Patres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaPatres
Πάτρα
Patras from the fortress.jpg
Patres des de la fortalesa.

Etimologia Patreus
Localització
2011 Dimos Patreon.png
38° 15′ 00″ N, 21° 44′ 00″ E / 38.25°N,21.733333333333°E / 38.25; 21.733333333333
Estat Grècia
Regió Grècia Occidental
Municipi Municipality of Patras
Població
Total 167.446 (2011)
• Densitat 50,27 hab/km²
Geografia
Superfície 333.1 km²
Banyat per Golf de Patres
Altitud 0-10
Història
Patró Andreu apòstol
Organització i govern
• Batlle Kostas Peleditis (KKE)
Indicatius
Codi postal 26x xx
Fus horari
Prefix telefònic 2610
Altres dades
Agermanament

Web www.e-patras.gr
Modifica dades a Wikidata

Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital. Té una població al tomb del 180.000 habitants. El municipi té 135,4 km².

Història[modifica | modifica el codi]

Patres (llatí: Patrae, grec: Patrai o Patrees) fou una ciutat d'Acaia a la costa oest del cap Rhion, prop del començament del golf de Corint, al peu de les muntanyes Panachaicus.

Es va formar suposadament per la unió de tres ciutats petites: Aroe, Antheia i Mesatis, fundades pels jònics, que després en foren expulsats pels aqueus, llegendàriament dirigits per l'heroi Patreos, que va traslladar els habitants d'Antheia i Mesatis a Aroe i la va rebatejar Patres, del seu propi nom. L'acròpoli va conservar el nom d'Aroe.

En la Guerra del Peloponès, fou l'única de les ciutats aquees que va estar al costat d'Atenes i, el 419 aC, Tucídides els va convèncer per connectar la ciutat i el seu port amb unes llargues muralles.

A la mort d'Alexandre el Gran, la ciutat va passar a mans de Cassandre, però les seves forces foren expulsades per Aristodem, general d'Antígon, el 314 aC.

El 280 aC, Patres i Dime (Dyme) foren les dues primeres ciutats a expulsar als macedonis, i el seu exemple fou seguit per Tritea (Tritaea) i Fares (Pharae), i les quatre ciutats van reconstituir la lliga Aquea. El 279 aC, Patres va enviar ajuts als etolis quan el seu país fou envaït pels gals.

En la guerra social, Filip V de Macedònia va desembarcar en aquest port en la seva expedició al Peloponès. En la guerra entre romans i aqueus, la ciutat va patir molt i va quedar parcialment despoblada i els habitants es van refugiar a Mesatis, Antheia, Bolina, Argyra i Arba (d'aquestes ciutats, només es coneix la ubicació certa de Bolina i Argyra).

Sota els romans, fou una petita ciutat de província, conservant una mínima activitat com a port per als viatgers des d'Itàlia. Després de la Batalla de Farsàlia (48 aC), fou ocupada per Cató, però tot seguit es va rendir a Calenus, lloctinent de Cèsar. Antoni hi va passar l'hivern del 32 al 31 aC preparant la guerra contra August. Just abans de la Batalla d'Àccium fou conquerida per Agripa.

Després d'Àccium, August va decidir d'establir-hi una colònia i hi va enviar un cos de soldats veterans i va traslladar els habitants de les ciutats properes i especialment de Ripes (Rhypes); Pharae, Dyme, Tritaea i Locris entre d'altres, van ser incloses al territori de la nova Patres, que es va dir Colonia Augusta Aroë Patrensis. Els edificis principals n'eren el temple d'Artemisa Làfria, amb l'estàtua de la dea portada de Calidon, l'Odeum, el teatre, i el temple de Demetri. En aquesta època s'hi treballava el lli, especialment les dones.

El 343, es va establir un arquebisbat de Patres al concili de Sardica. Al segle VI (551) fou destruïda per un terratrèmol. El 807 fou assetjada pels eslaus.

A partir del 1205, fou designada seu d'una senyoria del principat llatí d'Acaia. La ciutat fou la capital del principat i l'arquebisbe el primat. El 1387, la senyoria fou capturada inesperadament per Juan Fernández de Heredia, gran mestre dels cavallers hospitalaris de Rodes, que es volia apoderar d'Acaia, però fou evacuada.

Centurió II Zacaries, nebot d'Andrònic Asen, dèspota de l'Epir, a la mort del seu oncle, el 1402, va assolir la regència dels fills menors d'Andrònic, però va usurpar la corona i es va casar amb una princesa dels Tocco que dominaven Lèucada i Cefalònia i l'Epir. El 1406, es va revoltar l'hereu legítim Stefano Zaccaria i va tenir el suport de Carles I Tocco (cunyat de Centurió) i de l'emperador Teodor Paleòleg, però no va reeixir. El 1408, Lleonard I Tocco, germà de Carles I i senyor de Zante, va ocupar Clarentza, el principal port de Centurió a l'Acaia. Centurió va haver de cedir Patres i la seva baronia per cinc anys a Venècia a canvi de diners.

