1418
| Tipus | any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1418 (mcdxviii) |
| Islàmic | 821 – 822 |
| Xinès | 4114 – 4115 |
| Hebreu | 5178 – 5179 |
| Calendaris hindús | 1473 – 1474 (Vikram Samvat) 1340 – 1341 (Shaka Samvat) 4519 – 4520 (Kali Yuga) |
| Persa | 796 – 797 |
| Armeni | 867 |
| Rúnic | 1668 |
| Ab urbe condita | 2171 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xiv - segle xv - segle xvi | |
| Dècades | |
| 1380 1390 1400 - 1410 - 1420 1430 1440 | |
| Anys | |
| 1415 1416 1417 - 1418 - 1419 1420 1421 | |
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- Dalmau de Mur i de Cervelló és remogut com a bisbe de Girona.
- Joan Fiveller és nomenat conseller en cap de Barcelona.
- Barcelona: Pere Joan esculpeix la façana del Palau de la Generalitat.
- Resta del món
- Les Corts del Regne de València creen la Diputació del General del Regne de València.
- 22 d'abril: finalitza el Concili de Constança.[1]
- 30 de juliol, Rouen, Regne de França: S'inicia el Setge de Rouen en el marc de la Guerra dels Cent Anys, que capitulà el 20 de gener davant dels anglesos.
- La família reial francesa s'instal·la a la Turena.
- Carpi: Giovanni Pio, Alberto II Pio "il Vecchio", Giberto II Pio i Galasso II Pio fills de Marco I Pio, són associats per aquest al govern de la senyoria de Carpi.
- Finalitza el Concili de Constança.
- Joan VII de Wallenrode finalitza el seu mandat com a arquebisbe de Riga.
- Sejong el Gran, de la Dinastia Joseon, ascendeix al tron de Corea.
- Filippo Brunelleschi comença la cúpula de la catedral de Florència (acabarà en 1436).
- Primer imprès xilogràfic europeu conservat (en la Bibliothèque royale de Bruxelles): una estampa de la Mare de Déu.
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- Joan Ramon Folc II de Prades o Joan Ramon Folc III de Cardona, Ccomte de Cardona, comte de Prades, baró d'Entença i vescomte de Vilamur.
- Resta del món
- Joangaleàs II Manfredi, fill pòstum de Joangaleàs I Manfredi, noble italià.
- Regne de Xipre: Anna de Lusignan o Anna de Xipre, princesa de Xipre i duquessa consort de Savoia.
- Helsingborg, Dinamarca: Cristòfor de Baviera, rei de Dinamarca, Kalmar, de Dinamarca, Suècia i Noruega.
- Florència, República de Florència: Agostino di Duccio, escultor florentí.
- Nantes: Pere II de Bretanya, duc de Bretanya del 1450 al 1457.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 12 de maig, Sarrià, Barcelona: Violant de Pallars, monja clarissa, abadessa de Pedralbes.[2]
- Barcelona: Pere de Sagarriga i de Pau, Bisbe de Lleida i arquebisbe de Tarragona.
- Resta del món
- Valladolid: Caterina de Lancaster, princesa anglesa, infanta de Castella, reina consort de Castella (1393 - 1406) i regent de Castella (1406 - 1416).
- Giovanni Pio, fill de Marco I Pio, associat pel seu pare aquell any al govern de la senyoria de Carpi junt amb tres germans més.
- Piero Bonifacio Acquaviva, militar italià.
Referències[modifica]
- ↑ «Concili de Constança». Arxivat de l'original el 2015-08-01. [Consulta: 15 maig 2015].
- ↑ Anzizu, Eulàlia. «Fulles históriques del Real Monestir de Santa María de Pedralbes». [Consulta: 27 març 2023].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1418 |