils) fets per Piyama a terres d'Hatti, intentant un acord que evités la guerra, acord que finalment es va establir. Però Piyama ja havia anat al nord i actuava a la costa de Wilusa, on hi havia establiments aqueus, intentant crear-se un regne allí, a Masa (Bitínia) i a Karkissa (o a Karkiya, Cària). Hattusilis, per mitjà del rei d'Ahhiyawa va oferir altra vegada a Piyama-radu la submissió a canvi del perdó. No se sap com van anar els esdeveniments, però finalment Ahhiyawa va capturar a Piyama-radu i el va entregar als hittites.

A la mort del rei Masturi de Seha, aquest regne es va fer independent sota un home d'origen desconegut anomenat Tarhuna-radu, que es va aliar amb el rei d'Ahhiyawa. Tudhalias va fer personalment la campanya contra Seha. Ahhiyawa va intervenir però va patir una completa derrota que va suposar el fi de les seves aspiracions a ser considerat un gran regne.

Referències[modifica]

  1. Heròdot. Històries, VII, 94
  2. Pausànies. Descripció de Grècia, VII,1
  3. Apol·lodor. Biblioteca, I, 7,3
  4. MacKenzie, John (ed.). Peoples, nations and cultures. Londres: Cassell, 2005, p. 228. ISBN 9780304365500. 
  5. Homer. Ilíada, II, 683-684
  6. Bengtson, Hermann. Griechische Geschichte. Munic: Beck, 1974, p. 8-15. 
  7. Estrabó. Geografia, VIII, 6
  8. Pausànies. Descripció de Grècia, VII, 1,3-4

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aqueus