Amb l'ajut dels genovesos de Quios, de mercenaris albanesos, i dels venecians, Centurió va poder recuperar Clarentza el 12 de juliol de 1414. Per assegurar el seu futur, va oferir als Giustiniani de Quios el control dels ports de Clarentza i de Port-de-Jonc (Navarin, avui Pylos), però Gènova no va poder negociar per la pressió dels catalans i del duc de Milà. En canvi, va provocar l'hostilitat imperial, que el maig de 1416 va envair el Peloponès i va ocupar Messènia i Èlide i Centurió fou assetjat a Clarentza i es va haver de retirar per mar (1418). Patres també fou amenaçada pels bizantins, però finalment es va acordar una treva que va durar deu anys. L'1 de juliol de 1428, la ciutat fou amenaçada pels Peleòlegs, que no la van poder ocupar. El 20 de març de 1429, els bizantins (el dèspota Constantí) van atacar Patres; l'arquebisbe Pandolfo Malatesta els va fer front, però finalment els notables locals van fer jurament al dèspota bizantí (5 de juny de 1429), i després els grecs en van ocupar la ciutadella (que va resistir uns quants mesos) i Clarentza (1430), i a Centurió només li va restar el castell de Kalandritsa i algun altre aïllat, que també va rendir. Se li va permetre la conservació de la baronia d'Arcàdia, però la resta la cedia com a dot a la filla Caterina, que es casava amb l'emperador Tomàs Paleòleg, amb dret hereditari per aquest. Centurió II es va retirar al seu castell d'Arcàdia, on va morir el 1432. Amb ell, va acabar el domini llatí al Peloponès. Tomàs Paleòleg va fer empresonar la vídua de Centurió i un fill il·legítim de nom Joan Asen. Constantí i Teodor Paleòleg, dèspotes de Mistra, en foren els hereus. El soldà Murat II havia rebut l'oferta d'un tribut de la ciutat de Patres i s'oposava a la conquesta bizantina, però el governador grec Sphrantzis va poder negociar favorablement el consentiment del soldà.

L'hivern del 1446/1447, Murat II va avançar contra Patres i Clarentza (moderna Kyllini) i la ciutat segurament fou ocupada pels otomans el 1446, però no la fortalesa. Sis mil persones foren deportades, i la ciutat fou abandonada. El 1448, el dèspota Constantí va esdevenir emperador de Bizanci i el seu germà Tomàs va rebre la Morea amb Patres i Clarentza. El 1458, Mehmed II va tornar a la zona i va ocupar Patres, ja evacuada pels habitants que havien fugit a les possessions venecianes; la fortalesa es van rendir després d'una curta resistència. El soldà va convidar la població a tornar per erigir la ciutat en un centre de comerç amb Occident, i els va acordar beneficis fiscals i privilegis. Llavors (1458), va agafar el nom de Baliabadra (del grec Παλαιά Πάτρα, 'vella ciutat', en oposició a la Νέα Πάτρα, 'la fortalesa nova'). Un atac venecià dirigit per Iacopo Barbarigo, el provedittore de Morea, el 1464, fou rebutjat per Turakhan-oghlu Umar Beg.

Els venecians liderats per l'almirall Andrea Doria la van recuperar sense lluita el setembre del 1532,[1] però els otomans la van recuperar poc després. Altres atacs també van ser cosa de poc temps, com el de 1553.

El 7 d'octubre de 1571, otomans i cristians es van enfrontar al golf de Patres en la Batalla de Lepant i, encara que els turcs foren derrotats, la ciutat no fou ocupada; la ciutat es va revoltar sota la direcció de cinc dels ancians de la ciutat i del metropolità Germanos I (1561-1572), però la rebel·lió fou aplanada. El 1685, els venecians van desembarcar a la zona de Patres en la guerra contra l'Imperi otomà. El 24 de juliol de 1687, els venecians la van ocupar (els otomans l'havien evacuada i incendiada) després d'una forta batalla, però la van haver de retornar a la pau del 1714, amb la resta de Morea (Peloponès).

L'abril de 1770, una banda de grecs la va sorprendre i ocupar, però foren massacrats o esclavitzats poc després. Un incendi va destruir la ciutat i només algunes famílies es van salvat fugint a les illes Jòniques.

Fou la primera ciutat a revoltar-se el 25 de març de 1821 sota la direcció de l'arquebisbe de la ciutat Germanós de Patres (1771-1826), membre de la Filiki Eteria, però els turcs en van conservar la ciutadella fins al 1828. El 15 d'abril de 1522, els otomans la van recuperar sota la direcció de Yusuf Mukhlis Pasha, que venia de Serres, que la va arrasar. El 1828, grecs i francesos la van reconquerir. Des de llavors és part de Grècia. Fou reconstruïda després de 1833.

Queden restes de les muralles de l'acròpoli, i un aqüeducte romà. De l'antiga església de Sant Andreu (el patró local) queda només una mínima part.


Precedit per:
IrlandaCork
Capital Europea de la Cultura
2006
Succeït per:
RomaniaSibiu

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Patres Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Trascasas Casares, Mercedes. Genesii Sepvlvedae de Bello Africo. UNED, 2013, p. lxiv. ISBN 8436266455.